L’objectiu de la sessió es situa en parlar del treball en xarxa per tal d'identificar els nous reptes que apareixen i adaptar les diferents realitats professionals. El treball en xarxa va més enllà de ser un intercanvi d’informació, ha de ser un treball sistemàtic de col·laboració.

Aquesta necessitat de treballar en xarxa afecta tant els diferents membres d’una mateixa organització (polítics, cos de gestió, tècnics de base, personal de suport…), com a les diferents organitzacions que actuen en un mateix territori, siguin aquestes institucions públiques o entitats del tercer sector.

Es pot dir que el treball en xarxa és el treball sistemàtic de col·laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit territorial. És més que la coordinació (intercanvi d’informació), és una articulació comunitària: col·laborar de forma estable i sistemàtica per evitar duplicitats, competència entre recursos, descoordinació i per potenciar el treball en conjunt.

Les xarxes neixen generalment de petits grups d'individus amb una filosofia comuna o bé des de les organitzacions i entitats amb objectius compartits, i evolucionen cap a estructures més complexes i madures amb estabilitat, acords explícits de col·laboració, organització, sistemes de coordinació i “productes” com ara publicacions, trobades, conferències i projectes compartits. En tot cas, hi ha un procés de maduració, un cicle vital que s’ha d’entendre.

De totes maneres, el treball en xarxa genera diferents problemàtiques tant tècniques com ètiques. En el treball en xarxa apareixen alguns problemes tècnics i d’aquests se’n deriven problemes ètics. També les millores tècniques obren nous interrogants ètics que caldrà veure com es resolen.

Conflictes ètics que es deriven de la interprofessionalitat

El treball en xarxa posa en evidència que els equips interdisciplinaris no poden abordar els conflictes de valor des de la mirada parcial dels possibles codis deontològics de les professions participants i que cal avançar cap a la construcció d’elements que incorporen la mirada ètica, la mirada tecnicocientífica de les diferents professions o àrees de coneixement i la mirada juridicoadministrativa que regula les activitats.