La xarxa ciutadana per la municipalització de l'aigua a Barcelona està composta per entitats com Aigua és Vida, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció, la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Assemblea de Treballadors Aturats de Barcelona, la Xarxa per la Sobirania Energètica, CATAC-USTEC-IAC, No TTIP-CETA-TISA, MAREES, entre d'altres.

Les mou la consideració del fet que l'aigua és un bé comú que ha de ser gestionat de forma pública i democràtica. Les entitats fa anys que treballen per promoure el que anomenen una nova cultura de l'aigua.

La recollida de signatures per demanar la consulta sobre la municipalització de l'aigua a Barcelona està oberta del 16 de desembre de 2017 al 16 de febrer de 2018, en els diversos centres fedataris, que es poden trobar en el mapa.

L'aigua com a dret humà

Els moviments socials de l'aigua en tot el món van aconseguir l'any 2010 que les Nacions Unides reconeguessin l'accés a l'aigua i al sanejament com a un dret humà. A Europa van aconseguir que el 2015 també fos reconegut el dret humà a l'aigua dins la legislació europea. Catalunya és una de les regions europees amb major percentatge de gestió privada de l'aigua, situació que afecta un 83% de la població. En els últims anys ha augmentat la demanda social vers la municipalització de l'aigua.