5 moviments que lluiten contra la contaminació de la indústria tèxtil i la seva reutilització

Segons dades del Parlament Europeu, per fer només una samarreta de cotó es necessiten 2.700 litres d’aigua dolça. Si a això se li suma l’alt consum de roba que se’n fa en termes generals, el resultat de la contaminació generada al voltant de la indústria tèxtil és una xifra esfereïdora. Les dades recollides per la European Environment Agency (EEA) mostren que “la producció de tèxtils genera entre 15 i 35 tones de CO₂ equivalent per tona de tèxtil produït”. 

A més a més, hi ha altres qüestions que s’hi afegeixen i que empitjoren l’impacte mediambiental de la producció de roba. L’EEA l’any 2024 va publicar un informe on explicava que “entre el 4% i el 9% de tots els productes tèxtil comercialitzats a Europa es destrueixen abans del seu ús” i això “equival entre 264.000 i 594.000 tones de tèxtils destruïdes cada any”.

Conscients d’aquest impacte, tant la Unió Europea com alguns països han volgut posar fil a l’agulla amb normatives per a una millor gestió dels residus. Per exemple, està en marxa una estratègia de la Unió [Europea] per a la circularitat i sostenibilitat dels productes tèxtils. En l’àmbit estatal, està vigent la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que preveu la gestió i la recollida selectiva dels residus tèxtils abans del 2025.

La societat civil, però, sovint va un pas per davant i fa anys que duu a terme accions i reivindicacions en aquest àmbit a través de moviments socials i entitats. En aquest article es recullen diverses iniciatives per a la lluita per la contaminació tèxtil, la reutilització de roba o la conscienciació de l'impacte del model actual de consum del tèxtil.

Carro de Combate

Es tracta d’un col·lectiu que investiga l’impacte d'allò que es consumeix en diversos àmbits. Pel que fa a la indústria tèxtil, aquest col·lectiu té en marxa la investigació #ModaBasura per veure “l’impacte socioambiental del nostre frenètic consum de roba”.

Juntament amb la Federación de Consumidores y Usuarios CECU, Carro de Combate ha publicat l’informe ‘Sombra aquí, sombra allá. Cómo la industria textil maquilla su imagen medioambiental’. El document tracta el greenwashing, en català conegut com a ecoblanqueig o blanqueig verd. Aquest concepte es refereix a “les estratègies comunicatives o de màrqueting per fer-nos creure que les seves polítiques [de governs, empreses o organismes de tota mena] productes o serveis són respectuosos amb el medi ambient”, segons recull el Termcat.

🍇 ¿Está entre tus propósitos de #AñoNuevo vestir moda más sostenible? 

Te dejamos unos consejos para saber si esa marca que tanto te gusta es sostenible o no. ♻️

Te recomendamos también leer nuestro último informe sobre greenwashing en el mundo de la moda. 

Y si tienes… pic.twitter.com/UM78kOkVOO

— Carro de combate (@Carrocombate) January 3, 2025

Algunes maneres de “postureig ambiental” -terme que s’empra a l’estudi- que es recullen a la publicació són els segells i certificats, que poden ser de la mateixa empresa o d’empreses interessades; l’ús de paraules i colors que fan pensar en la sostenibilitat, com ara botigues amb tonalitats verdes i termes com ‘sostenible’; la creació de col·leccions que sí que compleixen criteris de sostenibilitat, però que només representen una part molt petita de la producció total de l’empresa; o les campanyes per recollir roba de segona mà que, en molts casos, no s’acaba reaprofitant.

Moda re-

Una opció que duen a terme diverses entitats no lucratives és la venda de roba de segona mà a través de botigues. L’objectiu, sovint, a més de donar una segona vida a les peces de roba, és donar oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió social.

Moda re- és una cooperativa d’iniciativa social impulsada per Cáritas Espanya que s’encarrega de tot el procés d’economia circular: “des de la recollida i preparació per a la reutilització, fins al reciclatge, la donació i la venda”, amb botigues arreu del territori espanyol.

Fashion Revolution

Aquest moviment social internacional, present a l’Estat espanyol, impulsat per persones voluntàries, promou la transparència en la indústria de la moda i lluita contra l’ecoblanqueig a través de campanyes com #WhoMadeMyClothes. Fashion Revolution va sorgir arran de l’esfondrament el 2013 de l’edifici Rana Plaza (a Bangladesh), on van morir milers de persones. Aquest esdeveniment va posar llum a les condicions inhumanes en les quals treballen moltes persones arreu del planeta.

L’objectiu d’aquest moviment és sensibilitzar la població de l’impacte que comporta la indústria tèxtil, parant atenció a la fast fashion o moda ràpida. També es fa eco de l’augment de la indústria tèxtil en els darrers anys, que respon a l’estil de consum de roba barata i que rota en molt poc temps. Això, de retruc, suposa una alta contaminació, a banda del foment i perpetuació de les males condicions laborals de moltes persones treballadores. En contraposició, promou altres maneres de consum com la slow fashion o moda lenta, un estil de consum molt més conscient que té més cura del medi ambient. Altres propostes de canvi en l'estil de consum és l'upcycling, que es basa a reutilitzar peces de roba o teles, fent petites modificacions per crear peces noves.

Greenpeace Espanya

Aquesta organització internacional treballa, des de fa anys, en la conscienciació dels residus que genera el fet de produir roba. El 2023 va posar en marxa una investigació sobre la roba reutilitzada, seguint el camí d’algunes peces que es van dipositar en contenidors municipals i de botigues d’arreu de l’Estat espanyol. Una de les conclusions va ser que la roba anava a altres països que tenen centres de recollida internacional. En altres casos, la roba quedava fora del circuit de gestió dels ajuntaments que feien la recollida.

Entre les diferents accions de Greenpeace, l’entitat posa el focus en el Black Friday o les rebaixes, moments en els quals la roba (i altres productes) es venen a baix preu i posen sobre la taula la pregunta: “quines despeses associades no estem pagant perquè són altres qui les assumeixen?”.

Back to Eco

L’entitat barcelonina s’encarrega del reciclatge tèxtil, especialment de texans, i confecciona nous productes, potenciant d’aquesta manera l’economia circular. Un dels seus objectiu, a més, és “canviar la indústria tèxtil i crear un futur més net i conscient”.

Entre les diferents iniciatives dutes a terme, Back to Eco ha fet ‘Texans pel Clima’, un projecte compartit amb altres entitats com Fundació Solidança i La taca d’oli/La Fàbrica. En aquest procés es recull i es classifica la roba texana, que esdevé en noves peces. Back to Eco se centra en el teixit texà, entre altres qüestions per l’alt impacte: “per cada pantaló texà es necessiten 1,5 metres de mitja de teixit denim i fins a 8.000 litres d’aigua”, segons dades de ‘Texans pel clima’.