Txell Capdevila: “Encara no estem prou habituats a un consum conscient i respectuós”

L’Agrupament Escolta i Guia Ramon Folch està situat a Bellpuig, comarca de l'Urgell. Es tracta d'un poble de vora 5.000 habitants, però dotat de tota mena de serveis. D’uns anys ençà, els caps han vetllat cada cop més per abastir-se de productes de comerç local tot i que no sempre ho tenen fàcil.

Considereu que el vostre agrupament aposta per la sostenibilitat? Quines mesures adopteu per fer-ho?

Tenim comprar com a segona opció, intentem reutilitzar mobiliari, donar un segon ús a les coses. Quan hem de fer desplaçaments s'intenten optimitzar al màxim. A campaments tenim vàters secs (aquest curs passat en vam fer una exposició per a compartir-ho amb la resta de caps de demarcació).

Quan cal comprar, procurem anar sempre al mateix lloc. S'intenta optimitzar els viatges i si cal anar a buscar o comprar alguna cosa, es prioritza que hi vagi qui li quedi més a prop. Per les sortides tenim bastant establert on anem a comprar i intentem que sigui ecològic i de proximitat, i quan anem de campaments també busquem comprar a comerços locals. Tenim prohibit el paper de plata tot i que encara ho hem d’acabar d’ajustar quan, per exemple, per les reunions de caps demanem menjar a domicili.

Al final, només anem en línia amb els valors de l'escoltisme i ens esforcem per deixar el món millor de com l'hem trobat

Quan i per què us vau plantejar d’adoptar aquestes mesures per fer l’agrupament més sostenible?

No sabríem dir quan vam començar, de mica en mica anem canviant aquells aspectes que més ens coixegen. Al final, només anem en línia amb els valors de l'escoltisme i ens esforcem per deixar el món millor de com l'hem trobat. Generació a generació ens hem anat transmetent la importància de fer bé les coses (també organitzativament per dur-ho a terme). Bona part del treball la van fer caps i queles que hi havia abans que nosaltres.

L’ASAAC, un document d’autoavaluació de sostenibilitat als agrupaments que ha creat l’equip de sostenibilitat de la demarcació Nord-Occidental de Minyons Escoltes i Guies, a la qual pertanyem, també ens va permetre fer una radiografia d’on ens trobem a nivell de sostenibilitat.

Heu trobat recursos que us han fet més fàcil adaptar-vos o us han mancat?

A vegades ens trobem que ens falta informació. Hi ha coses que són de sentit comú que són les que en som més conscients que hem d'anar millorant, però n’hi ha d’altres que no percebem tant. Ens n’hem adonat amb l’ASAAC o parlant amb altres agrupaments. Quan hem volgut buscar recursos per canviar-ho escassegen bastant (o bé el que podem trobar s’adapta poc a la realitat del cau).

A vegades, per falta de temps o d'organització, no acabem anant a comprar al lloc més indicat o no acabem comprant alternatives de materials més sostenibles.

Quina importància té, en el vostre entorn, el comerç local?

Ara, a Bellpuig, els comerços locals s'han ajuntat per fer xarxa i per tal que es promogui la compra en aquests establiments. En un poble com el nostre hi ha mitjanament de tot i no té sentit desplaçar-se i anar a comprar fora. Quan anem fora, de campaments o de sortida, també procurem afavorir l’entorn econòmic de la zona on anem i apostem pel comerç local del lloc.

Pel que fa al consum conscient, a quines botigues aconseguiu el material i aliments que necessiteu per les vostres activitats?

Depèn del material, en el seu dia es va mirar on podíem anar a comprar cada cosa i, des d'aleshores ho tenim establert. Per material de ferreteria o eines de campaments, tenim Ferreteria Nadal, els berenars i esmorzars a la pastisseria La Perla, els detergents i el sabó a BioPompas (té la botiga a Lleida ciutat), els sucs i conserves a Cal Valls i  la carn a Pesca Salada (encara que també estem intentant reduir-ne el consum). La xocolata la comprem a granel.

Ho generalitzeu a totes les activitats (caus setmanals, reunions, etc.) o només a activitats concretes que demanen més recursos (campaments, sortides, etc.)?

S'intenta generalitzar-ho a tot i hi posem molt d'èmfasi perquè també es tingui en compte durant els caus del cap de setmana i en les trobades de caps, però no sempre s'aconsegueix.

A les sortides que fem com a agrupament sí que ens en sortim millor. Gràcies a les revisions, cada vegada ajustem millor les quantitats, anem a comprar més a granel, fem més activitats relacionades amb la sostenibilitat durant els campaments, etc.

Col·laboreu amb cooperatives locals?

No massa, comprem més a comerços locals que a cooperatives com a tal, encara que sovint el producte del comerç local prové de les cooperatives de la zona, sobretot la fruita.

Ens trobem limitacions, hi ha molts productes que no els venen a comerços locals. 

Sempre és possible recórrer al consum local o us trobeu limitacions?

Ens trobem limitacions, hi ha molts productes que no els venen a comerços locals. Últimament, també hem prioritzat comprar a l’engròs per no generar tant residu, en comptes de comprar-ho a petits comerços locals. Sovint ens costa trobar l’equilibri, ja que fer-ho bé implicaria que ens haguéssim de repartir molt més les tasques -uns van a comprar x material aquí i els altres el que falta allà-.

Moltes vegades, el temps és el nostre pitjor enemic, preparem les sortides i activitats a contrarellotge i quan vas a última hora costa qüestionar-se on vas a comprar i per què. Això vol dir que encara no estem prou habituats a un consum conscient i respectuós.

Si no donem suport aquests petits comerços, que sobreviuen de la gent del poble que hi va a comprar, acabaran desapareixent.

Creieu que és important que des de les entitats de lleure es recorri al comerç local per abastir-se?

Clarament, sí. Nosaltres, com a entitat (o bé qualsevol agrupament, que com més gran sigui més impacte té en el consum), és important que, si hem de consumir, en lloc d’anar a comprar al supermercat i recolzar les grans cadenes, que aprofitem i donem benefici a l’economia de tots els petits comerços i proximitat.

Al final no deixem de ser un grup més que contribueix a afavorir aquest tipus de comerç. Si no donem suport aquests petits comerços, que sobreviuen de la gent del poble que hi va a comprar, acabaran desapareixent. I el cau no deixa de ser un col·lectiu més que ho pot afavorir. Necessitem força recursos i fem despeses bastant grans, podem marcar un canvi en aquests establiments.

Alguna anècdota o alguna cosa més que vulgueu aportar:

Sí, com a anècdota divertida, quan fem el forat per als vàters secs de campaments, el fem de la fondària d’un Ian (el fem de la mateixa alçada d’un dels nostres caps, que es diu Ian).

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de @caubellpuig