Aimée Martínez: “La crisi civilitzatòria té a veure amb com estem pensant, sentint i habitant aquest món”

L’Aimée Martínez Vega pertany a l’associació de dones defensores de les aigües i de la vida AMARÚD adherent al Movimiento Rios Vivos de Colòmbia. També forma part del col·lectiu d’ecologia política del Sud i de la coordinació de la xarxa de comunitats afectades per institucions financeres internacionals a Amèrica Llatina. Ens trobem el febrer de 2023 durant a seva visita a Barcelona, però les seves reflexions i idees guanyen força dia rere dia.  

Per començar, ens podries explicar què és el Movimiento Rios Vivos del qual formes part? 

El Movimiento Rios Vivios és  un moviment en defensa de la vida i del fluir dels rius conformat per 15 associacions de persones mineres artesanals, pescadors i pescadores, mestresses de casa, agricultors i agricultores, traginers i comerciants, afectats pel megaprojecte de la presa hidroelèctrica Hidroituango. L’objectiu principal del moviment és la permanència digna en el territori, en aquest cas en el bosc tropical sec del baix Cauca d’Antoquia, Colòmbia.   

Com ha impactat el megaprojecte d’Hidroituango a la zona? 

L’any 2008 inicia la construcció d’aquesta presa i es comencen a veure els primers impactes tan ambientals com en el teixit social. Un dels principals impactes ambientals que ha provocat, conjuntament amb altres projectes miners de la zona, és la desforestació de gairebé un 60% del bosc tropical sec, que és un bosc summament important per a la humanitat. 

 Un bosc és un espai de trànsit de comunitats humanes i no humanes, de coneixement i de reconeixement de la vida, font d’aliment, de plantes medicinals i  ancestrals... tot això ha sigut destruït. Perdre una artèria com el riu Cauca no és només una preocupació nostra: hauria de ser una preocupació de tota la humanitat.  

Nosaltres considerem que aquests són projectes de mort perquè han comportat molta mort humana i no humana, hem perdut moltes espècies endèmiques. El teixit humà que sostenia la vida també estan en perill. Avui en dia és un repte mantenir la vida comunitària enmig de tot el desplaçament.  

Quins actors hi ha darrere d’aquest megaprojecte? 

Moltes empreses internacionals, transnacionals i bancs d’arreu del món. De l’Estat espanyol hi ha inversos com el Banc BBVA o el Banc Santander. També  va estar implicat el Banc Interamericà de Desenvolupament, però es va desvincular l’any 2018 quan l’obstrucció de la presa va provocar grans inundacions i una crisi humanitària amb milers de desplaçats.  Moltíssimes empreses transnacionals veuen en aquest tipus de projectes inversió i acumulació de capital però, no pensen en els danys precisos que faran patir.  

Com analitzes el moment actual? 

Ens trobem en un moment de crisis de civilització, una crisi existencial sobre com estem pensant, com estem sentint i com ens estem posicionant i habitant en aquest món, que  és l’únic món que coneixem amb vida.  

Hem perdut el sentit d’existir, anem contra totes les formes orgàniques que funcionarien per la reproducció de la vida. No parlo només de vida humana, sinó de la vida en general. Si sabem que hi ha béns naturals que són essencials per la vida, com l’aigua, el menjar, la llum solar... per què estem atemptant contra ells? Per què cada decisió que prenem acaba esgotant la vida?  

I quines respostes s’estan donant a aquesta crisi? 

Ara mateix la resposta que s’està donant és la transició energètica corporativa que torna a anar en contra de la pròpia vida. Enmig d’una crisi sempre hi ha guanyadors i perdedors, des d’una mirada hegemònica, una mirada de poder, que jerarquitza les vides que tenen valor i les que no. En aquests no valorats estem les comunitats que habitem els sud globals.  

En aquesta  transició energètica plantejada des dels nords els nostres territoris tornen a ser militaritzats i les persones que s’oposen  a aquesta imposició tornen a patir repressió i mort. Aquesta imposició ve dels nostres governs locals, dels governs nacionals i internacionals i mecanismes d’inversió que diuen que ens portaran el “desenvolupament”.  Es  continua donant peu a una idea de desenvolupament que significa més contaminació, menys aigua potable, menys possibilitat de tenir aliment nutritiu... 

Quines serien les vostres propostes contra aquesta transició energètica corporativa? 

Creiem necessari modificar les narratives que avui s’estan implementant en els nostres territoris vinculades a la transició energètica i fer-nos algunes preguntes sobre la justícia. És necessari preguntar-nos què és allò just i per a qui és just.  

En aquest sentit, ara la narrativa està sent una, la de la transició energètica corporativa. No s’està donant espai a les diferents transicions energètiques possibles perquè mai seran iguals les necessitats de les comunitats dels suds, que les de la gran comunitat hegemònica del nord. En consum enèrgetic estem supremament dispars. La desigualtat entre el consum diari quotidià d’una persona que habita el nord amb el d’una persona que habita els suds és impressionant.  

La narrativa hegemònica  dicta que es necessita més mineral, que es necessita més energia sense importar com s’aconsegueix. S’haurien de deixar espai per altres formes d’entendre el món, d’habitar el món, altres formes de concebre les energies...   

Què pot fer la comunitat internacional? 

Pensar en el present i en les accions del present, més que pensar en tot el que podríem arribar a fer en el futur. És important identificar que totes les decisions, totes les accions concretes que es facin al nord tindran una repercussió directa en els nostres suds.  Per a nosaltres seria essencial que es revisessin, es repensessin i es reconsideressin les decisions respecte a quin ús d’energia tindrà aquest present.  

Quines accions concretes d’incidència es podrien dur a terme? 

La comunitat internacional pot fer moltes accions  que poden ser necessàries. Des de cartes, diàlegs directes, trucades telefòniques, fer-nos preguntes sobre els projectes extractius, revisar la cadena de subministrament per dur a terme els seus projectes i la contractació...  Poden semblar actes simbòlics, però a nosaltres allà ens poden salvar la vida. 

També és crucial la observació internacional perquè les persones que defensem el territori estem en risc real. És imprescindible  cuidar la vida d’aquelles persones que posen el seu cos per protegir el territori, pel bé d’aquesta generació i per a les generacions futures. 

Quin missatge donaries a la ciutadania del nord? 

Pels ciutadans i ciutadanes, gent que habiteu les urbs, per a nosaltres és important que torneu a pensar què és l’energia, per què l’utilitzeu, com la consumiu, quants excessos de consum energètic quotidià feu i quines són les energies vitals que esteu consumint quotidianament.  

És a dir, quin aliment consumiu, d’on ve, qui l’ha cultivat, quines aigües li han donat vida. D’on ve l’aigua quan obriu l’aixeta, quins processos i fluxos ha tingut... Considerem aquestes preguntes necessàries per incidir en la idea que els béns comuns no estan il·limitadament al servei de la ciutat.  

I  què diries als moviments socials en defensa del territori de Catalunya? 

Als moviments socials, els volem dir que estem en peu de lluita, que sentim la seva calor, la seva força per aixecar-nos cada dia, per posar novament el cos en això que en diem Vida, perquè no ho fem per res més: ho fem perquè simplement tots i cada un dels éssers que habiten aquest planeta té el dret de viure en dignitat.   

Els moviments que s’estan repensant la seva transició energètica, els demanem que ens escoltin, els demanem que ens llegeixin, que entrin en diàleg amb nosaltres perquè podrem construir conjuntament, teixir xarxa  i pensar processos de Vida per a cada lloc, amb cada una de les seves diversitats, cada una de les seves formes. Benvingudes en els  nostres territoris per lluitar d’una manera alegre, d’una manera forta i potent, d’una manera comunitària i col·lectiva. Ajudem-nos mútuament per continuar sustentant la vida.