El mar Mediterrani és el mar més contaminat per plàstic del planeta. Cada dia contaminen les seves aigües unes 700 tones de residus plàstics, una situació prou alarmant que s'agreuja tenint en compte l'alta concentració de microplàstics que s'hi troben, partícules diminutes molt difícils d'eliminar que amenacen les espècies i l'ecosistema marí mediterrani. Si fem una mirada global, cada any s'aboquen 13 milions de tones d'aquests residus als oceans. Si continua aquesta tendència, i no s'actua, es calcula que el 2050 hi haurà més plàstics que peixos als oceans d'arreu del món.

Davant d'aquesta situació, dos amics de la infància, que van compartir enginyeria, gust pel surf i sensibilització ambiental, el Jordi Oliva i l'Albert Font de Rubinat, van fundar l'any 2017 Good Karma Projects. Es tracta d'una entitat que centra els seus esforços a impulsar projectes educatius i de conscienciació mediambiental, com ara recollides de residus a les platges del litoral català, tallers i xerrades a les escoles, projectes de ciència ciutadana o la realització de documentals per mostrar la realitat del mar Mediterrani.

El seu camí, però, es va iniciar cercant un canvi de paradigma més sostenible en la indústria del surf. "Vèiem certa hipocresia en el món del surf, un esport en el qual es gaudeix de mars i oceans durant tot l'any, però sense gaire consciència per cuidar el medi marí, ja que molts materials utilitzats poden ser contaminants, com les taules de surf, que són 99% basades en petroli, fetes amb polièsters, resines o fibres", explica l'Albert. Parlem amb ell sobre els diversos projectes que té l'entitat, els reptes i l'estat d'un mar pel qual, tant l'Albert com el Jordi, tenen una gran estima.

Com a amants del surf, vau veure que els materials utilitzats no eren del tot sostenibles.

Va ser el Jordi qui va començar a treballar amb materials biobassats i més respectuosos amb el medi ambient, que no eren la solució, però que suposàvem certa millora al que hi havia fins aquell moment. Va ser ell qui em va plantejar participar en la seva idea de fer més sostenible aquest esport, i jo, que tornava molt conscienciat de fer la volta al món, amb aquesta idea de reconnectar societat i naturalesa, m'hi vaig sumar i va sorgir Good Karma. Vam començar com un projecte paral·lel a les nostres feines i enfocat a canviar la indústria del surf.

Assessoràvem empreses, als 'shapers', que són els artesans que fan les taules de surf, i al sector en general, per animar-los a fer servir aquests materials i uns processos més respectuosos amb el medi ambient. Encara hi treballem a través del projecte 'Ride & Respect', també dedicat al món de l'snowboard.

Com va rebre la indústria la vostra proposta? El món del surf ha estat obert a canviar per esdevenir més sostenible?

Sí, està obert. En els últims anys hem vist un canvi molt gran en tota la societat en general, així com en el sector econòmic i industrial, i el món del surf no podia ser menys. Això sí, la del surf és una indústria molt fragmentada, amb empreses petitetes i de vegades costa molt avançar en el canvi dels processos i en fer una evolució tecnològica dels materials.

L'any passat va ser un any bo, vam estar treballant amb la Federació Espanyola de Surfing i assessorant el clúster d'empreses de Donostia. Aquest any, hi ha un remanent d'aquestes col·laboracions molt interessant. Per exemple, les formacions que la Federació Espanyola de Surfing fa als instructors de surf inclouen una part ambiental, amb la que també col·laborem. Es fan recollides de residus, mostreigs de pèl·lets i altres accions. També tenim una guia de bons usos.

Una de les línies més grans que teniu és la de l'acció, amb recollida de residus al litoral català.

A la vegada que ens centràvem en el surf, també vam veure la necessitat d'actuar on vivíem, d'on érem, Salou i Reus. Llavors vam començar a organitzar recollides de residus. A la primera, a la platja Llarga de Salou, vam ajuntar quinze persones. Érem molt poquets, i tots eren amics o familiars, a més d'alguna persona més que no coneixíem. Així es va iniciar el moviment social que hi ha darrere de Good Karma Projects.

En la següent recollida de residus, l'any 2018, ja érem gairebé cent o cent vint persones. Vam muntar un gran esdeveniment, molt lúdic, amb música, carpes, tallers... La idea era educar i conscienciar, però també divertir-se i passar-ho bé. El nombre de gent participant va anar creixent ràpidament, i vam veure una gran diferència entre el que ens costava avançar amb la indústria del surf i el que ens demanava el moviment social, amb molta gent amb ganes de fer coses.​

Quin efecte tenen aquest tipus d'accions sobre la gent que hi participa?

La gent que hi participa, sincerament, canvia. Quan s'acosten a recollir i veuen tots aquests residus, alguns molt sorprenents, i van veient que un espai que semblava net no ho està tant, tot això els canvia. Però no només a ells, sinó també al seu entorn, ja que aquest missatge el traslladen a la resta.

Des de l'inici tenim clar que l'objectiu d'aquestes accions no és només netejar, sinó conscienciar. Si anem a recollir residus, i continuem generant-los de la mateixa manera, això no tindrà fi. S'ha d'anar a la font del problema i la solució passa per reduir la generació de residus. Està molt bé poder netejar un espai natural que està ple de residus, però volem que es vegi que la intenció és el fet de conscienciar. Darrerament hem 'professionalitzat' les recollides de residus una mica més.

"S'ha d'anar a la font del problema i la solució passa per reduir la generació de residus".

A quin nivell?

Volíem treure una mica més de suc a un esdeveniment que considerem molt potent. Així que col·laborarem amb les aplicacions MARNOBA i eLitter gràcies a les quals ara dediquem més esforç a la part de ciència ciutadana. Quan conclouen les recollides, el que fem és una classificació dels residus de manera molt més específica que abans. Això ens permet obtenir dades de valor sobre els tipus de residus més habituals que hi ha a cada platja, i fer comparacions entre zones i estacions.

Ens agradaria que hi hagués persones que mantinguessin un seguiment en aquest sentit, que prenguessin com a seves les platges que habitualment visiten, o que hi hagi negocis propers a la zona que d'alguna manera 'apadrinin' aquests espais.

Quins són els residus més habituals que trobeu durant aquestes accions?

Et diria que, sobretot, burilles. És el residu número u que trobem, n'hi ha moltíssimes, i són presents a tot arreu. Després hi trobem plàstics, de tot tipus; microplàstics, tovalloletes de vàter, bastonets de les orelles, etcètera.

Tothom hi pot participar en aquestes recollides de residus?

Tothom hi pot participar. I no només això, sinó que tothom qui vulgui podrà organitzar recollides, també. Enguany tenim l'objectiu de fer cent trenta 'clean-ups', fins al setembre. I ja estem a prop de l'objectiu. Hem llençat la segona campanya 'Clean-up Good Karma', que se celebrarà de l'11 al 13 d'agost, amb l'objectiu d'organitzar el màxim nombre de recollides de residus a tot el territori durant el cap de setmana.

Estem fent una crida a l'acció perquè tothom, tant particulars com clubs, associacions, i, fins i tot, empreses, organitzin una recollida de residus allà on siguin, i ho facin a través de la nostra web, que l'inscriguin, i hi participi en la campanya. Nosaltres donem facilitats perquè siguin milers de persones les que participin, allà on siguin i quan vulguin. Tenim una guia de l'organitzadora amb totes les instruccions per fer-ho, i un mapa per veure totes les recollides de residus que se celebren.

A banda d'aquesta línia de treball, que té molt bona acollida, quins altres projectes dueu a terme?

Fa uns anys també va sorgir el projecte educatiu. Una mestra de Salou ens va convidar a una escola per explicar la nostra història. I aquí vam veure el poder que tenia poder dirigir-nos als més petits per explicar-los la problemàtica i d'una forma molt constructiva. Els crida molt l'atenció perquè apareixem amb taules de surf sota el braç, expliquem com vèiem la situació, i realment funcionava.

Aquestes xerrades que fèiem van evolucionar en un programa educatiu, 'Kids for the future', a través del qual oferim diferents unitats didàctiques i activitats, principalment, de quatre temàtiques alineades amb quatre dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides: plàstic i oceans, consum responsable, canvi climàtic i biodiversitat terrestre. Es fan activitats a l'aula i, sobretot, fora d'ella, ja que ens agrada molt poder sortir a la natura. Ara a l'estiu estem col·laborant amb l'Ajuntament de Vila-seca, amb tallers i activitats a la platja de la Pineda.

"Els infants se senten molt connectats amb els animals i l'oceà, i estan decidits a cuidar el medi".

Com reben els infants el que els traslladeu?

Els nens i les nenes són un altre món. Ho veuen tot molt fàcil, molt obvi. Quan els expliques la situació es posen les mans al cap, perquè realment no entenen com hem arribat a aquest punt. Veuen i proposen solucions molt senzilles, però que després, en el món dels adults, es compliquen per com funciona el sistema i tots els interessos que hi ha. Realment han crescut amb una educació diferent de la de les nostres generacions i de la dels nostres pares i avis. Se senten molt connectades amb la part dels animals, de l'oceà, i estan decidides a cuidar el medi.

Els infants, a més, fan de prescriptors a casa.

Ens ha passat molt, que molts pares i mares canvien el xip i acaben conscienciats. Veuen que seran els seus fills els que es trobaran el futur que estem deixant o són els mateixos fills els que arriben a casa, demanen i exigeixen, i fan que els seus pares es posin les piles.

Crec que és interessant no responsabilitzar les futures generacions i que elles s'encarreguin de tot aquest repte. En aquesta part més educativa, sempre intentem educar amb valors, no explicar-los que han de reciclar o què no han utilitzar, és a dir, accions del present, sinó educar-los amb valors que tinguin una visió més integral, que els permeti solucionar reptes del futur.

Promoveu la cura del medi ambient en tots els aspectes, però el plàstic és la vostra temàtica principal.

Nosaltres som surfistes al Mediterrani, ens passem tot l'any a l'aigua, i per a nosaltres la connexió de plàstic i Mediterrani era molt òbvia. És un tipus de contaminació molt visual, que xoca molt, que te la trobes de cara quan vas a la platja o entres al mar. L'any 2019 vam estrenar 'Mediterráneamente plástico', un documental sobre microplàstics al Mediterrani. Sabíem que el Mediterrani és un dels mars més contaminats per plàstics del món, però la gent és molt poc conscient. Arran d'aquest documental va néixer el projecte 'Medplàstic', una línia d'acció i divulgació sobre aquesta problemàtica.

Vau gravar també un segon documental, 'Chasing Pellets'.

Un dia ens vam adonar que la platja de la Pineda estava com si hagués nevat, plena de boletes blanques a la sorra. Eren pèl·lets, la matèria primera que s'utilitza per fabricar qualsevol producte de plàstic. Vam investigar una mica, perquè hi ha la indústria petroquímica de Tarragona molt a prop, i se'ns va dir que aquest material provenia del mar, potser d'algun vaixell. Tothom es treia responsabilitat, però, a través del voluntariat de membres de l'entitat, vam esbrinar que les rieres de Tarragona ja eren plenes de pèl·lets, 20 quilòmetres endins i amb la mateixa concentració que a la platja.

Això ens va fer veure que era una constant en les empreses responsables, ja que vam veure imatges òbvies, com una canonada abocant aigua plena de pèl·lets a les rieres. Era una pèrdua recurrent d'una matèria petita, barata i difícil de manipular. Clarament, no s'estava manipulant amb prou cura per a no perdre-la. D'aquesta manera arriben els pèl·lets al medi.

I ho vau mostrar al documental.

A través d'organitzacions amigues com Per la mar viva, de Menorca, teníem constància que a les illes Balears també hi havia pèl·lets. Després de fer algunes simulacions de corrents, vam veure que hi havia una gran probabilitat que aquests pèl·lets que arribaven a les illes Balears provinguessin de Tarragona a través dels vents i corrents. Vam navegar des de Tarragona direcció Menorca per seguir el viatge dels pèl·lets.

Vam construir un aparell que escombra una superfície de 20 per 20 cm, i vam arribar a treure pèl·lets del mig del mar Mediterrani, que és fort. Amb el volum d'aigua que hi ha, un aparell tan petit va trobar pèl·lets, una cosa molt greu. En arribar a Menorca, vam veure que la platja de Cavalleria, per exemple, tenia concentracions de pèl·lets igual o més elevades que a la platja de la Pineda. Estem parant d'una platja reserva de la biosfera.

En un moment de pèrdua alarmant de la biodiversitat, m'imagino que el nivell de plàstics, microplàstics i pèl·lets al Mediterrani deu ser alarmant.

I tant. Tota aquesta alteració a causa de l'acció humana ha tingut una gran influència en el medi i en les espècies. El que veiem a la platja és una petita part. Hi ha estudis on s'han trobat pèl·lets enredats dins la posidònia, o microplàstics en peixos i aus. El pèl·let és una bola blanca, molt fàcil de confondre amb un ou d'un animal. A més, els plàstics en el mar tenen la propietat d'atraure contaminants orgànics persistents, un grup de toxines que s'adhereixen a aquests plàstics i que, un cop entren dins la cadena tròfica, acaben afectant la salut dels individus.

Amb la vostra experiència, quin diríeu que és l'estat de salut del Mediterrani?

Nosaltres ens dediquem a l'educació ambiental, però amb el bagatge que tenim, i amb el que hem vist els darrers anys, et puc dir que cada cop descobreixo més notícies tristes de l'estat del Mediterrani. O paisatges que hem normalitzat, com pot ser un paisatge de roca pelada amb eriçons, que és un desert submarí, que no hauria de ser així i hauria de ser ple de vida. Són molts indicadors que ens diuen que estem cada cop pitjor.

És una mica preocupant. No m'agrada parlar malament del Mediterrani, perquè realment li tinc una estima enorme, i quan sortim amb les expedicions a navegar, continua sent increïble el mar que tenim, i tota la vida que hi ha. Però per això val la pena cuidar-lo. Dir que no està malament seria enganyar-nos. El que toca és posar-nos les piles i revertir aquesta situació. No hem de deixar que l'escenari previst pel 2050 es compleixi.