Amaranta Herrero: “L’arrel de la crisi ecològica global està en el patriarcat”

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Paula Puy
Amaranta Herrero és activista a Climacció, des d'on es promou el discurs ecofeminista Font: Genok
Amaranta Herrero, científica i activista climàtica a Climacció
Inici de la manifestació del bloc ecofeminista del 8 de març Font: Paula Puy
Inici de la manifestació del bloc ecofeminista del 8 de març. Font: Paula Puy
El lema del bloc era "Destruim el patriarcat, no la terra" Font: Climacció
El lema del bloc era "Destruim el patriarcat, no la terra" Font: Climacció
Bloc ecofeminista de la manifestació del 8 de març Font: Paula Puy
Bloc ecofeminista de la manifestació del 8 de març. Font: Paula Puy

Amaranta Herrero: “L’arrel de la crisi ecològica global està en el patriarcat”

Autor/a: 
Paula Puy
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Parlem amb la científica i activista climàtica, Amaranta Herrero, sobre què és l’ecofeminisme i com s’incorpora al col·lectiu de recent creació ‘Climacció’.

Durant la manifestació de la vaga feminista del passat 8 de març es va fer visible el bloc ecofeminista, organitzat per Climacció. Sota el lema 'La nostra lluita és per la vida', aquest bloc va fer arribar el missatge que el moment d'emergència climàtica que estem vivint és un abús més de la mirada patriarcal sobre el planeta.

Com expliques a la gent del teu voltant què és l’ecofeminisme?

L’ecofeminisme és una teoria social que ve del món de l’acadèmia i també dels moviments socials. Es va originar amb la hibridació de diferents moviments com l’ecologista, el feminista, el pacifista i la lluita per l’alliberament animal.

El que diu és que existeixen connexions importants entre la subordinació i l’opressió de les dones i l’explotació i dominació de la natura no humana.

L’ecofeminisme planeja que la crisis ecològica global es considera una temàtica feminista i que l’alliberament de les múltiples opressions que pateixen les dones passa necessàriament per l’alliberament de la natura.

Des de quins àmbits dels moviments socials es treballa l’ecofeminisme com a tal?

Hi ha poques feministes que ho articulen dient 'jo sóc ecofeminista', però això no vol dir que els diferents col·lectius feministes no incorporin la dimensió de l’ecofeminisme. Per exemple, tots els feminismes antiespecistes són una de les manifestacions que pot agafar l’ecofeminsime. Es va més enllà del regne d’allò 'humà', s’expandeix la noció de tenir cura sobre altres entitats no humanes, en aquest cas els animals.

Altres serien totes les lluites del Sud Global contra grans projectes de desenvolupament neocolonialistes, com per exemple les preses hidràuliques, projectes de mineria, etc., on moltes vegades les dones estan al capdavant d’aquestes lluites. Normalment s’anomenen líders ecofeministes, ja que denuncien que molts d’aquests projectes tenen uns greus impactes sobre la vida de dones i infants.

Com creus que poden incorporar els moviments feministes aquesta visió ecologista necessària?

Hi ha molt camí per fer. Els ecofeminismes diuen que el problema de la crisi ecològica global no és problema únicament del capitalisme sinó que està arrelat en l’estructura patriarcal, molt anterior al capitalisme, amb el que també s’hibrida. Divideix el món en valors jerarquitzants, en dualismes com per exemple raó i emoció, humà i animal, cultura i natura, pel que se li atorga prioritat, poder polític i rellevància a una de les parts a costa de l’altre.

Això fa que el parell més devaluat s’objectivitzi, pel que és més fàcil caure en situacions d’abús, de subordinació o fins i tot en situacions de destrucció. És el que passa en l’àmbit de les dones i alhora, en l’àmbit de la natura. No es concep, per exemple, l’atmosfera o els espais naturals com sistemes dinàmics i complexos, sinó com abocadors o fonts de recursos.

Quina és la tasca dels ecofeminismes?

Per una part, fer veure als altres feminismes la importància d’incloure la variable ecològica com a problema social i feminista. Per altra banda, posar al centre les cures i qüestionar qui pren els rols de lideratge als moviments ecologistes que normalment han incorporat molt poc la variable feminista.

Què es Climacció?

Climacció neix com una plataforma d’individus i de grups que volem fer accions de tot tipus i també, accions directes davant l’emergència climàtica que estem patint.

Va néixer arrel de la Marxa pel Clima del passat novembre de 2018, a partir de la qual es va veure l’oportunitat per articular un moviment orientat a l’acció directa per la justícia climàtica a Catalunya que fins ara no havia encaixat com una necessitat política de primer ordre.

Com us organitzeu actualment des del moviment?

Hi ha reunions on som 50 persones i d’altres en som 20. Estem en un moment de re-definir el col·lectiu. Fa poc vam fer un retir per decidir prioritats, on vam veure necessari per exemple crear aliances de cara al 8 de març amb altres col·lectius, creant el bloc ecofeminista i incloure en la lluita la narrativa de l’emergència planetària que estem vivint.

Quines accions dureu a terme després del 8 de març?

Donarem suport a les vagues dels estudiants, als grups de ‘Fridays for Future’, des d’on es cita a l’estudiantat a la data del 15 de març com una mobilització mundial per l’emergència climàtica.

Hi ha molta gent al col·lectiu que té connexions amb moviments internacionals, pel que va sortir una comissió internacional per coordinar-se amb els col·lectius d’Europa (Austria, Alemania, etc.) i la resta del món.

També recentment ens hem començat a coordinar amb altres col·lectius a Madrid per organitzar accions a nivell estatal.

On podem trobar recursos per incorporar la perspectiva ecofeminista a la nostra entitat?

Aquí es pot trobar un article que vaig redactar per la revista Ecología política per ampliar la informació sobre ecofeminisme.

Afegeix un comentari nou