Àmbit de la notícia
Ambiental

Anna Gómez: “La mobilitat és l’artèria principal del país i el tren ha de tornar a ser un símbol de progrés”

Entitat redactora
Colectic
'Dignitat a les Vies' ha portat el debat sobre Rodalies de l'entorn particular als mitjans de comunicació i la política.
'Dignitat a les Vies' ha portat el debat sobre Rodalies de l'entorn particular als mitjans de comunicació i la política. Font: Pexels

La plataforma 'Dignitat a les Vies', sorgida a partir d'un grup de WhatsApp, s'han convertit en un moviment ciutadà que vol fomentar un transport públic digne, sostenible i vertebrador per a tot Catalunya.

La plataforma 'Dignitat a les Vies' va néixer de manera totalment espontània a partir d'un grup de WhatsApp creat per avisar-se de retards i incidències ferroviàries. EL grup va acabar convertint-se en un espai d’organització col·lectiva davant un servei que condiciona la vida quotidiana de milers de persones. 

Anna Gómez, una de les portaveus del moviment 'Dignitat a les Vies', reivindica un activisme constructiu que combina pressió al carrer, propostes tècniques i una defensa clara del tren com a servei públic essencial. Des de la lluita contra els 'borregueros' (terme que popularment es fa servir per referir-se als trens lents i plens de passatgeres) fins a la reclamació d’un sistema tarifari just, la plataforma ha aconseguit situar Rodalies al centre del debat polític i social

Des de Xarxanet, hem parlat amb Gómez per conèixer més a fons els orígens del col·lectiu, l’impacte real de la mala mobilitat en la vida de la ciutadania i els reptes urgents per garantir un futur ferroviari digne i sostenible.

Com va néixer la plataforma 'Dignitat a les Vies'?

Va néixer d’un grup de WhatsApp on ens avisàvem de si els trens passaven, si hi havia retards o incidències. Era un grup d’assistència mútua entre persones usuàries. Ens vam adonar que ens estàvem enfadant entre nosaltres, però ningú feia arribar les queixes més amunt. Un dia vam dir prou i vam decidir organitzar-nos.

L’endemà ja ens estàvem reunint i, quinze dies després, fèiem la primera concentració davant l’estació de Tarragona. Des d’aleshores hem apostat per un activisme positiu: no només queixar-nos, sinó aportar coneixement, propostes i eines. Tot això sense renunciar a la força del carrer quan cal defensar els serveis públics.

Quines són les principals reivindicacions de la plataforma?

La primera és la dignitat. Dignitat per moure’s per Catalunya sense haver de sortir de casa amb una hora d’antelació per por que el tren no arribi. Ara mateix no et pots fiar del servei: no saps quant temps passaràs a l’andana ni si acabaràs caminant.

També defensem que la mobilitat és un servei públic essencial i una qüestió de sostenibilitat i equitat territorial. Si les feines es concentren a Barcelona però el transport no funciona, condemnem la gent de fora a viure-hi o a renunciar a oportunitats. La mobilitat és l’artèria del país i ha de millorar, no només arreglar-se.

Com afecta la mala mobilitat a la vida quotidiana de les persones?

Afecta absolutament tot. Quedar amb amics implica mirar abans els horaris del tren i calcular si arribaràs tard. Genera ansietat, renúncia a feines, pèrdua de vida familiar i social. Molta gent no queda amb ningú entre setmana perquè no sap si podrà tornar.

Tenim un estudi en marxa amb l’investigador Gabriel Gili que indica que el 88% de les persones que agafen el tren ho fan amb ansietat. També hi ha joves que han canviat de carrera o han triat estudis més a prop de casa per evitar el tren. La mobilitat està modificant les nostres vides.

Quins avenços heu aconseguit com a plataforma?

Hem aconseguit eliminar els 'borregueros' del corredor sud, aquells trens que paraven a tot arreu i feien de regional i rodalies alhora. També hem aconseguit que el bitllet de devolució sigui bidireccional, perquè la gent el pugui utilitzar en el sentit que li vagi millor.

Quan van treure els títols gratuïts, vam pressionar perquè es reduís el preu de l’abonament mensual: a Tarragona havia de ser de 90 euros i vam aconseguir que fos de 60. I sobretot hem aconseguit que es parli de Rodalies cada dia i que hi hagi pressió política. Els serveis públics els defensem nosaltres, els usuaris.

Com valoreu la relació amb les institucions i el paper de la política en aquesta crisi?

Creiem que molts partits han fallat. A Catalunya han passat governs de tots colors i no s’ha pressionat prou. I Madrid no ha complert mai les inversions pressupostades: si no compleixes, has de compensar, i no s’ha fet. Ens han deixat anar morint.

Tot i això, la plataforma és apartidista. Treballem amb govern i oposició perquè la política ens afecta i, si no hi som, les decisions les prendran persones que no agafen el nostre tren. Volem solucions, no banderes.

Quins reptes de futur teniu i quin missatge voleu transmetre?

Volem que el tren torni a ser un símbol de progrés, no un transport de drames. El canvi climàtic és real i urgent, i el tren és el mitjà més sostenible i el que més gent pot moure. Si no millorem la mobilitat, despoblarem el país i acabarem tots lluitant per tres metres quadrats.

També volem que s’entengui que la societat civil pot col·laborar i aportar solucions. Continuarem trepitjant carrer, però també aportant propostes. Som gent que estima el tren i creu en el tren de la gent.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari