Apadrina un dofí del mar Mediterrani

  • Rorqual albirat el 15 de maig en la sortida des de Vilanova (imatge: Gonzalo Jara per Associació Cetacea)

    Rorqual albirat el 15 de maig en la sortida des de Vilanova (imatge: Gonzalo Jara per Associació Cetacea)

  • Aleta del cap d'olla que es pot apadrinar amb la campanya de Depana (imatge: depana.org)

    Aleta del cap d'olla que es pot apadrinar amb la campanya de Depana (imatge: depana.org)

  • Depana proposa la campanya d'apadrinament del dofí cap d'olla, amb la que es pot contribuir al projecte de fotointerpretació dels cetacis de les costes catalanes (imatge: depana.org)

    Depana proposa la campanya d'apadrinament del dofí cap d'olla, amb la que es pot contribuir al projecte de fotointerpretació dels cetacis de les costes catalanes (imatge: depana.org)

  • L'àrea d'estudi, que va del Baix Penedès, al Garraf, al Baix Llobregat, és una zona on s'han enregistrat nombrosos albiraments (imatge: associaciocetacia.org)

    L'àrea d'estudi, que va del Baix Penedès, al Garraf, al Baix Llobregat, és una zona on s'han enregistrat nombrosos albiraments (imatge: associaciocetacia.org)

  • El grup de voluntaris i voluntàries ambientals de l'Associació Cetàcea, Depana i Acoio que van participar a la sortida del 15 de maig (imatge: associaciocetacea.org)

    El grup de voluntaris i voluntàries ambientals de l'Associació Cetàcea, Depana i Acoio que van participar a la sortida del 15 de maig (imatge: associaciocetacea.org)

  • L'Associació Cetàcea alerta sobre el perill de la contaminació per plàstics del mar (imatge:associaciocetacea.org)

    L'Associació Cetàcea alerta sobre el perill de la contaminació per plàstics del mar (imatge:associaciocetacea.org)

Col·labora en el projecte de foto-identificació dels cetacis de les nostres costes.

Identificar-los per les aletes

En cada albirament de cetacis es detecta un o més individus, que són identificats a través de la seva aleta dorsal. Cada aleta dorsal amb les seves marques permet identificar individualment a l'animal, gràcies a una tasca que en gran part es realitza amb l'ajuda dels voluntaris i voluntàries ambientals que classifiquen les fotos.

En ruta per la costa catalana durant l'estiu

De primavera a tardor es poden veure passar per la costa catalana gran nombre de cetacis amb direcció nord, cap al mar de Ligúria, que és una zona protegida com a santuari de cetacis. Es desconeixen encara molts detalls sobre la seva quantitat, rutes i comportament. Per aquest motiu, des del 2013, l'Associació Cetàcea va iniciar el projecte de foto identificació. En una primera fase es va centrar en el seguiment del rorqual comú. El gran nombre d'albirament d'altres espècies, especialment dofins mulars, caps d'olla i dofins llistats, els ha fet ampliar el projecte.

Actualment, amb la col·laboració d'altres entitats com Depana, Acoio, o Sea Shepherd, s'ha pogut identificar alguns animals, i comencen a apreciar-se els primers resultats del projecte de foto-identificació, tot i ser molt aviat per extreure conclusions: de les 3 espècies estudiades, rorqual comú, dofí mular i cap d'olla gris, ja s'han pogut identificar els mateixos individus en diverses ocasions, gràcies a les marques característiques que tenen a l'aleta dorsal.

Del Baix LLobregat al Baix Penedès

L'àrea d'estudi va del Baix Penedès, al Garraf i al Baix LLobregat, a una distància d'entre 5 i 12 milles de la costa, arribant fins a la isòbata dels 1.000 metres de profunditat. L'elecció de la zona respon al fet que s'ha detectat gran nombre d'albiraments durant els últims anys en ella.És degut a l'existència de canons submarins a 15 milles, que proporcionen grans afloraments de nutrients.

Apadrinar un dofí per contribuir a l'estudi

Depana convida a donar suport al projecte de foto-identificació de balenes i dofins de l'Associació Cetàcea, a través de l'apadrinament d'un dofí, en concret un cap d'olla gris.

Es tracta del "gr10", un cap d'olla gris fotografiat en dues ocasions davant les costes del Garraf. Té unes marques de l'aleta dorsal que són claus per la seva identificació, tal com es pot veure en la fotografia.

El cap d'olla gris ("Grampus griseus") és un dofí gregari, que no migra, caracteritzat pel seu cap globós i cos de color grisenc amb nombroses marques. S'alimenta principalment de cefalòpodes (pops, sípies i calamars) que captura a grans profunditats. És poc abundant a les costes catalanes però relativament fàcil de veure, i es coneix poca cosa sobre la seva biologia.

Apadrinant aquest dofí es pot seguir fent el seu seguiment i donar a conèixer l'espècie per afavorir la seva conservació.

Cada nou albiraments es farà públic i es penjaran noves fotografies.

Qui ho desitgi pot proposar un nom pel dofí. Entre tots els presentats se'n triarà un que es farà arribar a l'Associació Cetàcea que el farà públic a la seva pàgina web.

Tresors de la nostra costa

Hi ha 8 espècies de cetacis que són considerades com a residents del mar Mediterrani: algunes d'elles freqüenten el litoral català durant les seves migracions anuals, altres hi viuen de forma més estable. Les espècies que es detecten al nostre litoral són el rorqual comú, catxalot (Physeter macrocephalus), el dofí llistat ("Stenella coreuleoalba"), el dofí mular ("Tursiops truncatus"), el dofí comú de musell curt ("Delphinus delphis"), el cap d'olla gris ("Grampus griseus"), el cap d'olla negre d'aleta llarga ("Globicephala melas") i el zífid de Cuvier ("Ziphius cavirostris").

A banda d'aprofundir el seu estudi biològic, geògrafic i comportamental, entre els objectius de les entitats ambientals hi ha el de donar a conèixer a la ciutadania la presència de cetacis als nostres mar, i entendre que no sempre és necessari anar a Patagònia o al Carib a veure balenes, sinó que a la nostra costa, amb bona vista i prismàtic, també se'n poden es pot albirar. Són un dels tresors del nostre mar, que cal cuidar i protegir de les amenaces. La contaminació del mar, provinent en un 70% de l'activitat de terra ferma, és un dels elements més greus.

L'Associació Cetàcia, alerta sobre el perill la contaminació marina, de tots aquells elements de plàstic que no es reciclen, que són abocats, i arriben al mar on es transformen en brossa marina, i acaben ingerits per peixos aus, cetacis i tortugues....

Afegeix un comentari nou