Arnau Mercadé: "Ja no som a temps de protegir determinades àrees del Moianès"

Conservem el Moianès és un grup de recent creació que té com a objectiu denunciar tota activitat que degradi el territori a la comarca. Tot i que encara està en procés de constituir-se com a entitat, ja ha començat la seva activitat de denuncia i de conscienciació a través de xarxes socials com Twitter.

Parlem amb un dels membres de Conservem el Moianès, l’Arnau Mercadé, biòleg de professió, perquè ens expliqui com va néixer l’entitat, les seves lluites i la situació de la comarca del Moianès.

Amb quina voluntat neix Conservem el Moianès?

La idea inicial era estar presents en xarxes socials per donar veu a aquelles accions que malmeten el patrimoni natural del Moianès i que sovint ningú denuncia. Així que vam néixer amb una voluntat crítica, amb l'objectiu de denunciar aquestes accions i que quedés palès que hi ha moltes coses que no s'estan fent bé.

Més enllà de la urgència d’aquestes denúncies, però, l’entitat té com a finalitat principal donar a conèixer el patrimoni natural de la comarca i posar-lo en valor. I volem seguir aprofundint en el seu coneixement per a poder-ho transmetre a la gent.

I vau decidir convertir-vos en una entitat.

Per trobar solucions a aquestes accions que van degradant el territori, creiem que hem de tractar amb propietaris i pagesos. Així que vam decidir impulsar la creació de l'entitat per tenir una mica més de cos i no actuar només com a persones a títol individual.

Tenim moltes ganes. Som gent que coneix el territori i les problemàtiques. Amb el confinament hem tornat a voltar molt pel nostre entorn, i ens hem tornat a trobar amb problemes que des de fa anys van degradant el territori.

Quines són aquestes problemàtiques?

Ens referim a activitats que, a poc a poc, tenen incidència negativa en el medi natural de la comarca. És evident que si es fa una autopista o un camp de golf, l'impacte és molt visual. I és per això que, molt encertadament, la gent ens queixem. Es percep com una agressió real. Però també hi ha un conjunt d'activitats que es tenen com a pràctiques tradicionals, i que si no es desenvolupen adequadament degraden molt el territori.

Ens referim, per exemple, a problemes relacionats amb la ramaderia. Tenim força indrets afectats per sobrepastura, sobretot de bestiar boví. Això, a ulls d'una persona que no hi entén gaire, li pot semblar quelcom bonic i tradicional, però genera un gran impacte. És un problema bastant gros, encara que no l´únic.

Què provoca aquesta sobrepastura?

La pastura no és un problema en si mateix. És més, ben controlada és absolutament necessària pel manteniment de la biodiversitat al territori. El què passa és que les explotacions ramaderes són sovint massa intensives. Això afavoreix que hi hagi un excés de càrrega ramadera. I que proliferin les rompudes pel territori, és a dir, que es llaurin espais que abans eren boscos o prats per transformar-los en camps de farratge. Alhora, aquestes rompudes justifiquen la utilització de més purins, que acaben contaminant sòls i aigües.

Aquestes accions es duen a terme en indrets d’elevat interès natural, i la seva degradació és sovint irreversible. Per exemple, s'estan llaurant zones que inclouen hàbitats de gran interès per a la conservació i que feia més de setanta anys que no es tocaven.

Des de quan la comarca té aquest problema?

Les imatges dels anys quaranta o cinquanta revelen que el Moianès era una comarca amb abundància d’espais oberts, especialment cultius i prats silvestres, que eren explotats de forma extensiva per ramats de xais, que es movien per tota la comarca i més enllà. 

Actualment això ha canviat força. El bosc ha ocupat una part d’aquests ambients oberts, i la majoria de ramats que hi trobem són de bestiar boví, que en general està molt més tancat en un espai concret. Aquesta concentració del bestiar provoca que el terreny s’erosioni més i es fertilitzi en excés, quelcom que acaba afectant als ecosistemes, canviant-ne la composició de les plantes i animals.

Com afecta això a la biodiversitat de la zona?

Un cas que mereix especial atenció és els dels prats silvestres o naturals. Sabem que són dels hàbitats del territori que tenen una biodiversitat més elevada. A part de tenir una flora associada molt rica, hi ha multitud d’insectes que en són exclusius, així com nombrosos ocells, etc. 

En el paisatge actual, dominat per boscos i camps, aquests hàbitats són força escassos. Les explotacions intensives en provoquen la degradació i destrucció. Si no ho controlem, arribarà un punt que tota la biodiversitat associada no podrà refugiar-se enlloc, i acabarà desapareixent del territori. Justament l'informe 'Estat de la Natura a Catalunya 2020', que alerta que la diversitat a Catalunya s'està perdent, assenyala a la manca d'aquests espais oberts com una de les raons de la pèrdua de biodiversitat.

Quins són els valors naturals del Moianès?

El Moianès té un patrimoni natural ric i divers. Hi ha, per exemple, més de 1500 espècies vegetals diferents, un valor força elevat per una comarca relativament petita, i una elevada diversitat d’hàbitats diferents que inclou una fauna també molt variada.

A part dels prats naturals mencionats anteriorment, són molt destacables, per exemple, alguns tipus de boscos propis de contrades més pirinenques, com són fagedes o rouredes de roure de fulla gran. Tenen una gran biodiversitat associada, però ocupen un espai petit, la qual cosa els fa molt vulnerables. En aquest sentit, si al propietari li passa pel cap fer una explotació fustera, per exemple, ho pot fer. Hem de vetllar per evitar això. No podem ser hipòcrites de dir que aquesta és una comarca de natura i després no defensar aquest patrimoni.

No estan protegits?

El Moianès té tres espais protegits, que estan dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). N’hi ha dos al sud de la comarca que tenen una mica més de protecció perquè estan inclosos en la Xarxa natura 2000, una xarxa de protecció d'espais naturals europea. Però el PEIN del Moianès, que és molt gran, ja que es va ampliar l'any 2010, no va ser incorporat a la xarxa europea. I això fa que a efectes pràctics, no gaudeixi gairebé de cap protecció.

La resta de la comarca no té cap mena de protecció, de manera que el seu futur queda bàsicament a mans de la sensibilitat dels propietaris i pagesos que hi treballen i l’exploten.

No es fa res per aturar-ho.

Es fan algunes coses, però crec que al ritme que anem, a determinats territoris, no hi serem a temps. Hi ha algunes àrees en les quals creiem que ja fem tard.

El problema també és que molt sovint som conscients de les agressions al medi natural un cop ja s’han fet, i no aconseguim avançar-nos als fets. Hem creat l'entitat també per intentar-ho,  però és complex. No rarament moltes d’aquestes activitats tenen el vistiplau de l’administració pertinent. A part, a les entitats ens és complicat fer de policia, crear consciència i estudiar el territori alhora!

Quina és la solució?

Estem lluitant per conscienciar la gent de les coses que passen. I volem convèncer propietaris, pagesos, el consell comarcal, etc., perquè les coses es facin d'una altra manera, però no es fa gran cosa de moment. Evidentment no diem que no es pugui explotar la comarca. Però el que sí que demanem és que es faci tenint en compte criteris relacionats amb la conservació dels seus valors naturals, perquè creiem que es pot aconseguir. 

Una altra lluita és intentar aconseguir que el PEIN que no està dins de Xarxa natura 2000, hi entri. I un cop dins, que es creï un òrgan que el gestioni.

Està conscienciada i sensibilitzada la gent?

Normalment aquestes problemàtiques no les coneixen, i les passen per alt. La veritat és que la gent cada vegada està menys vinculada a la natura. I necessitem vincular-nos-hi. No pot ser que en un entorn rural com el nostre, la gent tingui tan poca consciència de què ens envolta. Per això, necessitem conèixer el nostre entorn natural, saber el què hi ha, perquè si coneixes, estimes, i si estimes, protegeixes.