Oferir espais grupals segurs, talles i altres recursos per transformar les nostres emocions en accions. Aquest és l’objectiu d’Ectiva, un nou projecte que sorgeix de la col·laboració de les entitats L’Esberla, El Risell, Colectic, Olistis, Human – Call To Action, La Page i la consultora independent Ana Villagordo.

Per saber més sobre el concepte d’aquesta nova iniciativa i els recursos formatius que ofereix, hem parlat amb Bea Parra, facilitadora de grups del projecte.

Com definiries Ectiva?

És un projecte d'intercooperació en l'economia social i solidària i el que fem és oferir tallers i recursos per tal d'aprendre de les emocions i les experiències que estem vivint arran de la crisi ecològica. El que busquem amb aquest aprenentatge és poder ser més resilients i tenir més capacitat de respondre a la situació del moment.

Què vol dir ser més ‘resilients’?

Ser més resilients és la capacitat d'estar a l'altura de la situació, de poder-nos adaptar i transformar la situació en què vivim. Té a veure amb un concepte de física, en concret del ferro... quan els materials es dobleguen pel seu entorn i després poden tornar a la seva situació inicial. Si ho hagués d'explicar fent referència a les persones, diria que és com la capacitat de fluir i deixar-se transformar i transformar la situació del moment.

Per aconseguir aquest objectiu que em deies de ser més resilients, heu posat en marxa com una sèrie de recursos i tallers. Explica'ns una mica sobre aquestes formacions.

Ectiva és un projecte que està naixent i, just ara, el que estem oferint són tres modalitats de tallers. Per una banda, fem tallers presencials, també fem taller en línia i, a més, oferim la possibilitat que la gent conegui la metodologia de manera autodidàctica i gratuïta accedint a la web ectiva.cat, on hi ha una opció per fer un petit curs amb pràctiques i amb vídeos.

Com es va posar en marxa el projecte d’Ectiva?

Doncs el projecte parteix de la cooperativa L’Esberla, que és una cooperativa que treballa amb grups, organitzacions i l'administració pública, sobretot amb temes de feminisme i de benestar organitzacional. Nosaltres, a L’Esberla, comencem a notar que la gent està més preocupada, està angoixada, està desesperançada amb la situació de crisi ecològica i social que vivim.

Llavors, com que coneixíem una metodologia que es diu ‘treball que reconnecta’, que treballa específicament en temes d’equitat, i nosaltres teníem una metodologia que es diu ‘treball de processos’, i creiem que les podíem unir i es podien retroalimentar, vam pensar que podíem iniciar aquest projecte.

A més, és un projecte intercooperatiu, per tant, col·laboreu amb altres entitats.

Sí, de fet teníem molt clar que volíem que fos un projecte amb col·laboració, i, per aquest motiu, ens vam posar en contacte amb altres entitats i els va motivar i interessar molt la nostra idea. A més, també era molt important per nosaltres col·laborar amb entitats amb experteses diverses per fer un projecte molt més potent, així podíem aprofundir, investigar, comunicar-ho bé, i la realitat és que estem supercontentes amb el resultat.

Creieu que hi ha una consciència plena de la gravetat de la crisi climàtica en la qual ens trobem?

Nosaltres, a la cooperativa, hem detectat que la ciutadania està com una mica aclaparada, a vegades està com que no sap què fer, desesperada o congelada, com que vol distanciar-se de tota aquesta informació i el que anem pensant és que clar, la mateixa paraula 'emergència' ens col·loca en un estat molt alterat de supervivència.

És difícil realment digerir i ser plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, perquè ens comença a espantar la idea i el nostre cos comença a reaccionar i a negar-ho, a distanciar-se, a voler fugir. Llavors nosaltres el que volem oferir són diversos espais en els quals la gent pugui començar a digerir tota aquesta informació i veure que en podem fer.

Respecte a l'emergència climàtica, utilitzeu un terme, el d''ecoansietat', que va ser molt polèmic als mitjans. Com l'useu vosaltres?

En un primer moment, nosaltres no estàvem massa connectades amb aquest concepte, però ara que hem vist que la gent es comença a identificar amb ell, ens ha semblat interessant començar-lo a fer servir.

La veritat és que nosaltres el pensem com un terme que és paraigües de moltes experiències emocionals diverses, i que el que fa és que quan algunes persones l'usen els ajuda a identificar el que els passa i els convida una mica pensar que hi ha altres persones que també estan en la mateixa situació.

Tornant a parlar d'Ectiva, el que feu amb el projecte és posar les emocions al centre i fer que vagin acompanyades de les accions. Com s'aconsegueix casar aquestes dues coses

Des d'Ectiva pensem que som emocionals i 'accionals' i que les dues coses van bastant juntes i, per això, el que fem bàsicament és crear un espai en què les persones puguin expressar el que senten. Trobem que la clau és atendre i trobar el significat de les nostres experiències emocionals i, al final, el significat de les nostres emocions és el que orienta la nostra acció.

Per exemple, si tu notes la ràbia i li dones espai per escoltar-la i per descobrir-la profundament, sovint trobes que estàs notant alguna cosa injusta o que vols protegir alguna cosa i això orienta directament l'acció.