Les construccions de pedra seca caracteritzen l'arquitectura rural, i són, més que cap altra, creacions humanes amb un lligam estret amb el sòl i amb el medi, sense la intervenció de cap element extern. Defineixen el paisatge des de molt i molt antic, i pot ser per això, desperten autèntiques passions. Al seu entorn, hi ha un ric teixit associatiu, que vetlla pel bon estat de construccions, per inventar-les i catalogar-les, i per mantenir viva la tècnica, que acaba de ser declarada Patrimoni de la Unesco.

La pedra seca atreu entitats de tipologies diverses, des de centres excursionistes a entitats de cultura popular, organitzacions ambientals, associacions veïnals, grups locals aficionats a caminar, professionals de l'arquitectura i la construcció, amants de la cultura i a la fotografia....

L' Associacio per la pedra seca i l'arquitectura tradicional agafa el rol de coordinadora d'entitats i l'Observatori del paisatge de Catalunya dinamitza el portal i l'aplicació Wikipedra, que recull de forma col·laborativa les dades que voluntaris i voluntàries aporten sobre les construccions en pedra.

Parlem amb Cèlia Mallafré, de la Fundació El Solà de La Fatarella, a la Terra Alta.

Com va néixer la Fundació El Solà?

Va néixer justament fa 20 anys, perquè un col·lectiu de gent del poble, La Fatarella, tenia interès en els temes de cultura popular, des dels diversos àmbits. Tot i això, es va focalitzar en la pedra seca, perquè a la comarca hi ha molta presència, hi ha gent que coneix la tècnica i treballa el camp, i cal aprofitar a transmetre aquest coneixement a la gent jove.

Quina és la realitat de la pedra seca, com està el nostre patrimoni?

Nosaltres a la Terra Alta tenim molts metros de murs i cabanes, algunes en molt bon estat, i altres que han anat caient. Aquí la pedra és molt manejable, es pot picar bé i és agraïda de treballar, fet que permet fer murs molts alts. Ara la Unesco ha protegit la tècnica, que és el que tenim en comú a tot el món. Les construccions poden ser diferents a cada territori, però la tècnica és la mateixa. Val a dir que els últims anys s'està apostant per fer servir la tècnica en noves construccions, com a l'alberg Casa Ecològica i alguns edificis de l'ajuntament.

Quin és el coneixement de la gent?

Hi ha persones que tenen interès pel patrimoni i ho valoren, però també hi ha molta gent que sempre ha vist la pedra seca i no li dóna importància, i no es fan a la idea que turistes de tot el món vulguin venir a visitar les construccions i paisatges de la pedra seca.

El fet del reconeixement de la tècnica com a patrimoni de la Unesco ajudarà a que agafi importància. De fet, al voltant de la pedra seca, s'ha fet ja el XVI Congrés Internacional, i hi ha tot un món d'interès, amb entitats, persones, estudis científics. Hi ha molta gent que ho valora, però encara hi ha qui no ho coneix i per això és molt important fer difusió.

Quins projectes dueu a terme a la Fundació?

L'àmbit general és la cultura popular pero estem molt centrats en la pedra seca. Fem molts cursos i tallers per ensenyar la tècnica. Tenim convenis amb propietaris que ens cedeixen finques per fer les formacions, durant les que adeqüem els marges i barraques abandonades. Hem editat llibres, alguns de tècnics i altres contes divulgatius per a infants. No només al voltant de la pedra seca sinó també altres aspectes de la cultura popular i la història del territori, com per exemple la Batalla de l'Ebre a la Fatarella.

Col·laborem amb les escoles de la Terra Alta perquè tots els infants coneixin la tècnica: fem tallers amb alumnes de quart, cinquè i sisè de primària, on els hi ensenyem a col·locar pedres, fem ruta de les cabanes i murs, i els expliquem que són aquests elements dels paisatges, a què servien i com es construïen. També fem col·laboracions acadèmiques amb la Universitat Rovira i Virgili per realitzar doctorats a la línia de recerca de patrimoni arquitectònic. A través de la Fundació a més a més es poden concertar visites guiades.

Quin és el perfil de les persones que s'apropen a la Fundació?

És un perfil variat, des de paletes que volen millorar la tècnica per poder-la oferir a la clientela que els ho demana, a persones propietàries de finques, a gent apassionada des de tots els àmbits, que venen perquè a entre altres coses nivell acadèmic no s'ensenya massa...

A quines dificultats heu de fer front?

Una de les dificultats principals és que hi ha una certa reticència a catalogar les construccions, per què s'interpreta com a limitant. Però de fet no impedeix fer activitats agrícoles, turístiques.....

Quin són els vostres reptes de futur?

Volem seguir promovent estudis al voltant de la pedra seca i el coneixement de la tècnica. I també tenim el repte de posar en valor el paisatge de la Terra Alta, relacionat amb la pedra seca i els conreus mediterranis, i que a més a més ha patit el fort impacte dels parcs eòlics. Cal que la gent, la gent del territori, sigui conscient que és un paisatge a protegir i valorar.

Ressaltaries algun moment bonic viscut gràcies a la pedra seca?

Al congrés internacional que es va fer a Menorca vam reconstruir una cabana de bestiar: érem gent d'edats, orígens i idiomes diferents, recordo en especial una senyora estrangera molt gran que des de fa molts anys es dedica a restaurar murets....i allà vam constatar que el llenguatge de la pedra l'entén tothom, i que al voltant de la tècnica hi ha un treball en equip i un idioma universal.