L’objectiu que es persegueix amb la utilització de les etiquetes ecològiques és facilitar una informació fiable sobre aquells que tenen menys impacte sobre el medi ambient tenint en compte els seus cicles de vida.

Gràcies a les etiquetes o declaracions ecològiques els consumidors i consumidores poden triar els productes que adquireixen per poder fer un consum responsable i contribuir així a reduir el seu impacte ambiental.

Les normes internacionals ISO defineixen tres tipus d’etiquetes ecològiques de cara a aconseguir una fiabilitat en la comunicació que s’estableix entre les empreses i les persones que consumeixen els seus productes i serveis. Aquests tres tipus són:

• Ecoetiquetes (Tipus I): en base a la norma ISO 14024, una entitat imparcial reconeix i certifica les principals caracterítiques mediambientals d'un producte. Es tracta d'una manera senzilla de dirigir-se a les persones consumidores.
  
• Autodeclaracions ambientals (Tipus II): els fabricants proporcionen informació sense que sigui necessària la certificació d'una tercera part. En aquest cas s'aplica la norma ISO 14021 i es fa servir com a imatge el cercle de Möbius, format per un triangle amb tres fletxes.
  
• Declaracions ambientals de producte (Tipus III): són comunicacions verificables de dades mediambientals que fan referència a unes categories d'impacte prefixades. Estan definides en la norma ISO 14025 i en les Regles de Categoria de Producte (RCP). Es fa una anàlisi del cicle de vida del producte.

Exemples d'etiquetes ecològiques

Certificació pública

• Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat

Aquest sistema català d’etiquetatge ecològic reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent. Es va crear a través del Decret 316/1994 de la Generalitat de Catalunya.

• Etiqueta ecològica europea (Ecolabel)

No inclou aliments, begudes i fàrmacs. Es va crear l'any 1992 unificant criteris per tots els països membres de la UE. El seu símbol és una flor.

• Fulla verda de la UE

S'aplica a aliments ecològics d'origen vegetal o animal indicant que no han estat modificats genèticament i que han estat conreats o criats sense fer servir productes químics com plaguicides, fertilitzants o antibiòtics.

• Etiqueta energètica europea

Indica el nivell d'eficiència energètica dels electrodomèstics amb categories que estan compreses entre "A+++" i "D". És obligatòria en bombetes, pneumàtics nous, finestres i edificis nous, entre d'altres.

Certificació privada

• Certificació de pesca sostenible

L'entitat auditora independent Marine Stewardship Council (MSC) garanteix que les captures i la traçabilitat del peix s'han fet de manera sostenible, sense sobreexplotació de recursos.

• Productes forestals sostenibles

La certificació PEFC assegura que els productes procedents dels boscos no han estat obtinguts a partir de la tala il·legal, sinó que el procés ha estat gestionat de manera sostenible de cara a la conservació de la biodiversitat.

• Certificat AENOR de la petjada de carboni

Permet conèixer la participació d'una companyia en el canvi climàtic a partir del càlcul, la reducció o la compensació de les seves emissions de gasos associats al cicle de vida dels seus productes.

Si vols llegir més informació sobre aquest tema, consulta un especial sobre segells sostenibles publicat a Xarxanet. També pots donar un cop d'ull a les iniciatives "Àngel Blau" (Alemanya) i "Cigne Nòrdic" (Noruega).