Entre les nombroses conseqüències de l’emergència climàtica hi ha les anomenades migracions climàtiques, que són cada cop més habituals i, segons totes les previsions, ho seran encara més en els pròxims anys. Es tracta de moviments de persones que han d’abandonar les seves llars i traslladar-se arran dels efectes del canvi climàtic, un fenomen que es dona especialment als països més vulnerables del Sud global i que impacta de manera més accentuada en col·lectius específics com les dones.

En parlem amb la Cristina Fernández-Durán, assessora de migracions i desplaçaments d’Oxfam Intermón.

Podem parlar de refugiats climàtics?

Com moltes organitzacions, no tenim una posició claríssima al respecte, però en la línia del consens majoritari que existeix sobre aquesta qüestió, creiem que la definició de refugiats climàtics és limitant perquè, per una banda, deixa al marge moltes persones afectades per aquest fenomen. Principalment, aquelles que es desplacen a nivell intern, que sabem que són la majoria. I, a més de ser predominantment interna, la migració no és necessàriament forçada, o tal com ho consideren els estàndards de l’estatut del refugiat, que diu que el desplaçament ha de ser forçat.

Per altra banda, avui ens trobem en una situació de restricció de drets de les persones refugiades, i és cert que hi ha el risc que si s'obre la convenció de Ginebra es pugui restringir encara més la seva definició.

Per tant, no en sou partidàries?

Més aviat preferim cercar altres marcs de protecció que abastin la realitat del fenomen tal com el veiem avui, i que aquests incloguin tota aquesta part de les persones que queden impactades no només per fenòmens sobtats, sinó també per fenòmens d'evolució lenta.

Quina és la relació entre canvi climàtic i migracions i fins a quin punt és mesurable l’impacte de l’emergència climàtica en els moviments migratoris?

És la pregunta del milió. Certament, és més fàcil establir el nexe causa-efecte en el cas dels fenòmens sobtats, però en el dels fenòmens d'evolució lenta és molt difícil perquè no és un fet monocausal, sinó que són molts els factors que influeixen. Si parlem dels fenòmens més visibles on hi ha migració climàtica per causes d’evolució lenta, per exemple al corredor sec o a la regió del Sahel, es tracta de famílies i persones que depenen de l'agricultura com a mitjà de vida i que, a causa del canvi climàtic, veuen com es redueix dràsticament el seu accés a la seguretat alimentària.

I això les empeny a migrar.

Es veuen obligades a prendre la decisió de migrar per aquest i una mescla de molts altres factors. I és una decisió que no es considera forçada, tot i que en realitat sí que ho és. Malgrat tot, estem d'acord que d'alguna manera hem de poder visibilitzar el fenomen i, per tant, renunciar a poder mesurar-lo, però no tenim la solució en aquest cas.

Així, les migracions climàtiques són el resultat de moltes variables.

Sí, i una és que la influència del canvi climàtic en la decisió de migrar està molt lligada a les vulneracions existents i a la capacitat de fer front als riscos. I això està profundament vinculat amb la situació estructural de certs països i comunitats, parlem de pobresa, desigualtat, mala governança, conflictes… Per tant, aquí entren totes aquestes variables i d’aquí que per gestionar l'impacte del canvi climàtic s'hagin d'abordar totes les qüestions estructurals. No és fàcil, per descomptat, però és necessari fer-ho visible.

"La influència del canvi climàtic en la decisió de migrar està molt lligada a les vulneracions existents i a la capacitat de fer front als riscos".

Què preveuen les principals projeccions respecte a les migracions climàtiques?

Ens guiem principalment per dues fonts. L’Internal Displacement Monitoring Centre (IDMC), que mesura sobre una base anual tot el que està succeint sobre aquesta qüestió, però no aconsegueix calcular dades acumulades. També té en compte els fenòmens d’evolució lenta, però més aviat poc. Per tant, presenta carències en el mesurament, perquè no podem deixar de banda aquests fenòmens d’evolució lenta, els moviments internacionals o els acumulats, entre altres. Si parlem de previsions, també tenim les dades de l’informe del Banc Mundial, que són les que més se citen.

Quina situació exposen de cara al futur?

Potser la dada més citada és la que alerta que el canvi climàtic causarà dos-cents milions de desplaçats a tot el món el 2050. És la que tenim tots al cap. Aquestes projeccions són útils, sobretot en el sentit que tenen la capacitat de conscienciar i visibilitzar una situació tan preocupant. I cada cop apareixen més perquè la problemàtica no només afecta el sud global, sinó també els països de renda mitjana i alta.

Malgrat aquesta utilitat, alerteu que també cal anar amb cura amb les dades.

Sí, les dades i la necessitat de visibilitat tenen una altra cara i és que cal anar amb compte amb les narratives, titulars i números sobre persones que migren pel canvi climàtic. Perquè, malauradament, com que la qüestió de la migració està tan polititzada i instrumentalitzada, quan es fan aquests titulars i s’acompanyen d’aquestes imatges que tots tenim al cap, sembla que es trasllada un imaginari com d'invasió i de quelcom ingestionable.

En quin sentit això és perillós?

Creiem que és molt necessari treballar amb les dades, i hem de fer-ho més i millor, però posant-les sempre en context, que és molt important. Perquè si parlem de 200 milions de desplaçats, s'ha de posar en el context que som gairebé vuit mil milions de persones. I no posar el focus en la migració, sinó en les víctimes del canvi climàtic.

Cal que tots plegats canviem el focus, doncs?

És important dirigir-lo en el fet que la migració i la capacitat de desplaçar-se són estratègies de supervivència i d’adaptació. Nosaltres, com a organització, sempre intentem començar per aquí. Pensem en què significaria que les persones afectades per esdeveniments sobtats i fenòmens d'evolució lenta no poguessin moure's. La gent diu que cal evitar el desplaçament i no, el que cal fer és gestionar-lo i evitar els impactes del canvi climàtic. Aquest ha de ser el centre del nostre discurs i de la nostra actuació.

A quines zones del món la qüestió de les migracions climàtiques és més greu?

Són moltes, per exemple la banya d’Àfrica, el Sahel i el corredor sec. És cert que nosaltres específicament no treballem tant el context asiàtic i al sud-est asiàtic, per exemple a les illes petites, l’afectació per esdeveniments sobtats és molt gran. Ara bé, si parlem del marc de desplaçaments interns, no necessàriament permanents sinó temporals i a nivell rural i urbà, afectats per fenòmens d’evolució lenta aquests tres contextos són dels més greument afectats.

Quines mesures s’estan prenent a nivell internacional per abordar les migracions climàtiques i protegir les persones?

Per abordar les migracions climàtiques el primer que cal atacar és la crisi climàtica, perquè, com et deia, la migració és una estratègia d’adaptació, per tant, el focus s’ha de posar en l’acció sobre la crisi climàtica. Per això, en primer lloc, cal un canvi a escala i sense precedents de descarbonització de l’economia. És a dir, no podem parlar de mesures de mitigació i adaptació sense parlar primer d'aquest canvi a escala, perquè no aconseguirem res. Després ja podrem parlar de mesures de mitigació i adaptació on trobem, entre altres, la migració climàtica.

Des d’Oxfam-Intermón què esteu plantejant?

Nosaltres estem fent moltes coses, però posant molt el focus en la justícia climàtica, això és, en qui ha de pagar la factura la crisi climàtica. De fet, són les persones que menys contaminen les que més estan assumint els impactes del canvi climàtic. Per això proposem un impost sobre les grans fortunes relacionat amb l'emissió de gasos, mesures lligades amb la responsabilitat, entre altres mesures lligades a la responsabilitat.

I més específicament pel que fa a les migracions climàtiques?

Defensem la protecció i la gestió de la mobilitat com a estratègies per abordar les migracions climàtiques. Parlem de protecció en el sentit que les persones que es mouen puguin tenir marcs de protecció. Calen nous marcs de protecció cap a les persones que migren pel canvi climàtic, tant d’origen com de destí, amb especial atenció a les dones.

Pel que fa a la gestió de la mobilitat, les propostes impliquen integrar en les planificacions a nivell nacional i local en aquesta mena de mobilitat. Això no està passant ara mateix. Ho estem fent a països com Sud-àfrica i Zimbàbue, per exemple. Per altra banda, també acompanyem la mobilitat interna a països com Mauritània perquè aquesta sigui més exitosa. Perquè, a la migració no li és inherent l'èxit i el fracàs, sinó a la gestió d'aquesta migració.

"Defensem la protecció i la gestió de la mobilitat com a estratègies per abordar les migracions climàtiques".

Les dones són les més afectades per les conseqüències de l’emergència climàtica?

No hi ha dubte que és un col·lectiu al qual cal prestar especial atenció. Tenim dades que demostren que pateixen més impactes i impactes més específics arran de la crisi climàtica. És necessari estudiar-ho més, però en les migracions climàtiques, i va vinculat a les migracions en general, les dones són víctimes en els trajectes migratoris.

A països africans, per exemple, moltes dones migren de zones rurals a urbanes de manera temporal perquè la collita no dona per poder sobreviure tot l’any i una part de l’any es mouen cap a les ciutats i treballen al servei domèstic, on moltes d’elles són subjectes d’explotació. També són víctimes de tràfic durant el trànsit, entre altres violències.

I no només ho són durant el trànsit.

Exacte, hi ha una altra situació que ens sembla molt important i és que sovint les dones són les que no poden migrar o no ho fan perquè estan a càrrec de la família i la llar. Aleshores, la incapacitat de moure's és un altre dels fenòmens especials que afecten les dones de manera molt particular. Per tant, sí, les dones són especialment víctimes del canvi climàtic.