Eduard Folch: "Costa que les administracions es creguin la bicicleta com a mitjà de transport"

Catalunya compta amb diverses entitats d’usuàries de la bicicleta d’arreu del país que lluiten per fomentar, cadascuna des de les especificitats dels municipis del territori on desenvolupen la seva tasca, l'ús d'un mitjà de transport sostenible, econòmic, saludable i empoderador com és la bicicleta. FemBici, la Federació d’Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya, aplega moltes d'elles amb un objectiu en comú: fer de Catalunya un país ciclable.

FemBici fa de paraigua de les entitats a les quals dona suport i les aplega per poder dirigir-se a les administracions públiques amb una sola veu, més forta i unida. Parlem amb l'actual president de la federació, l'Eduard Folch, qui és cofundador d'Osona amb Bici i impulsor de projectes de bicibús.

Aplegueu entitats d'una diversitat geogràfica. Tot i això, aquests punts del territori afronten problemàtiques compartides?

Podríem dir que sí, que són problemàtiques molt compartides. Per exemple, pel que fa a infraestructura, més o menys, a tot arreu tenim sempre els mateixos problemes. A les entitats de promoció de la bici, i a les persones usuàries d'aquesta, ens costa que les administracions públiques acabin posant-se les piles i es creguin la bicicleta com a mitjà de transport. I això té diferents derivades arreu del territori.

Detallant una mica, a Olot, en aquests moments, estem donant suport a entitats i a col·lectius del municipi, perquè l'Ajuntament està impulsant una nova normativa per evitar que les bicis i els patinets puguin entrar al centre històric del municipi. És en situacions com aquesta que ens posem en marxa, fem contactes, intentem parlar amb l'Ajuntament, donem suport a les entitats locals, com per exemple a escala legal, fem sinergies entre entitats, compartim recursos, etcètera.

De manera general, com valoreu les polítiques de mobilitat que es fan a Catalunya?

Si mires 20 anys enrere i et situes a Barcelona, per exemple, veuràs que hi ha hagut un salt. Hi ha hagut cert interès pel foment de l'ús de la bicicleta, sobretot en alguns mandats en concret, en els quals s'ha apostat més per aquest mitjà de transport. En canvi, hi ha altres municipis de Catalunya en els quals seguim igual que en els anys vuitanta, en aquest sentit. Han estat zones en les quals l'aposta de la bicicleta ha estat molt tímida, o fins i tot, no hi ha hagut, gairebé.

Ara ens trobem en un moment en el qual a molts països europeus, com per exemple França, s'està apostant moltíssim per la bicicleta. Tenim el cas de París, on l'alcaldessa de la ciutat està fent un pla que està multiplicant l'ús de la bicicleta i amb el qual fa popular el seu ús. Aquí, en canvi, ens hem trobat municipis en els quals, fins i tot, s'ha volgut revertir la infraestructura ciclista.

"Ens hem trobat municipis en els quals s'ha volgut revertir la infraestructura ciclista".

Quins casos són aquests?

Per exemple, Sant Cugat del Vallès, on s'han retirat elements de seguretat com pilones amb l'excusa que les ambulàncies i els serveis d'emergència no hi passaven. Ara tampoc hi passen, perquè sense pilones està ple de vehicles de tot tipus, aparcats, que deixen poc espai als vehicles d'emergència. Ens hem trobat també casos com Vilanova i la Geltrú, on fins ara hi ha hagut una ambició clara per la mobilitat activa, amb la construcció de nous carrils bici, però el nou govern ho està frenant tot, inclús està revertint obres que ja estaven fetes.

No obstant això, la situació no és tan dura com en altres llocs d'Espanya, on retirar infraestructures ciclistes s'ha portat per bandera. Per a nosaltres no hi ha una altra via que apostar per ciutats ciclables, la reducció de l'abús del cotxe i tenir en compte totes les dinàmiques del territori. En aquest sentit, intentem ser una entitat referent en la mobilitat de la bicicleta a nivell català, i desenvolupem una tasca d'incidència política amb l'administració pública, amb la Generalitat i amb governs locals.

I al revés? Quins municipis ens podrien servir com a referents?

Municipis referents, no, però sí que podem trobar algunes bones pràctiques que s'han dut a terme. Sense entrar al detall dels municipis, bones pràctiques, per exemple, seria tenir en compte que les bicicletes puguin anar en paral·lel un al costat de l'altre en el moment de construir infraestructura ciclista. Que, en un sentit, com a mínim tinguis 2,5 metres d'amplada per moure't, i no com ara, que tens dos metres per moure't en els dos sentits, cosa que és perillós.

També podem veure bones pràctiques quant a la pacificació del trànsit. És una cosa que ja transcendeix la bicicleta, però un model de superilles és una bona pràctica. Redueix molt l'ús de vehicles de motor i facilita que hi hagi persones amb bici o a peu que puguin anar de manera més segura. A Barcelona s'ha desplegat molta xarxa ciclista, però és una xarxa ciclista que neix ja petita, per les necessitats que hem d'afrontar ja en el present. És una mica trist que s'estigui encara treballant amb paràmetres de fa 20 anys encara.

Què suposa fomentar l'ús de la bicicleta?

La bicicleta és molt més que un mitjà de transport. També és una eina que ens ajuda a articular millor les nostres comunitats a nivell de barri i a nivell de ciutat. Democratitza l'accés a la mobilitat perquè hi ha persones que no tenen carnet de conduir, no tenen capacitat de pagar-se el transport públic o viuen en zones més disperses sense, fins i tot, possibilitat d'aquest transport públic. Així que la bicicleta pot ser un mitjà de transport molt vàlid per distàncies de menys de 10 quilòmetres. I més ara, amb les bicicletes elèctriques que a nivell d'esforç pot acostar més aquestes distàncies.

El que demanem és que la bicicleta sigui una opció més dins del ventall de la mobilitat i que el cotxe sigui un mitjà de transport més en comparació amb els altres. Ens trobem que hi ha municipis propers entre ells amb els que seria molt factible moure's en bicicleta i anar de l'un a l'altre en 10 minuts. Però no hi ha via ciclable que t'hi acosti i, per tant, acabes agafant el cotxe per tot. No l'estàs agafant perquè t'agradi o perquè creus en el cotxe, sinó perquè és el mitjà de transport que més convenient és en aquell moment. Demanem que d'una vegada per totes s'ho creguin i es posin les piles amb això.

Una de les grans xacres amb les quals es troben les ciclistes són els accidents que pateixen.

A un dels casos més recents, a Girona, s'hi ajunten moltes coses. Una conductora, que va sense carnet de conduir, se salta un cediu al pas i envesteix una ciclista i la mata. Des de les entitats considerem que a nivell de legislació s'haurien d'endurir molt més les penes per aquest tipus d'accidents, ja que un accident és una cosa que passa fortuïtament, però aquests casos s'hauria d'equiparar amb un homicidi involuntari. S'hauria de fer entendre que quan condueixes un cotxe portes una màquina que pesa més una tona. Això és una responsabilitat enorme de cara a les altres persones amb qui estàs compartint l'espai.

Després hi ha un altre tema que és com estan dissenyades les ciutats. Hi ha carrers 30 que són superamples en els quals que no hi ha elements físics per reduir la velocitat, només els senyals de 30. En aquests carrers els conductors correran molt sense fer cas al límit de velocitat. Vull dir que a nivell d'urbanisme també s'ha de fer una reflexió sobre com estan construïdes les ciutats, quin paper té el cotxe i com es pot seguir prevenint els accidents o els atropellaments.

És difícil compartir espai amb els cotxes? Manca sensibilització dels conductors i les conductores?

L'espai pública el compartim tothom. Hi ha persones que van cotxe, que van moto, que estan caminant, persones amb un cotxet, amb una cadira de rodes i persones que es mouen amb bicicleta. El que es tracta és que hi hagi un mínim d'educació, que entenguem que la ciutat no és només per qui va amb cotxe. Per sort a Catalunya, hi ha força respecte en general cap a l'ús de la bicicleta. Però, encara que tinguis un 90% de gent que et respecta, hi ha un 10% que no. S'ha de treballar en el respecte i en l'educació, i fer entendre que l'espai és compartit per tothom.

Des de FemBici, quins són els reptes propers que teniu?

Tenim diversos reptes, com per exemple, generar més espais de trobada entre les entitats per conèixer-nos millor i aprofundir una mica les nostres necessitats. També tenim en ment fer un cens i un mapa de totes les entitats, col·lectius i iniciatives que estan treballant en el foment de l'ús de la bicicleta. D'aquesta manera podríem entendre com és aquest ecosistema i quanta gent està treballant a favor de la bici arreu de Catalunya.

D'altra banda, seguir donant suport a les entitats. A vegades, les entitats a nivell local coneixem molt bé amb qui parlar, però hi ha actuacions que s'han de demanar a un estament superior. Poder facilitar aquests ponts amb la Generalitat, amb la Diputació, etcètera. Farem una jornada més àmplia, oberta a les entitats, per debatre i compartir experiències. Seguir interlocució amb l'administració pública i presentar-nos, conèixer-nos i explicar-nos amb la nova consellera de territori.