El corall vermell, en “estat crític” i oblidat per l’Estat
Comparteix
La primavera de l’any passat, les entitats ecologistes es mobilitzaven contra la concessió de dotze llicències per extreure corall de la costa catalana. On ha acabat aquesta reivindicació?
El govern de l'estat, liderat pel socialista Pedro Sánchez, va entrar a mitjan de l'any 2018 en ple conflicte per la concessió de 12 llicències per extreure corall vermell de la costa catalana, una circumstància que explicàvem fa diversos mesos a Xarxanet. Aquesta concessió s'havia produït durant l'anterior govern presidit pel PP, i aprofitant la vigència de l'article 155, i ara es demanava revocar aquestes prerrogatives per protegir els celenterats de vuit braços, que avui són un producte de joieria de luxe.
Les entitats fan arribar la reivindicació a Europa
El govern socialista, ara en funcions, va fer oïdes sordes a la demanda de les entitats ecologistes i als partits catalans que van alçar la veu a les institucions parlamentàries. Tant és així que, el passat mes de setembre, la translació de la vindicació de les entitats pels eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC), Ramon Tremosa (PDECat) i Ernest Urtasun (ICV) rebia resposta per part d'Europa.
El comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, el maltès Karmenu Vella els va recordar que el corall vermell està protegit per una directiva europea i que requeriria més informació a l'estat espanyol sobre la concessió d'aquestes 12 llicències, per esbrinar si s'estava vulnerant aquesta directiva.
La defensa del corall a les institucions espanyoles
El mes de juliol, la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona demanava al ministeri espanyol del ram que prohibís la pesca de corall vermell durant vint anys a la costa catalana, a causa de l'estat "crític" del corall.
A finals de setembre, la senadora republicana Elisenda Pérez, va portar la petició que havien introduït al Parlament Europeu els eurodiputats catalans al Senat, i la resposta del comissariat, dirigint-se a la ministra Teresa Ribera "aún habiendo denunciado la otorgación de licencias cuando estaban en la oposición ahora no las revocan. No estan protegiendo el coral, no tienen ningún estudio científico donde apoyarse para dar continuidad a estas licencias".
Un mes després, el Partit Demòcrata tornava a insistir a través del senador Joan Bagué, que denunciava com s'havia decomissat un quilo de corall vermell al Cap de Creus, un fet que s'havia produït unes setmanes abans i que era conseqüència directa de la manca de protecció del corall. "Hay que anular, revocar, inmediatamente las doce licencias y adecuar la moratoria en cuanto a aguas interiores e exteriores, para preservar, con esta finalidad, el coral rojo, y que tenga algun viso de supervivencia".
La protecció del corall, torna a estar a mans de les entitats
La convocatòria d’eleccions anticipades a Espanya torna a deixar a l’aire les mesures que s’havien reclamat al govern espanyol. Des d’Europa no s’ha fet cap altre moviment, i el corall vermell segueix desprotegit a mercè d’incidents com el decomís il·legal del Cap de Creus. En aquest sentit, es preveu necessari que les entitats hagi de tornar a prendre el protagonisme per acabar amb aquest crim ecològic.
El conflicte
El govern espanyol va atorgar el 2017 12 llicències per extreure corall vermell entre Arenys de Mar i Begur. Una mesura que anava totalment en contra de les polítiques de conservació de la biodiversitat marina i de protecció del litoral, ja que un estudi encarregat per la Generalitat el 2017 deixava ben clar que el corall vermell al litoral català es troba en estat “crític”. Ja al 2015, el corall vermell va ser elevat a la categoria "en perill d'extinció" a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).
Per aquestes raons, la Generalitat va decretar una moratòria d’extracció de deu anys (2017-2027) en l’àmbit de la seva competència, que són les aigües interiors, és a dir, des de Begur i fins a la frontera francesa. Tot i així, es va comunicar al ministeri la necessitat d’ampliar aquesta protecció també en les aigües exteriors, que no són competència de la Generalitat, però la decisió del govern popular durant el 155, trencant un acord tàcit, va constatar que es feia cas omís de la demanda i l’estudi dels científics.
Afegeix un nou comentari