La costa mediterrània és una regió amb una alta biodiversitat de taurons, però, des de ja fa temps, cada vegada n’hi ha menys espècies. La pressió pesquera que es viu des del final de la Segona Guerra Mundial ha comportat un declivi important de poblacions d’animals marins, entre ells els taurons.

En concret, a la Costa Brava, taurons com el pelegrí i l'agullat comencen a ser difícils de trobar i les mussoles podrien haver desaparegut a causa de la pressió pesquera. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat gràcies a l’estudi sobre l’estat de les poblacions de taurons pelàgics i de fondària a la Costa Brava.

L'estudi l'han dut a terme l’Ignasi Nuez i el Manel Gazo, investigadors de l’entitat SUBMON, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), juntament amb Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio.

La sobrepesca i la captura accidental posen en risc el futur dels esquals al litoral de Catalunya. La seva desaparició podria desequilibrar l’ecosistema, ja que els taurons estan a les parts superiors de la piràmide tròfica i exerceixen un control sobre els nivells intermedis i baixos.

“Si elimines la pressió que exerceix un tauró sobre altres peixos, afavoreixes que aquests peixos, com no tenen depredador, creixin en densitat i això té efectes sobre les praderies de posidònia o qualsevol altre tipus d’alga o planta marina que es troba al medi”, ens explica l’Ignasi Nuez.

“Per què són tan vulnerables els taurons?”, li hem preguntat. I la seva resposta ha estat clara: “perquè els taurons tenen una estratègia de vida basada a viure molt de temps, tenir poca descendència i mantenir-la”. Això fa difícil que la població es recuperi quan es pesquen taurons en excés. “Això ha comportat que, avui, la gran majoria de poblacions dels taurons estiguin amenaçades o, fins i tot, en perill d’extinció”, afegeix l’Ignasi.

Les persones pescadores, protagonistes de l’estudi i part de la solució

L’estudi sobre les poblacions de taurons a la Costa Brava ha estat possible gràcies a la col·laboració dels pescadors i les pescadores de la zona. “Si tu vols tenir una imatge de com està la situació actual dels taurons, el primer pas és demanar ajuda als pescadors. Bàsicament, perquè ells són qui donen la informació del dia a dia”, explica l’investigador.

A través d’un model d’entrevistes, l’Ignasi, el Manel i el Lluís han recopilat informació sobre com ha evolucionat la pesca els últims anys i sobre quines espècies de taurons es cacen més habitualment.

Gràcies a la col·laboració dels pescadors i les pescadores han pogut constatar que les espècies de taurons que encara tenen una gran població a la Costa Brava són la tintorera i la bocadolça, que actualment “es continuen capturant, accidentalment, amb certa freqüència”.

En canvi, segons ens explica l’Ignasi, cada vegada hi ha menys avisos de captures accidentals d'espècies com el pelegrí, el solraig o la guilla que, segons estudis fets al Mediterrani, podrien haver patit un declivi d’un 98 o 99% d’abundància de les seves poblacions.

Les persones que treballen al sector de la pesca també són molt importants per revertir aquesta situació. “Involucrar el sector pesquer és una manera pràctica i barata de minimitzar les captures accidentals”, explica l’Ignasi preguntat per les solucions que proposen per frenar aquest declivi poblacional de taurons.

“Està clar que cal un canvi, una reestructuració del model de pesca i això Catalunya ho està fent bé”, reconeix el biòleg. Però insisteix que cal involucrar els pescadors i pescadores i millorar les tècniques de captura i manipulació de l’animal perquè “quan pugi a bord i sigui retornat a mar encara estigui viu”.

La bona notícia és que durant l’estudi han pogut comprovar que els pescadors i les pescadores de la zona són conscients del problema i es mostren disposats a col·laborar. “La gran majoria estan disposats a fer que això surti bé”, explica l’Ignasi.

Altres canvis necessaris per salvar les poblacions de taurons al Mediterrani seria la designació d’àrees protegides, però, segons explica l’autor de l’estudi, “no sempre funciona”, ja que tenen un rang de dispersió molt gran. “Una tintorera pot estar al Port de la Selva al matí i a Blanes a la tarda”, explica com a exemple.

Per últim, també cal recordar que la contaminació de les aigües i el canvi climàtic també estan afectant les poblacions de taurons i, en aquest cas, cal la col·laboració de totes i tots per frenar-ho.