Els 6 premis Goldman 2017, coneguts com als Nobel verds

L'eslovè Uroš Macerl, l'indi Prafulla Samantara, el nord-americà Mark Lopez, el guatemalenc Rodrigo Tot, el congolès Rodrigue Mugaruka Katembo i l'australiana Wendy Bowman han rebut el premis el passat 24 d'abril a San Francisco.

Són persones que es prenen la defensa del medi ambient com a una vocació, una necessitat i una responsabilitat ineludible, arribant fins i tot a jugar-se la vida, i tal vegada a perdre-la per protegir la natura.

Des de fa 28 anys el premi Goldman premia cada any a sis persones, prevenients de diferents àrees del planeta: Europa, Àsia, Estats Units, Sud i Centre Amèrica, Àfrica i Austràlia. El premi de 175.000 dòlars, és el més important per a l'ecologisme de base. El Premi Goldman posa la mirada en el lideratge de base i en els esforços locals per crear canvis positius en les pròpies comunitats, promovent la participació ciutadana en els afers que afecten tota la comunitat. A través del reconeixement d'aquest lideratge individual, el premi vol inspirar a altres persones comunes a prendre mesures extraordinàries per protegir el medi ambient.

1. Mark López: els efectes d'una fàbrica de piles sobre un barri a l'est de Los Angeles

Mark Lopez és un nord-americà de 31 anys, originari d'una família implicada en l'activisme pels drets de les comunitats hispanes de la zona est de Los Angeles. Va aconseguir convèncer l'estat de Califòrnia a realitzar anàlisi del plom present en els llots i la pols produïdes durant decennis per una fàbrica de bateries i piles. L'anàlisi en els taulats dels edificis propers a la fàbrica va demostrar uns resultats en plom 50 vegades superior a la que es considera perillosa. El plom s'acumula en el cos i pot causar danys fins i tot a nivells molt baixos, per això es considera que cap nivell és prou segur per als infants. Després de ser investigada el 2015, la fàbrica va tancar, però no va descontaminar el lloc. Mark López i l'associació East Yard Communities for Environmental Justice (Eycej). van lluitar per la descontaminació de les cases i dels espais públics.  

2. Uros Macerl: lluitant contra la contaminació al voltant d'una fàbrica de ciment

Uroš Macerl és un pagès ecològic eslovè, president de l'associació ambiental Eco Krog. La taxa de tumors enregistrada en la regió on viu és significativament més alta que a la resta del país, i es considera  que la causa són les emissions de la fàbrica de ciment a la zona, que crema coke de petroli. La contaminació derivada d'aquesta indústria ha impactat sobre els nivells de qualitat de l'aire, l'aigua i el sòl, provocant l'abandó de molts conreus. Quan el 2009 la fabrica Lafarge va obtenir l'autorització per cremar residus industrials perillosos, Macerl va presentar una denúncia perquè fos anul·lat el permís. Després de diversos contenciosos legals, va intervenir la justícia europea per exigir a Eslovènia l'acompliment dels estàndards comunitaris, i es va concloure en el tancament de la fàbrica el 2015.
 

3. Rodrigo Tot: el dret a la terra de les poblacions indígenes i la protecció del medi ambient

El líder indígena Rodrigo Tot de 59 anys ha conduït la revolta pacífica de la seva comunitat contra la realització d'una mina de níquel a la regió de El Estor, a les riberes del llac Izabal. Es tracta d'una àrea de vital importància per als seus habitants i per la població Q'eqchi, descendents dels Maya, la subsistència dels quals depèn de pesca i agricultura. A causa de l'activitat minera en el passat, les aigües del llac Izabal van transformar-se en les més contaminades del país. Quan el preu del níquel va caure i es va acabar l'activitat la zona va començar a recuperar la seva qualitat ambiental. Però el 2006 el govern de Guatemala va concedir la reobertura i l'ampliació d'una gran mina relacionada amb multinacionals estrangeres, precisament en terres dels Q'eqchi. Tot, en ser una de les poques persones Q'eqchi que parlava castellà, va descobrir les intencions del govern, i va aconseguir implicar tota la comunitat en la recuperació de la propietat i la reivindicació legal sobre la terra. El 2011 la cort guatemalenca va reconèixer els drets dels Q'eqchi. Però el conflicte encara no està resolt perquè el govern encara no ha aplicat la sentència i l'expansió de la mina ja ha començat.
 

4. Wendy Bowman: resistint la pressió del sector extractiu australià

L'octogenària Wendy Bowman ha aconseguit frenar el potent sector extractiu australià. Gràcies a la seva determinació ha convençut a la comunitat de Nova Gal·les del Sud, a la costa oriental d'Austràlia, per no cedir en enfront de les ofertes de compra de gran multinacionals, i negar-se a vendre els terrenys per a l'ampliació de la minera Ashton. Per primera vegada el tribunal del territori i medi ambient australià ha establert una restricció a una companyia minera amb una sentència històrica .

5. Rodrigue Katembo: la defensa de Virunga

Rodrigue Mugaruka Katembo, és el líder dels guardaboscos de parc de Virunga, a la República Democràtica del Congo, un dels ecosistemes més rics i fràgils del planeta, en el que resideixen alguns exemplars de goril·la de muntanya. Es tracta d'un espai molt amenaçat per la caça furtiva, la guerra civil i les extraccions petrolieres. Katembro, de 41 anys, és també el protagonista de la pel·lícula Virunga, candidata als Oscar 2015 com a millor documental. Després de superar una dura infància com a nen soldat, va treballar com a guardaboscos per denunciar la corrupció en les concessions a la societat britànica Soco International per a l'extracció de petroli a l'interior del parc natural. El 2013, després d'haver intentat detenir la construcció d'una antena dintre del parc per part de membres de Soco, va ser capturat i torturat durant 17 dies. Gràcies a la seva dedicació i al ressò mediàtic obtingut pel documental, Soco ha renunciat a l'explotació de la zona.
 

6. Prafulla Samantara, en defensa de la terra i de les tribus indígenes

Prafulla Samantara ha estat protagonista d'una batalla legal durant dotze anys per defensar els drets de la tribu indígena Dongria Kondh i per protegir els turons de Niyamgiri, a l'estat de Odisha, a l'est de l'Índia oriental. Es tracta d'una àrea sagrada per a les poblacions nadiues, i que acull una gran biodiversitat, amb espècies tan significatives com el tigre de Bengala i l'elefant indi. La zona es va veure amenaçada per una mina de bauxita, de la Odisha state mining company, que hi hauria destruït 1.660 acres de bosc verge, contaminant les fonts d'aigua indispensables per a milions de persones i obrint carreteres a la selva. El 2003 Samantara va llegir un anunci al diari que anunciava una sessió publica per discutir sobre l'extracció de bauxita als turons de Niyamgiri. Va adonar-se que això hauria suposat un elevat impacte ambiental, i també del fet que la majoria de la població Dongria Kondh ni parla anglès ni té accés a internet, i que per tant difícilment hauria pogut defensar la seva terra. Va decidir implicar-se  representant a la tribu en el tribunal i organitzant la comunitat per impedir l'inici de les obres. Després d'una llarga batalla legal, els consells tribals han aconseguit el dret de veto sobre els projectes miners en les seves terres.