A Detroit, ciutat emblemàtica per a l'agricultura urbana, es parla dels 'agrihood', mot derivat d'agricultura i veïnat ('neighboorhood'): és a dir, allà on la comunitat s'organitza al voltant de l'agricultura, en els barris de la ciutat. La pagesia urbana, els i les 'urban farmers', són tendència, i el fenomen de l'agricultura urbana és evident i significatiu. I a Barcelona, on hi ha més de 50 horts urbans, que han estan reconeguts com a infraestructura verda de la ciutat, se celebra, del 2 al 6 d'octubre, la 5a edició de l'Aplec d'agricultura urbana.

Els horts urbans, un model d'èxit

El que impulsa la creació d'un hort a la ciutat, va molt més enllà de les ganes de cultivar hortalisses genuïnes. És també una manera de donar resposta a la necessitat de natura a la ciutat: cuidant l'hort es redescobreix el contacte amb la natura i es descarrega l'estrès. I, a més a més, es troba un espai en el qual aflora el desig de fer comunitat.

Els horts urbans són espais públics que fan la ciutat més vivible, estan a l'aire lliure, són intergeneracionals, i accessibles a totes les persones, siguin quins siguin els seus recursos econòmics. Només cal voler col·laborar a la vida comunitària, d'acord amb les pròpies possibilitats. En definitiva, l'hort urbà és àgora contemporània per teixir relacions, socialitzar, i organitzar activitats, que poden anar més enllà de les plantes: festes, tallers de natura, o trobades amb altres entitats de la comunitat, com escoles, cooperatives socials, universitats...

El 5è aplec d'agricultura urbana de Barcelona

"Veient la diversitat de projectes que hi havia a la ciutat, d'horts comunitaris, horts al terrat, etc... a Tarpuna, el 2014 se'ns va ocórrer crear un lloc de trobada per compartir experiències i per donar visibilitat cap a fora a l'agricultura urbana a Barcelona" ens explica Josep Maria Vallès, de la cooperativa Tarpuna, especialitzada en l'assessorament d'horts urbans. "Hi ha molta activitat amb horts, però els projectes d'hort tenen molta tendència a tancar-se, perquè requereixen molta feina. Li vam posar el nom d'Aplec perquè fos molt popular, i hi convidem a tothom a assistir"

De dilluns a dissabte, protagonista l'hort urbà

En aquesta edició es pot participar en una activitat cada tarda, en diferents punts del territori, i dissabte gaudir en l'acte més festiu de l'Aplec, a Fort Pienc. Dimarts 2 per exemple es presenta a Badalona el llibre "L'agricultura social a Catalunya", que recull un estudi elaborat des de la UAB sobre el desenvolupament de l'agricultura a la ciutat. I a les 19.30 es projecta a Ecocornern una selecció de curtmetratges d'agroecologia urbana, dintre de l'Humus Film Fest

Dimecres 3, es crea el meetup d'agricultura urbana, iniciativa que aspira a reunir la comunitat de persones interessades en el tema, des de tots els seus vessants: cultiu en terrats, horts comunitaris i jardins.

El cicle de la matèria orgànica: compostadors comunitaris

L'hort i la matèria orgànica estan indissolublement lligats a través del cicle de la matèria que representa el compostatge. Enguany l'Aplec hi vol fer un reconeixement a la importància del compost. Dijous 4 i divendres 5 hi ha previstes jornades de portes obertes als compostadors comunitaris del barri de la Sagrada Família i al de la Barceloneta, respectivament. Es pot portar la brossa orgànica i intercanviar-la per compost, i conèixer com funciona el compostador comunitari. I dissabte, durant l'Aplec, se celebra la Compost Fest.

Un aplec amb 'speaking corner' i mercat de pagès

La jornada més festiva serà dissabte, al costat de l'hort de Fort Pienc. A l''speaking corner' cada entitat o persona que ho desitgi podrà explicar la seva experiència. Es reflexionarà sobre la dimensió comunitària en l'agricultura urbana, i es podrà participar a diversos tallers, a banda de gaudir del vermut i la fideuada. També hi haurà un mercat de pagès amb productes de la rodalia de Barcelona, que és considerada, també, agricultura urbana.

L'actualitat dels horts a Barcelona

"Des de Tarpuna portem des del 2003 amb horts, i 5 anys fent l'aplec. Està consolidat que la ciutat miri cap a l'agricultura" continua Josep Maria Vallès. De fet, La Fabrica del Sol acull divendres 5 la presentació de l'Estratègia d'agricultura urbana de la ciutat de Barcelona, amb la presència de Frederic Ximeno, Comissionat d'Ecologia Urbana, i personal tècnic del Comissionat d'Economia Comunitària Social i Consum. "Però cal ser realistes, l'objectiu de l'agricultura urbana no vol dir tenir la producció a cada terrat, sinó que té un rol social, educatiu, que ajuda a prendre consciència sobre el model alimentari".

El horts de Barcelona s'agrupen en 3 categories: 15 formen part de la xarxa d'horts urbans destinades a per a persones grans, 23 són horts urbans comunitaris autogestionats, i 14 depenen del Pla buits. "Per crear un hort no només cal trobar terra, hi ha altres elements fins i tot més importants: un és l'aigua, i l'altre la gestió de l'hort, és a dir, que hi hagi una comunitat consolidada i compromesa que s'impliqui en el manteniment de l'espai. I també la llum solar, és clar, sense llum directa no hi ha hort. Els horts al terrat, que poden tenir llum, tenen altres dificultats tècniques, i de vegades també resistències de comunitats de veïns...."

L'Aplec d'agricultura urbana és una iniciativa de la cooperativa Tarpuna, amb la col·laboració d'entitats com la cooperativa Conreu Sereny, Connect Hort, Arquicostura i Educahorts. Compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Barcelona Escoles + Sostenibles.

Es pot consultar el programa complet a la pàgina agriculturaurbana.cat