La Direcció General de Trànsit (DGT) defineix els vehicles de mobilitat personal (VMP), com vehicles d'una o més rodes, que disposa d'una única plaça i va propulsat exclusivament per motors elèctrics que poden proporcionar-li una velocitat màxima per disseny entre els 6 i els 25 km/h. Actualment, els patinets i monocicles elèctrics, vehicles que en els darrers anys compten amb gran rellevància, sobretot entre el jovent, pel seu cost econòmic i facilitat d'ús, disposen d'aquestes característiques per ser considerats com a VMP.

L'Associació d'Usuaris per la Mobilitat Personal (AUMP) és una entitat que centra la seva activitat a defensar els drets i interessos de les usuàries dels patinets i monocicles elèctrics, així com en divulgar i promoure les bones pràctiques de circulació a través d'aquests vehicles. Parlem amb el Gorka Pradas, portaveu de l'AUMP i delegat a Catalunya i Euskadi de la Federació Espanyola de Vehicles de Mobilitat Personal (FEVMP), sobre l'entitat, les normes d'ús i l'estigma al qual estan sotmesos aquests vehicles i les seves usuàries.

De quina manera dueu a terme els objectius de l'entitat?

Nosaltres estem sempre a l'avantguarda de tot el que passa al voltant dels vehicles de mobilitat personal. Com a associació, tenim un perfil tècnico-polític, ja que duem a terme reunions amb diferents òrgans per millorar la regulació i ús dels VMP, i alhora impulsem esdeveniments per divulgar informació i normes d'ús al voltant d'aquests vehicles. En definitiva, defensem la mobilitat amb els patinets i monocicles elèctrics, que és una mobilitat sostenible, econòmica i popular, que utilitza molta gent a Catalunya, amb més d'un milió de persones usuàries.

En quin estat es troba actualment l'ús d'aquest tipus de vehicles? Com queda la normativa?

Com a resum, el més important que cal tenir en compte és que aquests vehicles no poden anar per les voreres, la qual cosa està regulada per la DGT. Altres aspectes, però, com el tema d'anar per carrils bici, queda en una mena d'estat alegal. Per tant, si no és un punt regulat per ordenança municipal, és un aspecte que es queda en els llimbs. Moltes ciutats, però, ho regulen, i permeten anar per aquesta via. Finalment, es permet anar per la calçada urbana en cas que sigui carrer 30, llevat que estigui regulat contràriament per una ordenança. Cal destacar que l'ús del casc no és obligatori, ja que la DGT no en diu res.

Fa la sensació que costa entendre com fer un ús correcte d'aquests vehicles. Falta coneixement al voltant dels VMP?

Absolutament. El problema és que, a banda de la que ja fem des de l'AUMP pel nostre compte, no es fa cap mena de divulgació específica al respecte. I com tampoc existeix una regulació única per a tot l'Estat, i que cada ciutat té una regulació específica per tractar els VMP, és difícil saber quin tipus d'obligatorietat hi ha en cada municipi. Un exemple és l'ús del casc. Existeixen casos que diuen que és obligatori portar casc, però és un aspecte que no està contemplat encara, com he dit abans. Si reps una multa per aquesta qüestió, és possible recórrer-la.

Així que, efectivament, hi ha una manca de coneixement, no només per part de la gent, sinó també per part les autoritats i de la mateixa DGT. Nosaltres, com a associació, tractem de divulgar tot el que sigui indispensable al voltant dels vehicles de mobilitat personal.

Creus que els patinets i els monocicles elèctrics estan estigmatitzats?

Molt. La manca de divulgació, de la qual ja he parlat, crea certa ignorància. I aquesta ignorància genera un petit odi que recau a sobre dels patinets i monocicles elèctrics, i les seves usuàries. Un odi que estigmatitza aquests vehicles.

Les polítiques de mobilitat sostenible tampoc ajuden gaire. Un exemple clar és la xarxa de carrils bici. És possible circular amb els vehicles de mobilitat personal per aquesta via. Però si aquesta xarxa de carrils bici està inacabada, què hem de fer? Doncs els patinets, i les bicicletes també, el que fan és anar per la vorera perquè és l'única opció que tenen per continuar circulant. A més, la cultura de segregació dels carrils bici, que accentua la falsa realitat de 'si tens un carril bici, no vagis per la calçada', empitjora l'assetjament dels cotxes als VMP i bicis, el que ens fa triar la vorera per por a la carretera.

Una de les problemàtiques amb les quals us trobeu les usuàries dels VMP actualment a Barcelona és la prohibició de pujar aquests vehicles al transport públic.

Això es deu a una deflagració que va tenir lloc a principis d'any. Però aquesta és l'únic cas que ha ocorregut durant aquests anys a Catalunya. I no només aquí, sinó que tampoc hi ha hagut més casos, ni a la resta de l'Estat espanyol ni a Europa. Així que, només per aquest cas, ens trobem en aquesta situació quan les bicicletes elèctriques, que compten també amb bateries similars, sí que poden pujar al transport públic. És per això que és inaudit.

És curiós perquè la Setmana Europea de la Mobilitat anima a la intermodalitat, però aquí es prohibeix pujar els VMP al transport públic. Com s'explica això?

La clau de la mobilitat sostenible és que sigui possible practicar la intermodalitat. I aquesta intermodalitat s'aconsegueix, en molts casos, gràcies a l'ús dels patinets elèctrics. Una bicicleta és més grossa, pesa més i és menys còmode de transportar, tot al contrari que els vehicles de mobilitat personal, amb els quals practicar la intermodalitat és més senzill. Així i tot, amb la prohibició actual, que s'està prorrogant tres mesos més, fins al 31 d'octubre, això ja no és possible.

Tenim por que es tracti d'una decisió política, ara que estan produint-se diversos canvis. No vam rebre cap avenç de la suposada taula de treball i la regulació durant 6+3 mesos, pel que sembla que aquesta, malauradament, continuarà prorrogant-se.

Com ha afectat aquesta prohibició en les usuàries dels vehicles de mobilitat personal?

Molta gent ha quedat relegada a no fer servir el transport públic. El patinet elèctric era l'única forma que tenien de fer ús del transport públic. I com la gent no pot fer servir el transport públic, al final agafa el cotxe i torna al punt de partida. Així es perpetua l'ús del cotxe, que augmenten en nombre i generen més trànsit. I això afecta el servei d'autobusos que, com comparteixen espai amb els cotxes, oferiran menys qualitat de servei. El problema és que després, tornar a fer el canvi modal de nou, serà molt més difícil.

Prohibicions i obstacles com aquest són els que han motivat l'organització d'una manifestació, el 30 de setembre, a Madrid.

Són moltes coses. Potser la principal és la regulació que ens obliga a desfer-nos dels patinets i monocicles elèctrics que no estiguin certificats per la DGT a partir del 2027. De fet, a partir del 2024 no es podrà vendre cap vehicle de mobilitat personal que no compti amb aquest certificat. La qüestió és que la regulació de com certificar els vehicles de mobilitat personal no cobreixen els monocicles elèctrics, ja que exigeixen portar dos frens, una característica amb la qual no compten els monocicles elèctrics pel seu propi sistema d'autoequilibri.

Per tant, cap monocicle elèctric pot ser certificat per la DGT. Això es tradueix que, a partir del 2024, no es pot vendre cap monocicle elèctric a tot l'Estat espanyol. I a partir del 2027 no es podrà ni circular amb ells. Així de simple. També hi ha altres reivindicacions i queixes provinents de diversos punts de l'Estat. Com he dit, a Barcelona tenim el problema de no poder anar en transport públic amb els vehicles de mobilitat personal, però a altres ciutats, com Vigo, no es pot circular, pràcticament, amb monocicle elèctric. Són coses que passen i que, contínuament, fan que s'estigmatitzin.

Considereu, doncs, que perquè hi hagi una mobilitat sostenible real, cal fomentar el vehicle de mobilitat personal?

És clar. Nosaltres defensem això, cada dia. A Catalunya, si des de les institucions es vol fomentar la mobilitat sostenible i que sigui multimodal, és important que permetin pujar els VMP al transport públic. I si així ho consideren, que impulsin qualsevol mesura de seguretat per facilitar aquesta possibilitat, sigui amb extintors de liti, un vagó reservat a aquests vehicles o el control de modificacions en el vehicle, a més d'altres aspectes, com accedir amb el VMP apagat o no carregar-lo a dins del tren. Aquestes són algunes de les solucions que vam proposar a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Nosaltres estem sempre disposats a parlar amb les autoritats per impulsar activitats i esdeveniments per fomentar aquesta mobilitat, que no només és sostenible pel medi ambient, sinó que també ho és econòmicament per a la població. Per tant, això no pot aturar-se. Els patinets i monocicles elèctrics són molt importants per a la mobilitat de moltes persones i ara hem de patir totes les prohibicions que se'ls apliquen. Aquesta mena de mobilitat és clau per transitar cap a la mobilitat sostenible.