La Setmana Europea de la Mobilitat és un dels esdeveniments anuals principals al voltant de la mobilitat, una campanya internacional que té com a objectiu sensibilitzar els responsables polítics i la ciutadania de les conseqüències de l'ús del cotxe a la ciutat. D'aquesta manera, s'insta a les entitats adscrites a la campanya a organitzar activitats durant l'esdeveniment, que finalitza el 22 de setembre, Dia sense Cotxes, relacionades amb aspectes com el transport públic, la sostenibilitat o la intermodalitat.

Una de les organitzacions adscrites a la campanya és l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), una entitat conformada per prop de cent cinquanta administracions locals, ajuntaments i consells comarcals de Catalunya. Va néixer l'any 2001 de la mà de setze ajuntaments que es van unir per treballar pel transport urbà.

Parlem amb el director general de l'AMTU, en Joan Serra, qui ens explica els serveis de l'entitat, les principals problemàtiques amb les quals es troben les administracions locals al voltant del transport urbà i el camí de la mobilitat cap a la sostenibilitat.

De quina manera doneu suport a ajuntaments i consells comarcals per treballar al voltant del transport urbà?

A través de diverses línies. Oferim serveis tècnics i jurídics; actuem de lobby pel sector per promoure i millorar el transport urbà; treballem projectes europeus amb els ajuntaments vinculats a la mobilitat; fa poc hem creat una central de compres que pretén fer més fàcil l'adjudicació de béns i serveis vinculats a la mobilitat pels ajuntaments; i organitzem esdeveniments anuals, com el Congrés Internacional de Mobilitat o la Jornada Catalana de la Mobilitat, espais on parlem i debatem amb tots els actors al voltant del futur de la mobilitat.

També impulsem els premis Mobilicat, uns guardons anuals que reconeixen la tasca que realitzen a Catalunya ajuntaments, institucions, entitats i altres agents relacionats amb el transport públic, la mobilitat i les infraestructures. Els premis estan vinculats a la revista Mobilicat, que editem des de l'AMTU, en paper i en català, amb les notícies més importants a Catalunya sobre mobilitat. Cal destacar també que la nostra seu de Granollers és un dels punts d'atenció presencial de la T-mobilitat més importants fora de l'àmbit de la ciutat de Barcelona. De dilluns a divendres, atenem el públic i facilitem la creació i al recàrrec de les targetes T-mobilitat.

A nivell digital, també impulseu aplicacions al voltant de la mobilitat.

Ja fa uns quants anys que l’AMTU ofereix transport a demanda per alguns ajuntaments o consells comarcals. Es tracta d'un servei de transport públic sense horari, ni parades establertes, adequant els recorreguts a cadascuna de les circumstàncies. Actualment, fem aquest servei amb ajuntaments com Santa Susanna, Sant Pere Ribes o Calella, entre altres, o a comarques com el Berguedà. No calen grans autobusos, s'està fent sobretot amb els taxis locals amb els quals s'ha arribat a acords perquè, en certes hores, puguin fer aquest transport a demanda.

Per poder dur a terme aquest transport, hem desenvolupat l'aplicació 'Flexitransport'. Aquesta eina tecnològica permet, assenyalant l'hora de recollida, el lloc d'origen i la destinació, fer aquest transport a demanda. Un cop establert, es compacten les demandes que fan un recorregut similar. És un sistema molt eficient, sostenible i permeable.

Arriba la Setmana Europea de la Mobilitat, a la qual l'AMTU està adscrita. Com d'important són esdeveniments com aquests per fomentar la mobilitat?

Qualsevol acte que tingui com a objectiu promoure el transport públic, o la mobilitat en general, és molt important. Com a AMTU, participem, evidentment, com no pot ser d'altra manera, a promoure aquesta Setmana entre els nostres associats i pretenem que el màxim nombre d'ajuntaments i consells comarcals organitzin activitats al llarg d'aquests dies.

Certament, però, intentem que la promoció de la mobilitat sigui durant tot l'any i que no es quedi només en aquesta setmana. Des de l'AMTU impulsem trobades en diferents espais, sigui el Congrés Internacional de Mobilitat, la Jornada Catalana de Mobilitat, o amb esdeveniments més petits per parlar de la T-Mobilitat, de les zones de baixes emissions, del transport a demanda, o de qualsevol temàtica que ens afecta en el dia a dia.

Una de les problemàtiques identificades durant molts anys, que afectava els ajuntaments, era la manca de finançament al voltant del transport públic. Continua igual?

Vam néixer per fer de lobby, com he comentat, per fer-se valer i per poder tenir més finançament en el transport públic. I això no ha canviat, al contrari. Diria que amb el temps la situació cada cop és més difícil. En els darrers anys, arran del que passa al món, la situació s'ha complicat encara més, ja que els costos són encara més elevats. Parlem de l'augment del preu dels combustibles o la renovació de totes les flotes perquè siguin més sostenibles. D'altra banda, les tarifes són més baixes, bonificades, en molts casos, tant per l'Estat com per la Generalitat i pels propis ajuntaments.

Quines altres problemàtiques identifiqueu al voltant del transport públic urbà, actualment?

En aquests moments ens trobem amb situcions noves sobrevingudes que fa 20 anys no hi eren. Per exemple, les restriccions a les zones de baixes emissions als centres de les ciutats, espais on només poden accedir vehicles que no contaminen. Per tant, en molts casos s'han de renovar flotes. En d'altres, però, ni tan sols aquests vehicles hi poden entrar per la conversió en zona de vianants dels centres. Com és allà on s'aglutinen universitats, mercats, ajuntaments o consultori, hem de cercar alternatives de mobilitat perquè la gent pugui desplaçar-s'hi i arribar-hi.

Això obliga moltes administracions locals a canviar la seva estructura de mobilitat i a fer-ho relativament ràpid. A urbanisme, però, tot és molt més lent i farragós. A més, la manca important de finançament fa que la despesa que es vulgui fer per impulsar aquest canvi no sigui tan ràpida com es desitja. És cert que hi ha subvencions, com els Next Generation i altres, però tampoc són fàcils ni d'aconseguir ni d'identificar o justificar.

De forma general, com valoreu l'estat de la xarxa de transport públic a Catalunya?

Ens trobem en un context de canvi de paradigma, on s'ha d'invertir en sostenibilitat i medi ambient, cosa que vol dir renovar les flotes que avui contaminen per unes que deixin de contaminar; on cada cop més es tanquen els centres de les ciutats; amb un sistema ferroviari -Rodalies- que cada dia són notícia i per coses negatives. Per tant, hi cal moltíssima inversió. I el més important és que aquesta inversió es pugui fer en proximitat, que es pugui gestionar des de la pròpia Generalitat de Catalunya i no dependre sempre de les inversions que es fan des de l'Estat espanyol.

En general, hi ha una manca de recursos important. I podríem dir que les infraestructures que tenim en aquests moments són una mica deficitàries. Calen molts recursos si volem, en poc temps, fer aquest canvi de paradigma en la mobilitat. Si no, per molt que ens imposem que en una sèrie d'anys s'han d'anar tancant centres de ciutats, impulsant zones de baixes emissions i renovar flotes, els calendaris seran impossibles de complir.

En el contacte amb les associades, veieu bona predisposició a fer aquest canvi de paradigma més sostenible?

La nostra percepció és que les persones que lideren les administracions, siguin locals, comarcals, o a la pròpia Generalitat de Catalunya, van al capdavant de la voluntat de fer aquest canvi. On es troba el problema és en la part de finançament. En el cas dels ajuntaments, a més, hi ha una barrera important, que és el tema urbanístic. Moltes vegades es tracten d'impulsar canvis, però no és possible perquè el tema urbanístic a una altra velocitat.

Però en general et diria que hi veiem molt bona percepció al canvi, que tothom qui pot estar posant el seu granet de sorra per millorar el seu municipi des d'aquest àmbit. La mancança és trobar aquest finançament per executar els projectes. Però és una realitat que tothom hi treballen fortament per fer-ho possible.

Quins són els reptes als quals s'enfronten els ajuntaments al voltant de la mobilitat en els anys vinents?

Hi ha molts reptes a curt termini, en els pròxims cinc anys. El primer, el que fa referència a la política tarifaria en un moment en què cada cop es promociona més el transport públic i cal fer una inversió per fer la mobilitat més sostenible. Aquí el finançament és cabdal i és un tema que s'ha d'afrontar de forma seriosa i en els mesos vinents. El segon, són les zones de baixes emissions que s'aniran implementant en les ciutats. Això requerirà una gestió acurada, amb una inversió i unes alternatives de mobilitat que s'han de donar dins les ciutats. Els ajuntaments necessitaran molts recursos i suport per part de les institucions.

El tercer fa referència al fet que la major part de les concessions en el transport interurbà finalitzen l'any 2028. Com s'han de tornar a licitar, estem a una taula de treball, conjuntament amb la Generalitat, que són els qui tenen la competència, per veure com han de ser aquestes noves licitacions. Creiem que s'han de fer amb una nova visió de mobilitat. Ningú entendria que fossin com les que tenim ara, encotillades, sinó que haurien d'incorporar, segurament, elements més flexibles i complementaris.

Un altre dels reptes és la llei de mobilitat sostenible que en els darrers mesos s'ha treballat al Congrés dels diputats. Com afecta això a Catalunya?

Doncs depèn com acabi ens pot penalitzar molt, tant a escala de país com també pel que fa als ajuntaments. Actualment, hi ha un projecte de llei en el qual s'han fet diverses esmenes. L'AMTU va comparèixer al Congrés dels diputats per presentar les esmenes que consideràvem per tal de defensar els ajuntaments. Vam ser l'únic actor català que va comparèixer davant la comissió que tracta sobre la futura Llei com a únic actor des de Catalunya.

És una llei que es va començar a tramitar a l'anterior legislatura. Com qualsevol projecte de llei que es va aprovar al Congrés durant la legislatura, la llei de mobilitat sostenible va quedar aturada. Això vol dir que si es vol recuperar en la pròxima legislatura, la seva tramitació hauria de començar de zero. Hem de veure com evoluciona. Tindria un caràcter de llei, així que ens condicionaria moltíssimes coses, entre les quals, el finançament i d'altres competències que ara tenim. Hem de defensar molt bé l'interès dels ajuntaments davant d'aquest projecte de llei del govern espanyol.