La contaminació microplàstica, una amenaça per a la vida

En plena societat de consum, el plàstic és un material omnipresent a les nostres vides, sent el més utilitzat per la seva resistència, durabilitat i característiques diferenciades que fan possible la seva gran varietat d’usos. Però el 99% dels plàstics provenen de combustibles fòssils, i contenen una gran quantitat de substàncies tòxiques, persistents i bio-acumulatives amb efectes del tot nocius no només per al medi ambient, sinó també per a la salut dels que hi vivim.

Quan el plàstic es degrada i es desintegra en petites partícules que tenen una mida inferior a 5 mil·límetres, estem parlant de microplàstics. Però l’aparició d’aquestes partícules no és només el resultat d’un procés natural, sinó que també s’utilitzen intencionadament en una gran varietat de productes, com ara fertilitzants, cosmètics, detergents i pintures, entre d’altres. 

Aquests microplàstics entren en contacte amb les persones i la resta d’éssers vius a través de la pell, l’aire i, fins i tot, els aliments que ingerim. Segons l’informe 'Plastívoros', redactat per les entitats Justicia Alimentaria i Amigos de la Tierra, la contaminació produïda pels microplàstics i la seva durabilitat i alta toxicitat és completament alarmant, i comporta greus impactes en la nostra alimentació, salut i ecosistemes.

Onades de microplàstic

L’any 2017, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va quantificar la presència de fins a 51.000 milions de partícules microplàstiques als oceans. L’entitat catalana Observadores del Mar compta amb ‘Microplastic Watchers’, un projecte de ciència ciutadana amb l’objectiu d’involucrar la ciutadania en el diagnòstic de la presència, abundància i variabilitat de microplàstics i mesoplàstics al mar.

Segons l’entitat, més del 60% dels residus que s’acumulen als mars i a les costes del planeta són plàstics que, al fragmentar-se en microplàstics, poden entrar a la xarxa tròfica en ser confosos per aliments per part d’alguns organismes marins.

“El projecte va néixer per la necessitat de recopilar dades sobre la presència de plàstics que contaminen la línia de costa. Més tard va evolucionar amb un protocol específic per a analitzar la presència de microplàstics i mesoplàstics a la sorra de la platja”, expliquen Gemma Agell i María Vicioso, membres de l’equip de coordinació de ‘Microplastic Watchers’ i Observadores del Mar.

Des de l’entitat informen que el plàstic impacta l’ecosistema marí a diversos nivells: “des de residus com llaços, cèrcols o bosses on els animals poden quedar enganxats o ofegats, fins a peces microscòpiques que s’incorporen a la xarxa tròfica des dels organismes més petits”.

I és que, en tractar-se de plàstics de mida molt petita, els microplàstics són capaços d’entrar al zooplàncton i als organismes filtradors, provocant un efecte acumulador en els esglaons més grans de la xarxa tròfica. Tot i així, Agell i Vicioso matisen que “encara falta molt per a conèixer quins efectes poden tenir en els organismes els additius i altres compostos presents en el plàstic”.

Ja són molts els centres escolars que s’han afegit al projecte ‘Microplastic Watchers’, cosa que, tal com diuen Agell i Vicioso, “ja ens dona una pista que és una bona eina per a treballar aquesta problemàtica a l’aula”. Segons el professorat d’aquests centres, l'alumnat que hi participa adquireix una conscienciació sobre la problemàtica i és capaç de transmetre-la al seu entorn més proper. “En aquests quatre anys hem vist com s’han organitzat campanyes de sensibilització al barri, a les famílies i als mateixos centres”, declaren Agell i Vicioso.

Avui dia, des de ‘Microplastic Watchers’ s’analitzen les dades recollides durant els dos darrers anys per a contrastar-les amb els corrents marins de cada zona i tenir una visió sobre com s’ajusta l’acumulació de microplàstics a les platges. Agell i Vicioso informen que, de moment, “el que s’ha vist és que podria haver-hi zones on, d’entrada, semblaria que hi hauria d’haver pocs microplàstics, però s’hi estan trobant fortes acumulacions, segurament degut a la influència d’aquests corrents en el transport de microplàstics”.

Els microplàstics també inunden casa nostra

L’informe 'Plastívoros' alerta que la contaminació microplàstica a la terra podria ser fins a vint-i-tres cops major que al mar. I és que “igual que passa amb els oceans, la terra també s’està inundant de plàstics, i la durabilitat d’aquests és major que la de les nostres pròpies vides”.

La introducció de microplàstics a la terra altera els sòls, provocant un greu impacte en l’ecosistema. Justicia Alimentaria i Amigos de la Tierra denuncien que, mentre que la problemàtica de la contaminació microplàstica al mar compta amb rellevants estudis científics, encara cal posar en marxa les anàlisis necessàries per a determinar el grau actual d’aquesta contaminació als ecosistemes terrestres. I és que, segons l’informe, aproximadament el 80% de la contaminació microplàstica que presenten els oceans prové, precisament, de la terra.

“A la premsa han aparegut notícies sobre estudis que demostren que a l’orina de la població general es poden detectar plastificants”, explica el Dr. Jesús Gómez Català, membre del Comitè Científic de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). Això demostra que les persones estem exposades a aquestes substàncies que, segons declara Gómez Català, “en part, poden derivar d’un contacte directe amb els plàstics i microplàstics i, en part, per exposició ambiental als plastificants mateixos, presents en l’aigua i en els aliments”.

Mariana Teles, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma els éssers humans estem exposats als microplàstics a través de la inhalació, la pell i la ingestió. “Si tenim en compte els efectes negatius observats per als microplàstics en altres espècies, podrem suposar que aquests contaminants també podran causar efectes negatius en les persones, com per exemple afectacions al sistema immunitari, al microbioma intestinal o a la reproducció”. Tot i així, matisa que encara no es coneixen els efectes en el conjunt de l’organisme, ja que de moment només s’han realitzat experiments en línies cel·lulars.

Toxicitat present al plat a taula

Segons Justicia Alimentaria i Amigos de la Tierra, el sector agroalimentari és el que presenta més consum de plàstics, la qual cosa suposa un 25% del total. “És a dir, un de cada quatre kilograms de plàstics utilitzats al país està relacionat amb els aliments, i un 6% correspon a la producció agrícola”. I és que, tal com afirma l’informe 'Plastívoros', els éssers humans acabem ingerint aproximadament 5 grams de plàstic a la setmana, cosa que equivaldria al pes d’una targeta de crèdit.

Mariana Teles afirma que “si els microplàstics o nanoplàstics estan a la xarxa tròfica, també hi seran als aliments que ingerim, la qual cosa causarà efectes potencialment negatius per a la nostra salut”. I afegeix que “malauradament, ja s’han detectat microplàstics a l’aigua de l’aixeta, a l’aigua embotellada, a la mel, als peixos, musclos i molts altres aliments de consum humà”.

“La majoria d’estudis s’han centrat en la determinació de microplàstics en aliments d’origen marí”, explica Gómez Català. “Ara bé, alguns estudis demostren que els aliments també es poden contaminar per deposició de les partícules de plàstic des de l’aire durant la seva preparació. Algunes estimacions indiquen que en alguns aliments es poden trobar més partícules de fibres sintètiques dipositades directament des de l’aire domèstic que partícules procedents de contaminació marina”.

Gómez Català també afegeix que també s’ha demostrat la presència de microplàstics en aliments envasats o en contacte amb materials plàstics. Matisa, però, que “tots aquests estudis presenten limitacions tècniques, ja que actualment és molt difícil determinar de forma fiable la concentració de microplàstics als aliments”.

Tot i això, Gómez Català declara que les conseqüències avui dia encara es desconeixen, però pel que fa a efectes per acció directa de les partícules de microplàstics, “preocupen els efectes que pogués tenir l’absorció i acumulació de nanoplàstics a l’organisme.

Pel que fa a efectes per acció indirecta, algunes estimacions fetes per l’Agència Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) indiquen que l’exposició a plastificants i contaminants ambientals a través de la ingesta de microplàstics és només una petita part de l’exposició global a aquestes substàncies i que, per tant, seria poc significativa”. Recorda, però, que aquestes estimacions depenen de la qualitat de les dades analítiques de determinació de microplàstics, la qual és limitada degut a la dificultat tècnica que presenten aquests estudis.

Justicia Alimentaria i Amigos de la Tierra alerten que, enmig d’un sistema alimentari basat en una agricultura industrial i globalitzada, cadascuna de les fases dels actuals sistemes de producció alimentària estan estretament vinculades al plàstic. Això comporta que aquest material, així com els seus additius i substàncies tòxiques, acabi provocant greus conseqüències per a la nostra salut.

D’entre aquestes substàncies, tal com informa 'Plastívoros', preocupen especialment les que actuen com a disruptors endocrins, ja que alteren el sistema hormonal, que és el responsable de regular el desenvolupament, el metabolisme i la reproducció de l’organisme.

Segons explica Gómez Català, “hi ha estudis que relacionen algunes patologies amb l’exposició a alguns dels plastificants més utilitzats. Especialment, els ftalats presenten activitat disruptora endocrina, i podrien contribuir a malalties diverses associades a disfuncions hormonals com la diabetis, alguns càncers, l’endometriosi o alteracions de la fertilitat masculina”.

El camí cap a la desplastificació: n'hi ha prou amb la responsabilitat individual?

Greenpeace ja va dur a terme un estudi en què informava que els plàstics que utilitzem en el nostre dia a dia poden acabar als mars i oceans encara que els hàgim reciclat dipositant-los correctament al contenidor groc. De fet, el 79% dels plàstics que llencem acaba en abocadors o en el medi ambient, trigant entre dècades i centenars d’anys a degradar-se.

I és que, tal com explica el Dr. Jesús Gómez Català, “la presència de plastificants en l’ambient i els aliments és conseqüència directa del consum elevat de plàstic i la gestió deficient dels residus, però en bona part aquests es troben alliberats de la matriu de plàstic, i hi estem exposats sense la necessitat d’ingerir microplàstics”.

Segons informen Justicia Alimentaria i Amigos de la Tierra, les empreses que comercialitzen els seus productes envasats en plàstic i els supermercats, entre d’altres, tenen una estreta relació amb el sector dels hidrocarburs i amb la indústria química. I la seva participació en la producció massiva de plàstic comporta greus conseqüències i contribueix al canvi climàtic.

L’informe 'Plastívoros' alerta que la contaminació per plàstic vulnera els drets humans i augmenta les desigualtats socials, a banda de comportar impactes devastadors per al conjunt d’ecosistemes del nostre planeta. I, precisament, afirma que “aquests sectors empresarials que es beneficien del negoci del plàstic són el principal fre per a reduir la seva producció”, però denuncia que l’estratègia d’aquestes empreses es limita a traspassar la responsabilitat a les persones de forma individual, impulsant el reciclatge com a única solució.

“La solució a qualsevol problema global passa per mesures globals, tant en l’àmbit individual com social i polític. A escala individual i col·lectiva hem de fer pressió com a consumidors i ciutadans perquè es prenguin mesures a altres nivells, i des de les administracions i empreses també s’han de prendre mesures”, comenten Gemma Agell i María Vicioso. I afegeixen que “el principal seria reduir l’ús del plàstic i vetllar perquè els sistemes de gestió de residus evitin que aquest acabi en els ecosistemes”.

Així doncs, “per a resoldre el problema de la contaminació plàstica, les rutines humanes han de canviar i les polítiques han de basar-se en decisions informades sobre els riscos coneguts i les alternatives disponibles”, declara Mariana Teles. I recomana que “les autoritats podrien promoure aquestes accions proambientals a través d’estímuls econòmics, en forma de beneficis fiscals per a la neutralització dels plàstics com a matèria primera per a les indústries, així com en les estratègies de devolució de dipòsits dels consumidors per a envasos”.

Tal com alerten Justicia Alimentaria i Amigos de la Tierra, la desplastificació de la societat és un dret i una necessitat urgent. I, per a aconseguir-ho, també cal tenir en compte la realitat i reconèixer que el plàstic juga un paper protagonista en la societat actual, “impulsada per un model lineal de consum basat en la sobreexplotació dels recursos naturals i l’externalització dels seus impactes”.

I és que, tal com es denuncia a 'Plastívoros', “qualsevol proposta política o corporativa que no tingui en compte aquest context resultarà inútil per a afrontar l’emergència ambiental i social a la qual ens enfrontem”.