La llei del canvi climàtic de Catalunya i les valoracions del Moviment per la Justícia climàtica

El passat 27 de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar la llei catalana del canvi climàtic. En paraules del conseller Rull, és una llei "necessària i contemporània", que ha de posicionar Catalunya com a referent en la lluita contra el canvi climàtic i en el desenvolupament de mesures i estratègies. És la primera llei de l'estat espanyol i del sud d'Europa. El Regne Unit, Escòcia, Suècia i Lituània a Europa, i Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec ja s'han dotat de la llei de canvi climàtic.

La finalitat principal és aconseguir la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 40% per al 2030, del 65% per al 2040 i del 100% per al 2050. Per assolir-lo, planteja reforçar i ampliar les estratègies i els plans que ja s'han elaborat durant els darrers anys, així com promoure i garantir la coordinació entre administracions públiques catalanes, i la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics. La Llei vol posicionar Catalunya com a país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies, en la lluita contra el canvi climàtic, i reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs.

Accions estratègiques

Les accions que es deprenen de la llei es centren en: l'elaboració dels pressupostos de carboni, amb els quals s'aprovarà una quantitat total d'emissions permeses per al conjunt del país; establir un sistema d'avaluació de la petjada de carboni dels materials i productes industrials finals, de tal manera que les persones consumidores podran conèixer les emissions relacionades amb la producció i el transport; la creació d'un Fons Climàtic per impulsar el foment de les renovables, descentralitzar xarxes i fomentar l'autoconsum elèctric; incorporació de fiscalitat ambiental, amb dos nous impostos que gravaran les actuacions econòmiques que incrementen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) o fan augmentar la vulnerabilitat, i incentivant fiscalment les actuacions que afavoreixen l'adaptació al canvi climàtic, la reducció d'emissions; es gravaran a més a més  les emissions portuàries de grans vaixells. Per fer front a la vulnerabilitat d'una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment als anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, la llei inclou la garantia d'accés als recursos bàsics d'energia i aigua.

La valoració d'Ecologistes en Acció

La llei ha estat elaborada a partir d'un procés participatiu. Ha estat aprovada amb el suport de tots els grups parlamentaris, a excepció del PP que s'ha abstingut. Diverses entitats ambientals han expressat la seva satisfacció. El col·lectiu Ecologistes en acció i el Moviment per la Justícia Climàtica han llançat un comunicat l'endemà de l'aprovació. Consideren la llei un gran avanç, i  n'analitzen alguns aspectes.

Sobre la reducció de les emissions 

Fan notar que la reducció de les emissions s'alinea amb les indicacions de la Unió Europea, però no són prou ambiciosos per complir els objectius consensuats als Acords de París. S'inclou, a més a més, el vincle entre reducció de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i qualitat de l'aire, incorporant també la reducció d'emissions de contaminants, del 35% pels òxids de nitrogen per a l'any 2020 i del 30% per a les partícules en suspensió de menys de 10 micres (limitacions ja definides per la legalitat vigent). L'entitat mostra la seva satisfacció per la incorporació dels pressupostos de carboni, a inspiració de la llei anglesa. Però expressen la seva preocupació perquè no queda clar quin serà el sistema de controls i sancions enfront els incompliments, per tal de fer d'aquests un pressupost vinculant. Es reconeix el gran avenç en matèria de fiscalitat ambiental, l'eficàcia de la qual ha estat demostrada en altres països.

Per a l'entitat ecologista, la llei recull reivindicacions històriques dels moviments eco socials, com el compromís d'establir un pla de transició per al tancament de les centrals nuclears no més enllà del 2027, i la voluntat de "declarar la Mediterrània "zona lliure de prospeccions i activitats d'extracció i explotació d'hidrocarburs" o la declaració que "el Govern no ha de concedir permisos d'exploració per a l'obtenció de gas i petroli d'esquits per fracturació hidràulica horitzontal (fracking)".

Un nou model energètic

En la seva anàlisi Ecologistes en acció destaca que la llei es compromet a impulsar un model energètic en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ser nul. Per això estableix com a objectius assolir el 50% de participació de les energies renovables en el sistema elèctric català l'any 2030 i el 100% l'any 2050. Es parla d'un model descentralitzat, basat en energies netes de proximitat, en el que s'haurà de promoure l'autoconsum, les xarxes de distribució intel·ligents i un sistema de tarifes que penalitzi el sobre consum. Es tractaria per tant d'un model similar al que defensa la Xarxa per la sobirania energètica, però Ecologistes en Acció alerta de la falta de concreció respecte a la governança. Fa notar que el model de gestió ciutadana defensat també per la XSE no queda palès en la llei. Pel que fa els instruments de fiscalitat, es feliciten de que Catalunya s'uneix així als països que han demostrat l'eficàcia dels tributs en la reducció d'emissions.

Un dels aspectes que menys satisfà el relacionat amb el transport i la mobilitat. L'anàlisi d'Ecologistes en acció considera que s'aposta per un model antic de polítiques de renovació del parc amb incentius. Per a l'entitat l'autèntica aposta seria la reducció del parc circulant i les mesures de restricció del transit en les ciutats, juntament amb una forta aposta pel transport públic, la bicicleta i els serveis col·lectius.Per ultim s'analitza la necessitat de desenvolupar projectes i lleis des de diversos sectors claus en la mitigació i adaptació al canvi climàtic, com el cas de la llei de Residus, el Pacte Nacional per la Transició Energètica, el Projecte de Llei d'Agricultura i Ramaderia sostenible, o el Projecte de Llei de Biodiversitat.

Com a conclusió, el Moviment per la Justícia Climàtica considera que, tot i que la llei situa en un bon camí, conté algunes mancances i posa en evidència la feina pendent, i, en particular, necessitat d'una ferma determinació política per implementar els compromisos que assumeix la llei en els terminis establerts.