La protecció dels espais on vivim

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
El projecte Paisatges Salvats Paisatges per salvar posa la mirada en els valors socials, culturals i ambientals de tots aquests entorns  Font: Associació de Naturalistes de Girona
El projecte 'Paisatges Salvats Paisatges per salvar' posa la mirada en els valors socials, culturals i ambientals de tots aquests entorns Font: Associació de Naturalistes de Girona
A partir del febrer s'obre un procés participatiu per identificar els valors que representen i aporten els paisatges salvats  Font: Associació de Naturalistes de Girona
A partir del febrer s'obre un procés participatiu per identificar els valors que representen i aporten els paisatges salvats Font: Associació de Naturalistes de Girona

La protecció dels espais on vivim

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

El paisatge projecta la interrelació entre persones i natura al llarg del temps. Entitats i plataformes ciutadanes han lluitat molt per la seva defensa. Així ho recull el projecte 'Paisatges Salvats Paisatges per Salvar'.

Va sorgir d'una pregunta honesta de les entitats ambientals, que es preguntaven com d'efectiva havia estat, o continua essent, l'empenta de la mobilització ciutadana per la defensa del territori i la salvaguarda del patrimoni.

L'Associació de Naturalistes de Girona va revisar 20 anys de mobilitzacions en el territori gironí. El projecte, anomenat 'Paisatges Salvats i Paisatges per Salvar', va partir el 2018 amb l'elaboració d'un inventari de casos analitzats amb criteri científic, i un seminari teòric pràctic en col·laboració amb la Universitat de Girona. El 2019 el projecte pretén identificar els valors dels espais salvats, no només els valors estrictament ambientals sinó també els socials i culturals, i aquells relacionats amb la salut, l'economia i la qualitat de vida de les persones.

L'estudi ha permès posar en evidència com, enfront del comportament dubitatiu de les administracions, ha estat la ciutadania la que ha salvat espais emblemàtics del patrimoni natural i cultural gironí. Des dels entorns que avui ocupen els parcs naturals, com els Aiguamolls de l'Empordà o el Cap de Creus, a patrimoni històric de conjunts medievals com Peratallada o béns culturals com Cala s'Alguer a Palamós.

Han recollit 59 espais en els quals les comunitats s'havien activat per defensar-los, amb plataformes, entitats veïnals i entitats ambientals. Iaeden, Depana, Limnos, són algunes de les associacions que apareixen de la mà de plataformes com Salvem Castell, Salvem La Pineda d'en Gori, o Salvem l'Empordà. Les amenaces sobre ells eren de diverses, però derivades d'una manera de tractar el territori amb una feble visió de salvaguarda del paisatge: projectes de desenvolupament urbanístic, d'infraestructures viàries o energètiques, residus i aigua, amb la indústria o amb el sector de la ramaderia porcina intensiva.

Els valors de l'espai on es viu

Si bé és cert que la ciutadania va activar-se en aquestes lluites, també ho és que una altra part en desconeix la història. Així, un dels reptes del projecte és connectar els resultats d'aquelles fites amb la realitat quotidiana, i reflexionar de forma participada i divulgativa sobre els valors socials i ambientals dels espais salvats.

Un argument especialment important en un moment que els conflictes territorials es donen en espais on es viu, els habituals de la vida diària, com per exemple poden ser les àrees verdes i les hortes que envolten nuclis urbans densos, on els veïns i veïnes troben benestar i qualitat de vida, que permeten activitat agrícola de proximitat, però que viuen sota constant amenaça.

A mitjans de febrer s'obre el període d'inscripcions al procés participatiu que convida persones de tots els àmbits a contribuir en la identificació dels valors que hi ha darrere dels espais salvats, els anomenats serveis ecosistèmics.

Afegeix un comentari nou