Laura Garrit: “Molts participants tornen amb les famílies per ensenyar-los la feina feta”

Situat a Querol, a tocar del riu Gaià, l’Hort de les Salamandres és un camp de treball que forma part d’un projecte més ampli impulsat per l’Associació de l’Hort de la Sínia. L’objectiu és conservar la biodiversitat i recuperar antics espais d’horta abandonats.

El grup participant hi col·labora en tasques de restauració, també aprèn tècniques de conservació i comparteix activitats de convivència. En aquesta entrevista, Laura Garrit, directora del camp, ens explica com el projecte transforma el territori i l’experiència dels joves. 

En què consisteix el projecte del camp de treball?

El projecte es desenvolupa des de fa aproximadament deu anys a Querol, a l’Alt Camp, amb l’objectiu de recuperar una antiga zona d’horta que havia quedat abandonada. L’espai, que s’havia convertit en un terreny salvatge, s’ha anat rehabilitant progressivament per convertir-lo en un entorn natural d’interès educatiu.

Té continuïtat durant l’any?

L’Associació de l’Hort de la Sínia va impulsar la iniciativa amb la voluntat de preservar el territori i, alhora, obrir-lo a les escoles de la zona perquè infants i joves poguèssin descobrir la flora i la fauna locals. Els camps de treball que es realitzen a l’estiu, donen suport en aquestes tasques de conservació i manteniment.

Nosaltres gestionem només els camps d’estiu, mentre que l’associació organitza activitats d’educació ambiental amb les escoles durant el curs. La nostra funció és oferir als joves una experiència pràctica de convivència i restauració, que complementa el treball pedagògic que fa l’entitat al llarg de l’any.

D’on prové aquest nom del camp de treball tan peculiar?

El nom “Hort de les Salamandres” té una doble explicació. D’una banda, s’anomena “Hort” perquè les terrasses on es treballa havien estat, antigament, horts dels veïns. D’altra banda, s’inclou “Salamandres” perquè un dels objectius del projecte és recuperar l’hàbitat d’aquest amfibi. 

Tot i que durant l’estiu és difícil veure’n, ja que surten sobretot de nit i quan refresca, algun any s’ha tingut la sort de trobar-ne, i és un moment molt especial per a les persones participants.

Quin és el perfil dels joves que participen al camp i com es treballa la convivència entre ells?

Al camp hi participen joves d’entre 14 i 17 anys, amb perfils molt diversos: alguns provenen d’esplais o caus i ja tenen experiència en activitats de natura i convivència, mentre que d’altres no han participat mai en entorns similars. Aquesta diversitat fa que, per a alguns, sigui un repte adaptar-se a les normes de convivència, com compartir espais, organitzar els àpats o assumir responsabilitats col·lectives. 

El primer dia establim unes normes clares i consensuem les conseqüències en cas d’incompliment, creant un marc segur que facilita la integració i la implicació de tothom. A més, fomentem el treball en equip i utilitzem dinàmiques que ajuden els participants a trobar el seu lloc dins del grup. 

Quines activitats fan els joves?

Els camps duren habitualment dues setmanes i combinen feina tècnica amb activitats de convivència. Al matí, els i les participants col·laboren amb els tècnics de l’Hort de la Sínia en tasques com la recuperació de camins, la restauració de basses i murs de pedra seca o la instal·lació de caixes niu per afavorir la biodiversitat. 

A la tarda, l’equip de monitors del camp de treball organitza activitats de lleure, dinàmiques de grup i tallers cooperatius per fomentar la cohesió, el treball en equip i la creació de vincles entre els i les joves.

Quina feina s’ha aconseguit realizar fins ara?
Fins ara s’han obert camins que abans estaven completament coberts, s’han construït basses i murs de pedra seca, i s’ha aconseguit recuperar flora i fauna pròpies de la zona. Molts participants, després del camp, hi tornen amb les seves famílies per ensenyar-los la feina feta, i veure el “abans i després” els genera un gran sentiment d’orgull i satisfacció.

Creus que aquesta experiència pot despertar vocacions professionals?
Sí, en alguns casos els joves descobreixen un interès per la biologia, la gestió ambiental o les ciències naturals gràcies a la seva participació. A més, el projecte rep estudiants en pràctiques que comparteixen el seu recorregut acadèmic, fet que motiva els participants a considerar estudis i professions relacionades amb la natura.

I ja per acabar, quins aprenentatges creus que s’emporten els joves després de viure aquesta experiència?

Pel que fa als aprenentatges, els principals valors que s’hi treballen són el respecte, tant per la natura i l’entorn com pels seus companys. Dins del grup hi podem trobar joves amb realitats molt diferents i tot i que a l’inici es pot tendir a jutjar, al final de l’estada és el respecte i l’empatia el que s’imposa per sobre de tot. 

El treball en equip, que l’han de posar en pràctica constantment, també és un dels aprenentatges que destacaria. Diàriament han de realitzar tasques comunes com parar taula o netejar l’espai on viuen, però també han de realitzar conjuntament les activitats de lleure i les tècniques pròpies del camp de treball, on s’han d’estar coordinant i prenent decisions de manera conjunta.. 

La transformació és molt visible: nois i noies que al principi dubtaven o mostraven poc interès acaben implicant-se plenament i sentint-se part d’un projecte col·lectiu.