Plataformes i associacions en defensa dels territoris, aglutinades en la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i MacrorenovablesNO, denuncien les dificultats que el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) posa a la participació ciutadana en la transició energètica. En concret, fan referència al període, del 28 de juny al 4 de setembre, per presentar propostes de millora del Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC 2023-2030), un document de gran transcendència pel futur del país.

Escollir els mesos en els quals gran part de la població es troba de vacances per obrir processos de participació ciutadana o prendre decisions polèmiques, és un modus operandi habitual en administracions interessades a mantenir certs temes fora del focus mediàtic. En aquest cas, acotar als dos mesos centrals de l'estiu el període per presentar propostes de millora d'aquest document deixa a la societat civil amb menys marge de maniobra per aportar propostes o presentar esmenes a l'esborrany.

Des de les entitats incideixen en el fet que el procés de participació ciutadana s'ha impulsat, gairebé, sense publicitar, més enllà dels butlletins oficials o les seves pròpies xarxes socials. "El ministeri, per cobrir el seu expedient de transparència i bon govern, intenta colar, sense que se n'assabentin els ciutadans, les polítiques i mesures que regiran durant els propers anys la implementació del model del sistema energètic centralitzat", asseguren, en referència al PNIEC.

Es tracta d'un moment, a més, amb un gran nombre de tramitacions de grans plantes industrials de renovables. "Això ens força, principalment a les persones que habitem el medi rural, a haver d'analitzar-les i presentar esmenes a marxes forçades, utilitzant les poques eines disponibles per a la ciutadania", manifesten. Les entitats, per tant, qüestionen el model "poc democràtic" amb el qual s'estan plantejant les polítiques i estratègies que posen en perill el futur de les zones rural a tot l'estat.

​Aquest capítol que compromet la bona participació ciutadana xoca amb una de les demandes de les entitats del sector, que reclamen incentivar la participació ciutadana, i escoltar la veu del territori per tal de caminar conjuntament cap a una necessària transició energètica justa.

El full de ruta de la transició energètica que preocupa

El passat mes de juny, el MITECO va traslladar a la Comissió Europea el nou PNIEC 2023-2030, un document que defineix el futur energètic i el grau d'implantació d'energies renovables fins al 2030. Es tracta d'una proposta d'actualització de l'anterior PNIEC 2021-2030, un document que forma part d'un marc estratègic que tracta d'assegurar el compliment dels objectius de l'Acord de París per part de l'Estat espanyol. En definitiva, un document que marcarà el full de ruta de la transició energètica a l'Estat espanyol.

No obstant això, el PNIEC genera incertesa i preocupació entre les plataformes que treballen en la defensa del territori i d'un model de transició energètica al servei de la ciutadania. Consideren que, utilitzant aquest marc estratègic, "s'afirma falsament que es contribuirà a facilitar la descarbonització i la modernització de l'economia espanyola", uns objectius que són "difícilment abordables sense plantejaments de mesures d'estalvi que evitin l'actual malbaratament de l'energia i que suposarà la destrucció dels nostres recursos", lamenten.

"La construcció de tots els macropolígons d’energies renovables projectats suposarà una amenaça gravíssima i irreversible per al conjunt del patrimoni natural i cultural, i per al futur del medi rural, de la biodiversitat i de les persones que hi habiten", insisteixen. "Tal com es planteja tot aquest desenvolupament, suposa l'estocada definitiva per a molts territoris rurals", sentencien.

Les entitats han traslladat a l'administració propostes alternatives que defensen un model energètic diversificat, que posi en el centre a les persones, al territori i a la biodiversitat; que plantegen una lluita real contra el canvi climàtic amb sistemes que prioritzen l'autoconsum, les comunitats energètiques, l'eficiència energètica, l’apropament de les instal·lacions de producció d’energia a les zones de consum, la priorització de les zones antropitzades per a la instal·lació de les renovables i prioritzar el bé comú i els drets de la ciutadania.