Cada cop hi ha menys temps. Els combustibles fòssils estan obsolets, i la transició energètica, poc avançada. I és en aquest panorama que arriben propostes, desesperades, que no encaixen amb el futur 100% sostenible que busquem. La proposta de la Comissió Europea (CE) de considerar l'energia nuclear i el gas natural com energies verdes, és una d'elles, una proposta polèmica que arriba amb el tancament de les centrals nuclears en un horitzó no gaire llunyà, i entre els interessos d'uns i altres països que mai coincideixen amb els del planeta.

La nova proposta de taxonomia verda, que està en procés de consulta als estats de la Unió Europea (UE), pretén atorgar el reconeixement de 'verda' a les centrals nuclears que ja estan en marxa, a més de les que es construeixin, almenys, fins a l'any 2045. Quant a les plantes de generació d'electricitat amb gas, només les que emetin menys de 100 grams de CO2 per KWh obtindran aquesta terminologia. Quan parlem de taxonomia verda ens referim al sistema de classificació que té la UE que mostra què és i que no és sostenible.

Aquesta proposició, que ja compta amb el rebuig de diversos sectors, però que també ha rebut el suport d'altres països com França o Alemanya, es fonamenta amb el pretext que tant la nuclear com el gas natural són dues energies necessàries si es vol arribar a assolir la descarbonització, una afirmació que les entitats posen en dubte a causa de l'existència d'alternatives. Així, la proposta té com a fi últim complir els objectius del Pacte Verd, entre els quals es troba la reducció a zero de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de cara l'any 2050.

Les entitats en parlen

Des del primer moment en el qual es va anunciar aquesta proposta, moltes veus, des de diversos espais, no només d'àmbit ecologista, es van pronunciar en contra. Membres de governs europeus, com l'espanyol, o alguns eurodiputats i eurodiputades, ja s'han oposat a un text pel qual la Comissió Europea buscarà la seva aprovació, en un procés que es preveu que sigui llarg i que finalitzi a l'estiu. Des de Catalunya, l'oposició de les entitats, que fa anys que lluiten contra el desenvolupament d'aquestes energies, també és clara.

"En el moment en el qual estem, aquesta proposta és un despropòsit", afirma, contundent, Pep Puig, portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, entitat que forma part de Tanquem les nuclears. Puig també és el vicepresident d'Eurosolar - European Association for Renewable Energy, entitat europea que també rebutja la proposta assegurant que el Pacte Verd exigeix el desús tant de combustibles fòssils, sí, però també de l'energia nuclear.

Des d'altres entitats com la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) o Ecologistes en Acció Catalunya, també s'han posicionat en contra d'una proposta que ambdues titllen d'"error molt greu". "Situar aquestes energies com a verdes suposa un perill molt gran. Defensem que ni les nuclears, ni el gas natural, són energies renovables, energies verdes, ni que poden tenir cabuda a la transició energètica", afirma Irene González, membre de l'XSE.

En la mateixa línia s'expressa Miquel Vallmitjana, coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció de Catalunya que veu aquesta proposta com una trampa. "Hi ha molt poques coses que es poden considerar sostenibles o 100% renovables, i en el que es basa la proposta és en dir, per exemple, que el gas natural és més sostenible que el carbó o el petroli. Però no per això s'han de fer servir estratègies de terminologia com aquesta, no es poden considerar sostenibles", lamenta Vallmitjana.

Des de les entitats consideren que es tracta, un cop més, d'una política de greenwashing a energies que, és cert que emeten menys o zero CO2, però, que contaminen d'altres formes amb residus radioactius, que no es poden reciclar, o amb metà.

Interessos econòmics

Considerar verdes l'energia nuclear i el gas natural va més enllà d'una formalitat: es tracta d'una estratègia terminològica que, si tira endavant, permetria, a aquestes energies, obtenir una sèrie d'inversions per a la transició energètica que, fins ara, només estaven orientades cap a energies realment sostenibles. González afirma que la proposta respon únicament a criteris econòmics, ja que hi ha molts arguments per considerar que aquestes dues energies no són sostenibles i que no haurien d'estar presents a la transició energètica.

"Hi ha grans pressions per part de les empreses, tant del lobby nuclear com el del gas natural, en un moment que, a més, no hi ha a l'horitzó necessari per fer el canvi total a renovables", explica des de l'XSE. Puig, per la seva banda, recorda que aquestes pressions han estat sempre presents, com a Kyoto, al 1997, quan el lobby de l'energia nuclear ja va intentar colar-se com a verda quan es negociava el Protocol de Kyoto.

França, un país molt nuclearitzat, és el principal actor que negocia la inclusió de l'energia nuclear en aquesta taxonomia verda. Vallmitjana explica que busca aquestes inversions en les nuclears perquè no ha treballat suficientment en la transició energètica a les renovables, una inversió que no va fer en el seu dia perquè, com a conseqüència, l'energia nuclear hauria esdevingut obsoleta. En l'altra banda, Alemanya, que està en ple d'abandonament nuclear, és qui lidera la petició d'incloure el gas natural en aquesta taxonomia.

És evident que, si part de les inversions destinades a la transició energètica, es destinen a energies com la nuclear o el gas natural, les energies renovables es veuran afectades i, per tant, podran comprometre la transició energètica. "Si la proposta tira endavant, la transició energètica s'alentirà. Dedicar recursos a una cosa que serà obsoleta en poc temps, ja que el tancament de les nuclears està programat, farà que la reconversió vagi més lenta. No obstant això, la transició energètica es farà inevitablement", assegura Vallmitjana.

Alternatives: el negawatt

Les entitats ho tenen clar: són conscients que no hi ha cap energia que no tingui impactes. No obstant això, l'alternativa que proposen és decréixer en el consum d'energia, quelcom que facilitaria la transició energètica i poder deixar de dependre dels combustibles fòssils, primer, i de l'energia nuclear i el gas natural, després. "L'única energia que no deixa empremta és la que no es genera. Per això creiem que la transició energètica ha de passar per una auditoria de consum, una revisió de quanta energia realment necessitem", manifesta González.

"En lloc de gastar diners en aquestes fonts no sostenibles, s'haurien d'invertir en renovables, i en el concepte de negawatt, que són aquells watts que s'estalvien. Cal invertir en què no sigui necessari consumir tanta energia per desenvolupar l'activitat humana", considera Vallmitjana.

Està clar que encara queda molt de camí per fer, però cada cop hi ha menys temps, es posen més obstacles cap a una transició energètica, i les alternatives que es treballen no posen el focus en què realment necessita el planeta. No és una qüestió de terminologia, és molt més important.