Pep Juandó: "L'hort urbà acosta el ciutadà al medi, afavoreix la seva participació social i ajuda a mantenir la diversitat biològica"
Comparteix
Les experiències de la UdG i de l'Hortet de la UAB sintetitzen els objectius ecològics, socials i formatius que fonamenten el creixement d'horts urbans. Pep Juandó i membres de l'Hortet ens els expliquen.
El passat desembre naixia a la UdG un Hort Eco-solidari, de la mà de l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament i l'Oficina Verda, amb una doble, o quasi triple direcció: oferir aliments als beneficiaris del Centre d'Acollida La Sopa, engegar un programa de reinserció social i fer-ho a través del cultiu ecològic.
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'any 2002, hi naixia el projecte l'Hortet d'agricultura ecològica, que va partir de l'ocupació d'uns terrenys per fer-hi un hort fins que la Universitat els va cedir l'àrea entre la Vila i la Facultat de Medicina on avui hi ha l'Hortet. Tot i això, la relació amb l'Equip de Govern de la UAB, afirmen, "no ha estat gaire fluïda", mentre que la relació amb l'ETC (l'àrea de Participació de la Universitat) és cordial i disposada a col·laborar.
Valor social
Pep Juandó és membre de l'Oficina Verda de la UdG. Els horts urbans, explica, "tenen un gran valor, tant a nivell social com ambiental". "Des del vesant social, perquè acosten el ciutadà al medi i, en el cas concret de la UdG, s'apropa als sectors més desafavorits de la societat amb els que a més a més de formació, a través de l'activitat agrícola, es pretén millorar els seus hàbits, la seva autoestima i, en definitiva, afavorir una major participació social".
Valor mediambiental
Paral·lelament a la vessant social, hi ha però, una vessant sens dubte ecològica. Juandó explica que la recuperació de l'activitat agrícola en l'entorn urbà, comporta el manteniment de la diversitat biològica. Altres beneficis de desenvolupar l'activitat sota criteris d'agricultura ecològica són que "combina les millors pràctiques ambientals tant per l'optimització de recursos i reducció de contaminants com pel tancament del cicle de la matèria orgànica dins de la parcel·la i ampliable a altres parcel·les del campus a través del compostatge i la recuperació de varietats hortícoles locals que obren un ampli ventall per la recerca".
El col·lectiu de l'Hortet de la UAB, per la seva banda, aposta per potenciar un canvi cap a un model de producció més ecològic i sostenible, tot i que, diuen, "no és una aposta senzilla", ja que "suposa trencar esquemes socioeconòmics". Potenciar aquest canvi de model i difondre'l a l'estudiantat sí és una prioritat per a l'Hortet. Ara bé, la producció ecològica com a tal és una conseqüència derivada, diuen, de la "feina ben feta". Així doncs, sí evoquen esforços a una producció d'aliments mitjançant l'agricultura ecològica, però, diuen la producció per produir "no ha acabat esdevenint l'aposta principal". En paraules dels membres de l’hortet: "la producció és una conseqüència de quan les coses es fan bé, és una gustosa inquietud, però no dependre d'ella permet assolir riscos que a un hort productiu no es pot fer".
Vessant formativa
L’Hortet de la UAB es caracteritza per ser un col·lectiu universitari, amb la conseqüent entrada i sortida de gent que comença o acaba els estudis. Actualment, però, hi ha força consens en què l'Hortet és un espai d'aprenentatge i treball col·lectiu.
El rerefons de l'Hortet és, doncs, l'impuls d'un model alternatiu de producció, la difusió entre l'estudiantat a través de xerrades, dinars populars o tallers i que el conjunt de participants (avui entre 10 i 15 persones a qui s’ha d'afegir tothom que participi de les activitats) aprenguin a crear aquest nou model.
Pel que fa a l'experiència de la UdG, avui és encara a la fase inicial de disseny i adequació de la parcel·la de l’hort, on hi participa un grup de cinc estudiants voluntaris i voluntàries i, per part del Centre d'Acolliment La Sopa, hi acudeixen cinc usuaris més. Per ambdues parts, els grups s'aniran ampliant conforme es vagi incrementant i diversificant les activitats de l’hort.
En l'àmbit universitari, Juandó afirma que el projecte ha tingut una bona rebuda en tots els col·lectius, assolint un dels reptes del projecte de l'hort eco-solidari, que era i és el de crear sinèrgies internes per aportar diversitat i intercanvi de coneixements en un projecte comú i extensible a la resta de la ciutadania . Amb l’hort eco-solidari també es pretén promoure, des de la UdG, "valors de solidaritat, de sostenibilitat, i de responsabilitat personal i col·lectiva en el context actual en que la situació d'exclusió i desequilibri estan cada cop més accentuades".
Models organitzatius horitzontals
L'Hortet de la UAB se sustenta en una organització assembleària. Els seus membres afirmen que "a més d'una producció més ecològica i sostenible, cal tendir cap models organitzatius més horitzontals", tasca, afirmen, tampoc senzilla.
Tot i les dificultats, en els darrers anys han aparegut iniciatives que intenten generar aquests espais amb la creació d'horts urbans que són gestionats per veïns i veïnes del barri. A més de dinamitzar una mica més el barri en concret, acostumen a apostar per una agricultura ecològica i una organització assembleària.
Cal tenir en compte, però, que "aquestes experiències d'horticultura urbana o perifèrica a nivell comunitari són encara força puntuals i que encara queda un llarg camí per a que aquest model esdevingui hegemònic i passi a formar part del dia a dia de la vida de les persones". Actualment, la manera que en que s'acostuma a estendre aquest model és mitjançant les cooperatives o grups de consum ecològic, col·lectius que s'acostumen a organitzar sense jerarquies i amb la participació més o menys igualitària dels seus membres, a més d'intentar donar suport a productors i productores propers en la mesura del possible (intentant també fomentar, d'aquesta manera, la sobirania alimentària del territori).
I els nous reptes?
En el cas de l'Hortet de la UAB, el que sol succeir, expliquen és que, per motius obvis, es prioritzen els estudis, mentre que l'hort, que requereix ser força constant, queda en un segon pla. Això fa que l'assistència a les assemblees variï a més de fer-se força més tard de l'horari previst i de ser poc operatives. "La natura no espera a les reflexions ni prioritats de les persones: si els alls es planten fins al gener i sempre en lluna creixent, els és igual que hi hagi exàmens". Per contra, "dotar de més seriositat i operativitat la organització interna de l'Hortet, possiblement faria que hi hagués gent que es despengés i que poca gent acabés assumint força feina".
Un altre tema d'actualitat que preocupa als membres de l'Hortet és que el filat que envolta els camps experimentals té alguns forats fets pels senglars per manca de manteniment. Molts d'ells són inaccessibles per una persona, però el senglar passa sense problemes. En els darrers mesos, el col·lectiu de l'Hortet ha reparat els forats com han pogut, diuen, "perquè en aquests mesos les incursions dels senglars han estat constants". Qualsevol solució definitiva, però, "hauria de venir per part de la UAB, instal·lant un filat nou per les seves instal·lacions i el seu correcte manteniment, ja que les incursions dels senglars no només afecten l’Hortet sinó també projectes d'investigació".
Pel que fa a la UdG, el campus conté encara algunes parcel·les no urbanitzades amb un gran potencial per "replicar l'experiència de l'hort eco-solidari" que, sense deixar de banda l'objectiu principal de transformació i millora de les condicions de vida de les persones dels sectors de població més desafavorits, també pot desenvolupar experiències relacionades amb el concepte de "campus didàctic", entès com a recurs pedagògic i de recerca socioambiental. En aquest sentit, és fonamental seguir creant sinèrgies i espais interdisciplinaris dins i fora de l'àmbit universitari.
Afegeix un nou comentari