La PTP aporta 5 reflexions i 5 propostes, al grup de treball de Peatges del Parlament de Catalunya (format per tots els partits polítics, les concessionàries i membres de la societat civil), que es reuneix el proper 14 de maig.

L’entitat -donant la volta als arguments de la campanya novullapagar- sosté que el greuge territorial amb l’Estat espanyol existeix, però per corregir-lo caldria, “en comptes d'arruïnar l'administració pública, optar per harmonitzar els peatges i destinar-ne els ingressos a les alternatives de mobilitat sostenible, que són les que veritablement estan en crisi”.

Les reflexions

En aquests 5 punts, la PTP destaca que:

• Cap autopista ni autovia és gratuïta de construir ni de mantenir: per què n’ha d’assumir els costos tota la ciutadania, encara que no sigui directament usuària?

Les autopistes tenen tenen un elevat cost de construcció i de manteniment que s'hauria d'internalitzar a partir dels usuaris directes, sempre a un preu raonable. Seria socialment injust plantejar que l'administració subvencionés l'ús gratuït de les autopistes, especialment en aquests moments d'insuficiència pressupostària.

• Peatges directes i peatges a l’ombra. Estem pagant el preu de ser una de les principals potències viàries d’Europa

A Catalunya l'expansió viària d'alta capacitat s'ha realitzat generalment mitjançant el finançament privat: primer amb peatges directes que graven directament els usuaris i després amb peatges a l'ombra, que graven tots els ciutadans siguin usuaris o no, però amb unes càrregues fiscals molt més importants. Aquest deute de l’administració perjudica directament altres serveis ordinaris com ara el transport públic, la sanitat o l'educació.

Aquest tipus de peatges a l'ombra, tan perversos per a la mobilitat com per a les arques públiques, són l'autèntic mal de cap que Catalunya pateix en termes de xarxa viària.

• Els peatges amortitzats estan bàsicament en mans estatals.

• Solucionar el greuge territorial de Catalunya passa per una solució europea: és a dir, més peatges a la resta d’Espanya

Catalunya, Euskadi, Navarra, Galícia, el Corredor Mediterrani i el Corredor de l'Ebre suporten la immensa majoria de les autopistes de pagament directe a tot l'Estat.

• Els peatges han d’existir, però amb una reformulació que primi l’interès públic sobre el lucre dels concessionaris.

Què proposa la PTP?

L'entitat té 5 propostes concretes:

• El principal greuge de transport de Catalunya amb l’estat és ferroviari i de finançament del transport públic metropolità: cap fons de rescat s'ha de destinar a abaratir el transport privat mentre el finançament del transport metropolità, del pla de Rodalies i del Corredor Mediterrani segueixi essent tan precari.

• En comptes de rescatar peatges i arruïnar l'administració encara més, el que cal és negociar amb les concessionàries un nou model de peatges gestionats sota l'interès públic per afavorir la mobilitat sostenible, seguint el model de Tabasa, permetent l'aplicació de l'Eurovinyeta, i permetent el transvasament de recursos cap a la mobilitat sostenible i no únicament cap al lucre privat, com succeeix en l'actualitat.

• Evitar noves temptatives d'allargar concessions a canvi d'ampliar la xarxa viària per enèsima vegada: no hauria de ser aquesta la prioritat de les infraestructures catalanes.

• Cal preservar Tabasa en mans públiques com a model de peatge socialment just i font d'ingressos per a una administració en sequera. Tabasa hauria d'heretar totes les concessions que s'esgotin en un futur.

• Evitar el rescat de les concessions més ruïnoses de l'Estat, com les autopistes radials de Madrid, mitjançant l'ampliació de concessions d'autopistes ja amortitzades. Les irresponsabilitats polítiques s'han d'assumir des dels mateixos territoris, per exemple implantant peatges a les autovies concurrents a les radials.

Per més informació, consulteu el web de la PTP o el document adjunt.