Hi ha qui pot pensar que travessar de banda a banda l'oceà Atlàntic durant trenta dies sigui una autèntica bogeria, però pels fundadors d'OceanCats s'ha convertit en un somni. L'Associació Catalana de Rem Oceànic (OceanCats), constituïda actualment com l'única associació d'aquesta disciplina en tot l'estat espanyol, va néixer l'any passat amb tres objectius: el desenvolupament de la pràctica esportiva del rem oceànic, la preservació de mars i oceans i la conscienciació sobre la importància dels ecosistemes marins.

El rem oceànic és, bàsicament, l'esport que consisteix a remar durant molts dies a través dels oceans en bots oceànics amb capacitat d'una a quatre persones. A Catalunya es tracta d'una pràctica gairebé desconeguda, ja que l'esport del rem sempre s'ha desenvolupat en dues modalitats: l'olímpica i el rem de banc fix –o llaüt–. A més, s'ha d'afegir que el rem oceànic no té competicions oficials més enllà de travesses d'oceans i la principal dificultat és que ningú dedica tota la seva vida a reptes d'aquesta magnitud que s'acostumen a fer només un cop a la vida.

Joaquim Planells, remer guanyador del Campionat d'Espanya de Llaüt el 2016 i un dels quatre integrants d'OceanCats, ha dedicat tota la seva vida esportiva al rem català. De fet, l'any 2017 va organitzar el primer encreuament de Lloret de Mar a Ciutadella (Menorca) en un pot de rems. Però ara, el seu objectiu final –que comparteix amb els seus companys– és participar en la Talisker Whisky Atlantic Challenge, una de les regates més llargues i amb les condicions més dures del món.

El gran repte

La travessia Atlantic Challenge creua l'oceà Atlàntic a rem durant aproximadament trenta dies des de l'illa de La Gomera fins a Antigua i Barbuda. Per a poder entrenar i preparar-se per la competició, l'equip disposa actualment de l'únic bot oceànic de l'estat, el qual els permetrà a mitjà termini realitzar travessies pel Mediterrani. Aquest bot va pertànyer a l'antic Team Remolón, la primera i única associació espanyola de rem oceànic que va participar a l'Atlantic Challenge de l'any 2017 i que va quedar en dinovena posició després de navegar durant 58 dies.

El bot, que es troba al Club Nàutic Marina Palamós, és totalment sostenible i no consumeix cap mena de recurs fòssil. Funciona amb la força dels rems, compta amb un sistema de dessalinització d'aigua i tota la instrumentalització elèctrica depèn de plaques solars. Això no obstant, OceanCats continua la seva recaptació de fons per poder adquirir un bot oceànic més gran i participar, com es té previst, a l'edició que començarà el 12 de desembre de 2022.

Planells assegura que realment "la dificultat no és la travessia, sinó arribar a la sortida perquè l'organització que necessites darrere és molt més difícil que la mateixa regata". L'associació pretén estar en actiu durant tres anys i tancar portes en arribar a la meta de l'Atlantic Challenge. Tot i això, l'equip ha hagut d'adaptar-se a la crisi de la Covid-19, que ha afectat tots els 'timings' que havien planejat.

"Teníem previst arrencar el juny del 2020 amb una travessia sense escales per tota la Costa Brava, però amb l'arribada de la pandèmia no ho hem pogut fer. Tot ho hem ajornat sis mesos o un any", es lamenta l'esportista. "No és que hàgim posposat directament l'Atlantic Challenge del 2022 perquè això depèn dels fons econòmics i els patrocinadors", afegeix.

La quarantena ha impedit els entrenaments i les pràctiques en mar obert però, pel que fa al desenvolupament de l'entitat, s'ha pogut continuar treballant telemàticament. "Durant el confinament hem preparat la web, les xarxes socials, els dossiers publicitaris i l'estratègia de màrqueting per aconseguir patrocinadors", tal com explica Planells.

Protegint mars i oceans

Per desgràcia, la Covid-19 també ha colpejat la resta d'objectius que s'enfoquen més en l'àmbit mediambiental. Tanmateix, OceanCats ja treballa en diferents projectes i iniciatives que ajuden a impedir la contaminació marina i a sensibilitzar a la gent sobre aquesta problemàtica ambiental.

L'entitat col·labora amb el Departament de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona per tal de realitzar mostreigs mitjançant la recollida de microplàstics amb unes xarxes especials. Posteriorment, les mostres s'envien a la universitat perquè es processin i es faci una bibliografia científica de l'evolució del nivell de microplàstics en el litoral català.

Per altra banda, l'associació s'ha convertit en ambaixadora i col·laboradora de l'ONG Surfrider Foundation Europe, que té el compromís de preservar els mars i els oceans. Durant els tres anys que durarà el projecte, es vol aprofitar la sinergia del projecte, ja que "pot arribar a tenir més rellevància mediàtica en un període de temps més curt i que, així, des de Surfrider puguin traslladar el seu missatge", explica Joaquim Planells.

Així mateix, OceanCats no ha volgut quedar-se només amb aquestes dues col·laboracions i ha iniciat un "projecte propi per traslladar als nens i nenes d'entre 8 i 12 anys la problemàtica des d'un punt de vista diferent de l'habitual i més proper". 'Escoles Oceàniques' és una iniciativa de la mateixa entitat que exposa els objectius de l'associació a les escoles mitjançant una xerrada dinàmica que capti l'atenció dels petits.

"A la canalla li sobta que vulguis estar durant més de trenta dies travessant l'oceà Atlàntic i això s'enllaça amb els objectius ambientals i el problema dels microplàstics", relata el remer. L'equip explica que, en definitiva, la veritable finalitat d'aquest projecte té a veure amb "tota aquesta amalgama d'esport i medi ambient" en la que han volgut incidir, ja que ho consideren "una manera fresca d'arribar i conscienciar als més petits".