Pere Olivart: "A un municipi petit funciona molt bé el boca-orella"

Quins és la realitat del vostre municipi i territori?

A Juneda som 3.500 habitants. Som un municipi ric en entitats que organitzen activitats culturals, esportives i gastronòmiques, de caràcter lúdic. Es pot dir que la nostra associació és una mica la nota dissonant, perquè tenim un plantejament crític que qüestiona algunes coses. Quan organitzem sortides de natura i passejades, hi participa força gent, però en activitats més crítiques ja som menys.

Quines són les principals problemàtiques ambientals que tracteu?

L'associació va néixer el 1991 per defensar els arbres de les séquies. En aquesta reivindicació hi ha hagut una evolució favorable, al principi era una mica incomprès però hem anat guanyant molts adeptes i tothom entén la necessitat de preservar les banquetes arbrades;  l'ajuntament ens dóna suport i es potencien itineraris turístics.

En altres temes costa una mica més que la gent es mulli. Com per exemple ara amb la proposta de la planta de tractaments de purins a la comarca on es volen cremar residus provinents d'àrees urbanes. També preocupa de forma homogènia la qualitat de l'aire: hi ha contaminació per ozó i de partícules en suspensió, sobretot en moments anticiclònics com a l'estiu, i se sap que l'origen no és d'aquí, tot i que també hi ha  algunes indústries a la zona.

També reclamem un millor transport públic i millores en la mobilitat, tant per l'accidentalitat com per l'impacte ambiental. Juneda no està mal comunicada però cal augmentar les freqüències del transport públic i la seguretat de la carretera, motiu pel qual exigim el rescat de l'autopista que passa paral·lela a la N240, de la que el 2021 acaba la concessió.

I com afronteu els temes que poden generar controvèrsia?

Nosaltres pensem que s'ha de poder debatre de les coses i parlar. Per això organitzem xerrades per oferir altres enfocaments i que es puguin tenir altres visions.

Sents que hi ha una desvinculació entre el món rural i el món metropolità?

Sense caure en el victimisme, crec que hi poden haver actuacions al món rural que es fan sense contemplacions, que en altres indrets no es farien.  No crec que hi hagi una incomprensió mútua entre món rural o urbà, sinó que som tots víctimes d'un sistema que et fa perdre tradicions.

Com és la implicació de la gent amb l'entitat?

Ens agrada teixir xarxa amb altres entitats del poble, com l'associació  Talma, i amb la Biblioteca de Juneda. Fem activitats conjuntament amb el Centre Excursionista Les Borges - Garrigues i amb l'Ateneu Popular Garriguenc. Com he dit, en les activitats lúdiques, com caminades o descobertes de la natura, s'hi sumen moltes persones. 

Com passa amb altres associacions, també ens costa una mica arribar a la gent jove. Fem alguna col·laboració amb l'escola però per exemple encara no tenim un grup de joves de Fridays for Future...Per aquest motiu recentment hem creat una secció infantil i juvenil, que sota el nom de Banqueta xics intentarà implicar a la població més jove de la vila.

El que és cert és que hem esdevingut una mica el referent ambiental al poble, i quan tenen algun dubte ens ho venen a consultar en lloc d'anar a l'ajuntament o als agents rurals.

Treballeu en xarxa amb altres entitats ambientals?

Formem part de la Plataforma Canal Viu, i la Platafoema Rescap2, i estem en contacte amb l'Associació Trenca, amb Espais Naturals de Ponent i amb Ipcena....

Quines dificultats teniu pel fet de ser a un municipi com el vostre?

Crec que el poble és suficientment gran per tenir voluntaris i participants, i buscar complicitat entre entitats.

Pel que fa a les gestions de registre les hem de fer a Lleida, i afortunadament moltes altres es poden fer telemàticament. En el nostre cas estem a 20 minuts i no és un gran problema. I en relació a formacions o conferències, no només hi ha la dificultat d'haver-se de desplaçar sinó també de ser una entitat petita i no tenir persones alliberades.

La institució amb qui tenim més relació és l'ajuntament.

Que distingiries de l'associacionisme a un poble?

Crec que l'associacionisme s'assembla a tot arreu, però és cert que a un municipi petit funciona molt bé el boca-orella, i la tasca de les associacions també es veu més. I es dóna el cas que moltes persones formen part de diverses associacions.