Tajna Grass: "Tot el que llencem queda en algun lloc i en som responsables"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Tajna Grass, Presidenta del Drap Art Font: Drap Art
Tajna Grass, Presidenta del Drap Art Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art
Festival Drap Art d'Art Sostenible Font: Drap Art

Tajna Grass: "Tot el que llencem queda en algun lloc i en som responsables"

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Entrevistem la Tajna Grass, Presidenta de Drap Art, el Festival Internacional d’Art Sostenible.

Qué és el Festival Drap Art?

El Drap-Art és una associació sense ànim de lucre fundada el 1995 a Barcelona amb l'objectiu de crear una consciència social sobre problemes ambientals i socials promovent l'art fet a partir de materials de rebuig i reciclatge creatiu.

El Festival es desenvolupa en 8 modalitats: Intervencions en espais públics, exposició col·lectiva, audiovisuals, espectacles i performances, tallers de reciclatge creatiu, mercat d'art, disseny i artesania, cine de temàtica ambiental, conferències i debats.

Quin és l'objectiu del Festival?

Oferir no només una exposició, sinó també tallers, esdeveniments i espai per al debat, per a educar i entretenir sobre temes ambientals i socials, a través de la creativitat i l'art.

A més, crear un pont entre generacions i generar un impacte positiu en les generacions més joves, artistes sostenibles i persones interessades a prendre mesures per a crear consciència sobre els problemes ambientals i les problemàtiques socials.

Volem despertar la consciència col·lectiva, a través de l'art i la creativitat, de que res desapareix, tot es transforma i oferir un punt de referència per a la lluita pel medi ambient i la inclusió social.

Quan creus que comença el problema d'acumulació d'envasos?

Ja a mitjans del segle XX, l’artista d’origen francès Arman, reconegut per les seves “Poubelles” i “Accumulations, ja deia que els últims 50 anys l’esser humà ha creat més objectes que en els 2000 anteriors. Aquesta tendència que té el seu origen en la Revolució industrial i la possibilitat de fabricar en sèrie, s’ha acreixentat exponencialment amb la introducció dels envoltoris i el packaging d’un sol ús.

Ens pots parlar de la necessitat d'utilitzar materials reciclats?

Estem omplint el planeta a una velocitat vertiginosa de deixalles, principalment de plàstic, amb el problema afegit de la toxicitat dels microplàstics que se generen amb el seu desgast. Tot aquest material, que en el fons son matèries primeres, omplen els nostres abocadors i s’ha de trobar un nou ús per ell.

Igualment és impossible reutilitzar i reciclar-lo tot. El més important és adonar-se que aquesta manera de produir i llençar és completament insostenible i si no volem ofegar-nos en la pròpia merda, hem de canviar d’hàbits i de manera de produir i empaquetar i transportar dràsticament.

Com ha anat l'última edició del Festival?

El Drap-Art’19 l’exposició va ser de més petit format, però crec que d’una qualitat d’obres excepcionals i amb un missatge potser més social que en anteriors edicions. Els artistes participants reflecteixen la problemàtica dels plàstics en les seves obres des de fa alguns anys, ara cada vegada més surt el tema de la migració i el drama dels ofegats al mar mediterrani.

Quines novetat vau introduïr?

El primer cap de setmana vam convidar a la Galeria Base Elements a participar amb dos dels seus artistes, Art Is Trash i Soem a crear art urbà en directe, cosa que va ser molt engrescadora per la gent. També vam incloure en la programació del festival el Mercat de reciclatge artístic i consum sostenible que organitzem a la plaça Reial, el Social Fil Festival al Arts Santa Mònica i activitats al Borsí.

Van passar al voltant de 10.000 persones per l’exposició, 3.000 pel mercat i una centena per l’Arts Santa Mònica i el Borsí. En estem ben contentes, però preveiem moltes novetats pel 2020.

Quina repercussió ha tingut el plàstic en la creació d’art?

Com ja he dit abans, la quantitat de deixalles que estem generant amb els hàbits d’usar i llençar, adquirits a la nostra societat de consum, completament insostenibles és cada vegada major i serà impossible reutilitzar-lo tot. A més a més, conté components químics tòxics i nocius per la nostra salut.

Com t'ha influenciat el fet d'haver crescut a Formentera?

Quan era petita no hi havia cap sistema de gestió de residus. Cadascú era responsable de desfer-se de les seves deixalles. Al principi pràcticament no en teníem, al contrari les poques bosses de plàstic o de llaunes de conserves que ens arribaven a les mans eren bens preciats, les bosses es rentaven i reutilitzaven fins que es trencaven i les llaunes de conserva servien com a testos de flors, pots per guardar pinzells o lapissos, etc.

Quan va augmentar el número d’envasos enterràvem les llaunes al nostre terreny i plantàvem tomàquets a sobre, per l’alt contingut de ferro a la terra plena de llaunes, amb les ampolles de vi es feien murs decoratius al porxo....

Amb l’arribada del turisme això es va fer insostenible, es va començar a desenvolupar el síndrome de diògenes entre els habitants de l’illa, les cases, terrenys i jardins es van anar omplint de sabates velles, de roba, mobles, xatarra.... el volum ja era massa gran per poder-lo absorbir.

Per què creus que té tanta importància la reutilització en general i sobre tot dels plàstics?

La importància de la reutilització en l’art més que recuperar tot aquest material, és el de crear consciencia i de senyalar nous camins: en primer lloc cridar l’atenció sobre el fet que res desapareix; només es transforma.

Hem de ser conscients que tot el que llencem, queda en algun lloc i que d’alguna manera en som responsables. En segon lloc mostrar que els residus d’uns poden ser el recurs d’un altre, senyalant el camí cap a la economia circular. I finalment la consciencia que s’han d’aprofitar les coses que ja existeixen al món i procurar no omplir-lo de deixalles.

Quines possibilitats i avantatges aporta?

Les avantatges del plàstic son que és un material molt durader i resistent i moldeable, però justament per això no és en absolut indicat per ser utilitzat com embolicall d'un sol ús.

L’art és defineix per la creació lliure i per tant és un bon àmbit per la reflexió, experimentació i recerca de solucions innovadores, sense les limitacions imposats per les ciències exactes o les enginyeries. I a vegades somiar obre el camí cap a una nova realitat.

Afegeix un comentari nou