Un vessament de petroli a prop de la costa és un desastre absolut: la costa s’ennegreix completament i tot el paisatge queda cobert de quitrà. No hi ha cap solució plausible, l’únic que es pot fer és retirar la sorra, les roques i la flora bruta. Pel que fa a la fauna, la majoria mor en condicions agonitzants. Les aus són les espècies més afectades, ja que el petroli provoca que deixin de ser impermeables, per tant, l’aigua del mar penetra les plomes i les amara completament, malmetent la seva capacitat de nedar, surar i volar i afectant la temperatura corporal.

El nord d’Europa pateix una quantitat més elevada de vessaments de petroli o hidrocarbur que la costa de la península Ibèrica: Estònia, Noruega i Alemanya, per exemple, han patit diversos accidents en els últims vint anys. L’any 2003, a Bèlgica es va produir un enorme accident entre dues grans embarcacions, el petrolier turc ‘Vicky’ i el vaixell de càrrega noruec Tricolor, el qual va afectar greument a quatre mil cinc-centes aus en una setmana. Almenys és el nombre de les que es van arribar a traslladar als centres de recuperació.

Un projecte de formació davant vessaments d’hidrocarburs

A partir d’aquest greu accident, que va sorgir la Eupean Oiled Wildlife Assistance (EUROWA), una xarxa d’agrupacions de diferents països litorals europeus que treballen per la recuperació, sobretot, d’aus marines davant de casos de vessaments de petroli o altres hidrocarburs. Tota aquesta informació ha estat proporcionada per Mariluz Parga, tècnica de projectes de Submon, la qual ha col·laborat en el projecte ‘Responder’.

La iniciativa va néixer amb l’objectiu de millorar la preparació de diferents professionals i agents perquè davant d’un possible accident amb fauna marina petroliejada actuïn de la manera més eficient possible. Durant un any i mig s’han desenvolupat diferents accions per potenciar aquesta formació.

Per al desenvolupament del projecte, Submon ha comptat amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Fundació Biodiversitat, i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.

Accions dutes a terme

Per una banda, s’han traduït al castellà els manuals escrits dins l’EUROWA, els manuals bàsic i avançat d’atenció a la fauna petroliejada. Per l’altra banda, Submon ha desenvolupat una sèrie de cursos dirigits al personal de la Generalitat. “Hi ha un primer curs bàsic, que és la porta d’entrada per continuar fent formacions i dos cursos avançats”, explica Parga.

Els cursos de cerca i rescat de fauna petroliejada a la costa s’han dirigit especialment al cos d’Agents Rurals, i han estat impartits a les platges d’Arenys de Mar i Sitges. Altrament, el curs desenvolupat a un centre de recuperació de fauna petroliejada es va organitzar a les instal·lacions de Torreferrussa, en el qual va assistir tot el personal dels tres centres de rescat de fauna salvatge restants de Catalunya: Canal Vell, Aiguamolls de l’Empordà i Vallcalent.

Un total de vint-i-set professionals han participat en les formacions desenvolupades a la costa. A les sessions es muntaven diversos punts de recollida a la platja, es dispersaven ninots que simulaven aus, les quals calia recollir, etiquetar, comprovar el seu estat de salut… “Vam intentar fer tots els processos el més realista possible”, destaca Mariluz Parga.

El segon curs avançat s’ha desenvolupat als centres de recuperació. Durant tres dies es van dur a terme tasques de neteja de l’au, esbandit, assecat, manteniment en piscines… per conèixer tot el procés. “Les participants van poder adonar-se de què significa actuar en un accident d’aquestes dimensions amb tants animals afectats”, explica la tècnica de projectes de Submon. En aquest curs varen participar dues expertes, Claude Velter i Isabelle Allemeersch, que ja ha estat en contacte amb un vessament.

La importància de la preparació per actuar eficientment

La valoració del projecte és molt positiva, segons destaquen des de l’organització. Va finalitzar l’octubre de 2022, després d’un any i mig de formacions a professionals de Catalunya i Astúries. Segons dades de Submon, s’han format a un total de cent trenta-vuit persones, quaranta-tres a nivell avançat en cerca i rescat a platja i quinze a nivell avançat en centre de recuperació.

“Jo crec que, si s’enfronten a un cas real, poden tenir una bona idea de per on començar. S’ha donat el tret de sortida i s’han assentat les bases”, opina Mariluz Parga. A més, detalla que en casos d’accident de vessament d’hidrocarburs al mar, l’única manera d’actuar és capturant les aus i traslladar-les a un centre de recuperació per a netejar-les o eutesianar-les. “No es poden deixar a la platja mentre pateixen i agonitzen. Atendre una quantitat tan gran d’animals a la platja, a escala de logística, és un gran repte”, destaca.

Continuar la tasca en aquesta línia

“No fa falta molt material per causar un desastre. Un vessament petit al lloc i moment inoportuns pot destrossar una població d’aus sencera”, explica Parga. A Catalunya hi ha poblacions d’espècies delicades com, per exemple, la colònia de Gavines d’Audouin del Delta de l’Ebre.

Des de Submon detallen que la idea principal és poder continuar amb els cursos de formació per tal d’arribar al major nombre de professionals possible i aconseguir desenvolupar un pla de resposta per atendre fauna marina petroliejada a Catalunya. Cal destacar que el percentatge de despesa en actuacions d’atenció a la fauna malmesa en un vessament és només d’entre el 3 i el 4%, un nombre reduït que, amb un pla detallat, representa una resposta ràpida i efectiva.