"El transport és el sector econòmic de l'Estat Espanyol i de la Unió Europea (UE) que més energia consumeix i que contribueix en major mesura al canvi climàtic". Aquesta és una de les frases més sentenciadores que recull un manifest signat per diverses organitzacions socials i ecologistes que en els pròxims dies tindran un impacte d'allò més rellevant, com la Campanya contra el Quart Cinturó, Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Promoció del Transport Públic, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Revolta Escolar o Zeroport, entre altres.

El divendres 22 de setembre hi ha prevista la reunió de Ministeris de Transports europeus a Barcelona, una convocatòria on la capital catalana rebrà les responsables dels vint-i-set països que conformen la UE. En contraposició a l'acte institucional, una quinzena de moviments que defensen el transport sostenible han convocat una concentració dimecres 20 de setembre a les 16 h a l'estació de Sants de Barcelona, a la plaça dels Països Catalans.

Amb el lema 'Per un transport social que refredi el planeta. Davant l'Europa del capital, justícia ecosocial', volen "reclamar un canvi en les polítiques actuals en matèria de transport, mobilitat i sobretot a nivell de generar emissions de carboni a l'atmosfera i contaminants que ens afecten a la nostra salut", destaca Dídac Navarro, portaveu d'Ecologistes en Acció de Catalunya, organització que signa el manifest, un que volen fer arribar els ministres i les ministres europees.

Una xarxa de transports justa i sostenible

Al manifest, reivindiquen un canvi de model de transport a la UE, les autoritats espanyoles i autonòmiques, que compten amb compromisos a l'agenda que no afavoreixen la transició cap a un sistema més verd. Entre els principals punts que hi consten, destaca especialment el fet de "reduir la mobilitat innecessària i el volum de vehicles a dins de les ciutats, que són un dels grans productors de malalties respiratòries i de moltes morts a Europa", apunta Navarro.

Les organitzacions creuen que aquestes formes de transport són "generadors d'una important contaminació atmosfèrica, que provoca a la UE cada any la mort prematura de més de quatre-centes mil persones, però també són generadors de soroll i sinistralitat". En relació amb la salut ciutadana, afirma que s'han de prendre mesures "poc populars, però necessàries", com treure places d'aparcament per "pacificar les ciutats i fer espais on no hi hagi risc de contaminació", especialment per preservar la salut dels col·lectius més vulnerables.

Actualment, "la major part de l'espai de les ciutats està dedicada al transport privat, però només un petit percentatge de la població gaudeix d'aquest privilegi", assenyala el portaveu. "És imprescindible que les ciutats siguin llocs habitables, que s'hi pugui viure, perquè actualment és difícil viure-hi". Posa com a exemple el cas de Barcelona, una ciutat que compta amb grans índexs de desplaçaments.

Allà, la major part de la població es desplaça caminant o en transport públic, "però els carrers estan completament adaptats al transport amb vehicle privat", afirma. Normalment, solen respondre a un perfil "d'home blanc i amb un cert nivell econòmic que es pot permetre tenir un vehicle i pagar els impostos i les despeses que suposa", exemplificant així el petit percentatge.

L'aposta institucional pels transports més ineficients

Un dels punts més alarmants on fan especial incidència és la gran quantitat de viatges diaris amb avió i de presència de creuers. No només els hi sembla alarmant, també els hi resulta completament "incoherent". "Els avions són el mètode de transport amb pitjor petjada de carboni i que, per tant, més contribueixen a l'emergència climàtica", apunta Navarro, però vendre'ls molt barats ens fa concebre-ho com un mitjà ràpid per fer un viatge, un "un privilegi que no tothom pot assumir i no són necessaris".

De fet, un dels principals aspectes en el qual es mostren completament en desacord és l'ampliació de vies de transports altament contaminants, com el cas de l'Aeroport Josep Tarradellas, a més de fomentar el creixement dels ports, d'autovies i de línies d'alta velocitat, que contrasten amb la manca de fons i de millores dels ferrocarrils catalans, que no fa sinó agreujar els problemes de transport dels ciutadans i ciutadanes.

"Invertir o projectar noves ampliacions aeroportuàries mentre la ciutadania de Catalunya, fa anys que reclama un bon sistema de rodalies, un tren digne i que permeti desplaçar-se des d'altres territoris fins a les grans metròpolis, és injust i insuficient", sentència. Així doncs, la millora de la línia de transport més utilitzada per les habitants, el transport públic, no es preveu, però sí la d'altres transports, un fet que "contribueix als desequilibris territorials i els processos de desvertebració que afecten una bona part del món rural".

De fet, estaríem davant un sistema de transport que no satisfà ni té en compte les necessitats de les usuàries, sinó que només respon als beneficis econòmics de les institucions que hi ha al darrere, assenyalant directament "les empreses constructores, energètiques i financeres".

Els reclams a les institucions responsables

Al manifest, les organitzacions demanden fins a vuit mesures al conjunt de ministres nacionals i internacionals. El primer lloc, la reestructuració del transport per fer-lo ecològic, social i just, on es fomenti la mobilitat activa i l'ús del transport públic. Segueix al punt l'estratègia de reducció i racionalització de la mobilitat de persones i mercaderies, a més de recalcar la inviabilitat del model turístic intensiu que fomenta una gran quantitat de desplaçaments.

Per altra banda, demanen l'ajornament de la construcció i/o ampliació de grans infraestructures de transports, especialment les més contaminants i de prohibir a tota la UE els vols per als trajectes que poden fer-se amb ferrocarril en menys de quatre hores: "Hi ha viatges en avió que es poden fer perfectament en un temps molt similar amb tren. Per tant, no hi ha cap mena de necessitat d'utilitzar un mitjà de transport que és molt més contaminant", recalca el portaveu.

També volen aconseguir que no se segueix amb l'actual model de mobilitat amb l'entrada dels vehicles elèctrics, ni utilitzar biocombustibles que tinguin impacte directe amb el medi ambient, com la desforestació. En addició, assolir un sistema de transport que permeti el desplaçament, però que destaqui per la sostenibilitat i per la preservació de la salut humana i l'ambiental.

Finalment, volen que s'impulsi una estratègia per fomentar i prioritzar el transport públic sostenible i intermodal, per reduir els desplaçaments amb vehicle privat; una estratègia per reduir i limitar els creuers i prohibir usar els recursos públics per la promoció del model gasista.

Polítiques nacionals i internacionals interessades en termes de transport

En aquest sentit, les apostes de la UE en matèria de transport no tindrien res a veure amb el que prometen. Per exemple, el paquet de mesures 'Objectiu 55', amb el que volen reduir les emissions al 55% de cara a l'any 2030, és una fita poc assumible si es té en compte que també volen invertir en l’ampliació dels dos principals aeroports de la península.

A més, posen en rellevància l'actitud del Govern de la Generalitat. "Els darrers pressupostos aprovats contemplaven l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i la construcció del quart cinturó", destaquen, mentre ho comparen amb la falta d'inversió en els serveis ferroviaris de Rodalies. També s'afegeix el transport per canonada, "que inclou els grans oleoductes i gasoductes, com el projecte H2Med/BarMar entre Portugal a França, que "serà un gran consumidor de recursos econòmics públics i una falsa solució a la crisi energètica actual i futura".

Aquest acte "va acompanyat d'unes jornades amb moviments socials que venen d'arreu de la península", afirma Navarro. Després de llegir la protesta, el moviment es trasllada al carrer Calàbria, 66, on a les 17 h s’iniciaran la resta d'actes. "Explicarem quin és el recorregut històric que hi ha en matèria de mobilitat, (...) quins són els problemes que tenim ara mateix amb els transports més ineficients (...) i les alternatives que podríem trobar", conclou.