L’àrea metropolitana de Barcelona acull un gran nombre de zones verdes i espais naturals que són l’hàbitat d’un ampli ventall de biodiversitat i que compten amb un valor ambiental important. Les papallones són un exemple dels insectes que hi viuen i diferents grups de recerca treballen per a la conservació de les diverses espècies d’aquest grup que s’hi poden trobar, a més de desenvolupar estratègies per millorar la seva abundància i diversitat.

És en aquest marc que es desplega el projecte de ciència ciutadania ‘Observatori Metropolità de Papallones (mBMS)’, el qual té com a objectiu principal la millora del coneixement de la biodiversitat dels parcs i les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. El Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF) col·labora en la conformació d’aquest, a través del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET).

Un pas endavant en la conservació de la biodiversitat

Una de les tasques principals que duen a terme les voluntàries que participen en el projecte és l’exploració de parcs i platges de l’àrea metropolitana, amb una assiduïtat constant de cada quinze dies. L’equip està format per més de seixanta persones i, tal com han publicat en el seu quart informe, els resultats de la feina feta són profitosos: han detectat set espècies de papallones insòlites, pròpies d’ambients naturals i madurs a les àrees d’investigació, algunes en regressió al territori.

A més, segons les autores de l’estudi publicat, és possible que encara es trobin noves espècies en els pròxims anys. “A mesura que van avançant els períodes de seguiment, anem recopilant espècies i estem fregant una quarta part de les que podem trobar a Catalunya”, destaca Joan Pino, director del CREAF i codirector científic l’mBMS. La iniciativa, de moment, centra les seves investigacions en papallones diürnes, ja que són una gran font d’informació de l’estat de la biodiversitat dels hàbitats.

Les espècies que s’han detectat són, per una banda, pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com per exemple l’aurora, l’aurora groga, la nimfa mediterrània i la blanqueta dels nervis verds; i per l’altra banda, característiques de prats naturals, com l’escac ibèric, la lleonada comuna i la lleonada de garriga. “En l’últim any, hem detectat diverses espècies d’aurores i de lleonades, que són les que s’associen a hàbitats oberts i que es troben en regressió al territori.”, expressa Pino.

La importància de tenir cura dels espais naturals

Aquest descobriment és la confirmació del fet que els parcs amb prats florits contribueixen al manteniment de poblacions de papallones de la mateixa manera que ho fan les formacions herbàcies naturalitzades que es troben al voltant d’aquests, segons afirmen des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), impulsora del projecte ‘Observatori Metropolità de Papallones' (mBMS).

Per tant, fomentar i potenciar els prats florits, els quals es defineixen com “superfícies de vegetació sotmeses a poques segues, absència de reg i lliures d’herbicides i fitosanitaris”, és el camí que es vol seguir, a més d’aplicar Solucions Basades en la Natura (SBN) en la gestió d’aquests. Cal afegir que aquestes zones de natura també són una font d’aliment, més concretament de nèctar, i de diverses plantes.

La major part de les espècies que es detecten són generalistes, és a dir, es poden trobar a diversos indrets, explica Joan Pino, però afegeix que “a mesura que anem avançant els mostrejos, descobrim espècies més singulars, formades per pocs individus, que apareixen a només alguns dels parcs i que són espècies pròpies d’hàbitats molt concrets amb una situació de conservació més precària”.

S’amplien les àrees d’exploració amb cinc de noves

La primera tasca en la qual es treballa és en l’ampliació de les zones d’investigació, ja que s’han afegit cinc indrets naturals nous: el parc de l’Ermita de Castellbisbal, el parc Nou del Prat de Llobregat, el parc de Can Buxeres de l’Hospitalet de Llobregat, la platja de Sant Adrià de Sant Adrià de Besòs i el parc de la Solana de Sant Andreu de la Barca. Per tant, la xifra actual d’emplaçaments dins el projecte és de trenta-u, amb vint-i-sis parcs i cinc platges.

La conclusió principal que n’extreuen les científiques i investigadores dels resultats obtinguts fins a la data és la importància de tenir cura dels espais metropolitans, els quals són l’hàbitat d’un ampli ventall de biodiversitat i que poden ser un agent clau en la connectivitat ecològica del territori, a més de permetre l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats.

Des de l’organització fan una crida a la ciutadania per a trobar noves participants del projecte, persones interessades a conèixer la natura que les envolta a través del seguiment de papallones al parc o la platja que tinguin més a la vora de casa. Per a formar part de l’‘Observatori Metropolità de Papallones’ és necessari omplir un formulari d’inscripció.