Avui dia, formar part de les xarxes socials és inevitable si tenim la necessitat d'estar connectades amb el món. L'entorn digital s'ha convertit en una zona altament poblada: les plataformes s'han estès mundialment i ara aglutinen milions d'usuàries desconegudes que interactuen entre elles. Tot i això, no és un món idíl·lic. Els insults, les faltes de respecte i els continguts falsos, entre altres, acaben fent ombra a una socialització respectuosa.

El fet d’opinar i expressar-se sense donar la cara fa que moltes persones se sentin poderoses per atacar i criticar a la resta, especialment a totes aquelles que no opinen el mateix. Albert Caramés, director de la Fundipau, posa com a principal exemple Twitter, “on l'anonimat encoratja les usuàries a manifestar-se d'una manera molt més assertiva i violenta de com ho faríem en altres xarxes o a la vida real". Sense dubte, un comportament tòxic que és molt visible.

Tenint en compte el clima d'odi, la fundació va impulsar l'abril de 2021 la campanya 'Pacifiquem les xarxes socials', amb la qual buscava promoure la pau i l'harmonia a les plataformes. El projecte ha comptat amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau i ens convida a pensar 'A.B.A.N.S' d'escriure, de publicar i compartir un missatge que sigui 'Autèntic, Beneficiós, Amable, Necessari i Suggeridor'. El resultat s’ha plasmat en quinze propostes d'actuació a l'entorn digital.

'Pacifiquem les xarxes', la iniciativa de FundiPau que busca l’harmonia a les comunitats digitals

Va ser en context pandèmic quan es va conceptuar la idea. Des de l'entitat van detectar "una creixent crispació a les xarxes socials", sobretot a Twitter, i això els va portar a pensar en una estratègia per difondre a les comunitats digitals. Després de dos anys i fent la vista enrere, la fundació se sent molt contenta amb el feedback que ha rebut. "En línies generals estem molt satisfets de com es va dur a terme", conclou Caramés.

De fet, afirmen que han assolit bona part dels objectius. "Vam fer una difusió massiva pels nostres canals de comunicació, vam congregar una sèrie d'actors claus del món acadèmic i institucions que ens van ajudar i, sobretot, vam tenir un paper especial en l'àmbit educatiu", recalca el director. Tot i la seva lluita, saben que encara queda molt camí fins a arribar a un ambient d'harmonia i pau a les xarxes: "Hi ha moltíssima proliferació de discursos d'odi”.

Amb la campanya no només busquen la pacificació de les xarxes, sinó “difondre missatges encoratjadors, comprovar la veracitat dels missatges que duem a terme i, sobretot, trobar el mecanisme per convertir-les en fonts d'informació fiables, constructives i transformadores", conclou. Els següents quinze punts corresponen a les actuacions proposades per l'entitat.

• Actuar com a la vida real

​El primer punt del llistat ens convida a ser conscients que, tot i estar darrere d'una pantalla, les conseqüències dels nostres actes a les xarxes poden impactar igual o més que a la vida real. Per això, el millor que podem fer és actuar tal com som i com ho fem durant el nostre dia a dia, fora dels mòbils. Si actuem amb respecte, contribuirem a crear un ambient d'harmonia. En canvi, si només ataquem, l'odi serà el protagonista.

• Respectar les opinions contràries

Així mateix, hem de tenir en compte que no tothom pensa com nosaltres i que la resta de persones també són lliures d'opinar d'acord amb el seu punt de vista. Per molt contrari i inevitable que sigui, no cal alarmar-se davant d'idees que no compartim, és una realitat a la qual estem diàriament exposades.

• Fomentar una convivència respectuosa

Les idees contràries no necessàriament les hem d'ignorar, la gràcia és poder compartir punts de vista, per trobar nous matisos i nodrir els nostres pensaments. Aquesta és una de les claus de la interacció humana, ja que per mitjà de l'enteniment, podem ampliar els nostres coneixements i aprendre a mirar les coses des d'altres punts de vista vàlids.

• Defensar amb arguments, no amb atacs

De cap manera hem de prendre una actitud a la defensiva, un debat amb crits i menyspreus només agreujarà un conflicte que, probablement, haurem creat nosaltres mateixos. Aquests comportaments promouen climes de tensió i malestar a les xarxes, espais compartits amb milions de persones més. Sense dubte, el diàleg i l'argumentació respectuosa són claus per expressar-nos.

• Replicar el contingut, no jutjar

Hem de tenir en compte que tot allò que puguem rebatre al respecte s'ha de basar en el contingut, en el text o la publicació que no és afí al nostre pensament. No s'hi val atacar fent referència directa a la sexualitat de la persona, la raça o el físic.

• Ignorar els menyspreus

Davant les persones que decideixen defensar-se a base d'insults, hem de prendre una actitud ferma, ignorant els comentaris i menyspreus. No aconseguirem res enganxant-nos a la baralla, només fer-la cada vegada més i més grossa.

• No embolicar la troca

D'altra banda, no és necessari que contradiem, repliquem o critiquem absolutament tot allò que ens apareix a primer pla, tan sols som una usuària més de la plataforma i no tenim cap mena de poder. Deixar que les idees contràries a les nostres flueixin és també una bona forma de propiciar un clima menys tòxic.

• Amb sentit de l'humor!

Entomar de forma personal qualsevol comentari contrari al nostre pensament només ens farà ofendre i escandalitzar-nos. Hem de deixar anar la tensió i no veure les xarxes com espais de baralles. Optar per posar-li una mica d'humor a la vida i aprendre a riure'ns de nosaltres mateixes sempre suavitzarà qualsevol situació.

• Posar-se a la pell de la resta

Si tenim en compte que determinats continguts ens poden ferir, també hem de tenir present que algú pot sentir-se malament davant un comentari nostre, tot i no emprar llenguatge despectiu. Ser conscients de la possible situació ens farà replantejar la necessitat de publicar-ho.

• No als perfils tòxics

Sense dubte, a les xarxes socials no tothom actua de la mateixa forma, hi ha centenars de perfils que només busquen brega i generar rebombori per tal que les seves idees siguin més escoltades. El millor que podem fer és ignorar-los o denunciar-los, però mai entrar al joc. D'altra manera, només els estarem beneficiant.

• No difondre les discriminacions

Per altra banda, si detectem racisme, discriminació o qualsevol tipus de missatge inadequat, la forma més eficaç de no continuar escampant l’odi és no compartint-lo. Quant menys ressò tingui, menys lluny arribarà. La majoria dels perfils que publiquen aquests tipus de continguts ho solen fer sovint, per la qual cosa els podem deixar de seguir i/o denunciar.

• Llegir les notícies

També podem sentir rebuig davant titulars de notícies que, sovint, per la gravetat o impacte dels fets que anuncien, els difonem sense miraments. Tot i que periodísticament el titular diu molt, no tots els professionals en fan el mateix ús, caient en continguts completament sensacionalistes. Per aquest motiu, és clau punxar en la notícia i llegir-la atentament, ja que potser no són tan indignants com semblen.

• Verificar l'autoria dels continguts

Les xarxes socials fan que les notícies es difonguin ràpidament i és en aquest context d'immediatesa que les fake news són cada vegada més freqüents. Verificar l'autoria, la data de redacció i la credibilitat del mitjà és fonamental per evitar caure en notícies falses. De fet, si les difonem les alimentem i som responsables de la desinformació.

• Alerta amb les notícies impresentables

Tot i que fem una publicació criticant una notícia difosa mal escrita o mal documentada, l'estem compartint. Per tant, estem fent promoció als continguts poc seriosos, que només faran que determinats mitjans continuïn produint continguts escombraries.

• Promoure idees positives

Per últim, la nostra actitud ha de ser el màxim de beneficiosa possible, per nosaltres i per la resta. Lluitem per proposar idees positives, donar suport a iniciatives interessants i aplaudir el que és correcte. Així, deixarem a un costat la part més fosca de les xarxes. Cadascuna de nosaltres tenim moltes coses a dir a les plataformes i dependrà de les nostres accions canviar-les.

Una tasca per canviar la visió de les xarxes des de l'àmbit educatiu

El projecte és una eina clau per buscar la pau en el context digital, tal com tracta de fer-ho possible en altres esferes com la política i la social. Per aquest motiu, és crucial educar al respecte a les futures generacions, les que més ús fan i faran de les xarxes. FundiPau ha centrat la iniciativa especialment en el sector educatiu, on la campanya ha tingut especial ressò.

"Avui hi ha un debat creixent a l'institut de secundària i batxillerat per l'ús dels telèfons mòbils. És un tema que encara és d'enorme actualitat", afirma l'Albert. Anualment, impulsen una proposta educativa pel Dia Escolar de la No-Violència i la Pau i, precisament, la campanya de pacificació a les xarxes va tenir un paper rellevant. Dos anys després, "segueix sent perfectament vigent, malauradament".

"Considerem que molts dels símptomes de missatges tòxics i de discursos d'odi encara se senten molt a les xarxes socials, especialment a Twitter”, apunta Caramés. Tot i això, destaca que en els últims anys la plataforma ha patit una disminució de nombre d'usuaris, sobretot per l’aparició de noves aplicacions, perquè noves generacions utilitzen més Instagram, TikTok o Be Real i perquè han sorgit alternatives davant els discursos d'odi a Twitter, com Threads o Mastodon.

La lluita esperançadora de la fundació davant l'odi a les xarxes

Dins de la campanya, Caramés fa especial èmfasi en la necessitat de no alimentar l'ego com un dels reptes principals que totes hauríem de tenir presents a l'hora de navegar i interactuar a les xarxes. "No vulguem difondre missatges per difondre'ls, per voler-nos fer una marca, per tenir visualitzacions, seguidores o agradaments pel fet de tenir-los, sinó pel fet de voler transformar les coses", apunta.

El director fa referència a l'anomenat 'clictivisme', ja que les xarxes no han de servir per fer el tuit viral i protestar, sinó que s’ha de tenir la voluntat de canviar les coses. De totes maneres, saben que s’ha de continuar buscant eines, vies i canals que realment garanteixin aquest fi, en lloc de buscar l'agradament fàcil.

De cara al futur, estan disposades a fer un seguiment exhaustiu per trobar noves campanyes al respecte en tota mena de xarxes socials. “Sobretot, volem apostar per la cerca d'alternatives positives per la construcció de pau, per una pau quotidiana, a través de tota mena de formats", conclou Caramés. Per exemple, del projecte ha nascut el joc interactiu 'Connecta amb la pau'.

La campanya i altres activitats s'emmarquen en el 40è aniversari de la fundació, una entitat fidel als seus valors. En l'actualitat, "hem llançat una sèrie de càpsules de vídeo de temàtiques, hem canviat la nostra proposta ideològica, seguim compromeses amb la incidència per la firma i ratificació per part d'Espanya del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) i fem difusió en matèria de teatres, de vídeos divulgatius o tot tipus de formats”, explica el director.