La recerca, que porta per títol “Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social” l’han coordinat Marc Parés, Carola Castellà i Joan Subirats, i beu dels testimonis i les opinions de diversos joves participants al programa Ordit, impulsat també per la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB.

Aquest programa, al llarg d’11 edicions, ha permès a 124 joves catalans implicats en organitzacions socials i polítiques conèixer diverses realitats socials del país, crear lligams personals per establir una xarxa relacional i reflexionar sobre el lideratge i les seves pròpies aportacions a les causes en què estan implicats.

Sense voler extreure conclusions extrapolables al lideratge social a la Catalunya d’avui –la mostra no és representativa-, l’estudi (que es pot consultar aquí) sí que ha permès detectar entre aquests joves cinc perfils de lideratge molt marcat, tot i que dins de cadascun hi hagi una diversitat d’estils i pràctiques:

1. La política del moviment: liderar per apoderar. Aquests joves consideren que la societat civil organitzada, al marge dels partits polítics, ha de ser el principal agent de canvi per a la resolució dels problemes col·lectius. Aposten per un estil de lideratge que promogui una transformació profunda de la societat i, al mateix temps, creuen que el lideratge ha de servir per apoderar la ciutadania en general i els membres de les organitzacions de canvi social en particular.
2. Reforma de les institucions: liderar marcant el rumb. Defensen clarament que han de ser les institucions públiques les que, a través de lideratges clars i forts, guiïn la resolució dels problemes col·lectius. Unes institucions, però, que han de ser reformades i millorades a través de pràctiques innovadores. Aposten per un lideratge anticipatiu i emprenedor, que s’avanci als canvis que s’estan produint i que s’arrisqui i aporti respostes innovadores. Entenen el lideratge com quelcom més individual que col·lectiu.
3. Democratització institucional: liderar dialogant amb la societat civil. Els joves d’aquest perfil situen la resolució dels problemes col·lectius a cavall entre les institucions públiques i la societat civil, i defensen que cal aprofundir molt el diàleg entre aquests. La majoria formen part de partits polítics tradicionals i/o de sindicats, però reclamen una renovació en les formes de fer d’aquestes organitzacions. Aposten per un lideratge col·lectiu que sigui capaç de transformar la realitat actual i construir-ne una de nova.
4. La nova política: liderar col·lectivament i des de baix. En aquest perfil hi trobem tots aquells joves que qüestionen el concepte mateix de "lideratge" i creuen que, si aquest existeix, ha de ser col·lectiu i compartit. Reconeixen les institucions públiques com a instruments de transformació, però se situen més a prop de les organitzacions de la societat civil i dels moviments socials. Consideren que la societat civil i els partits polítics haurien d’actuar conjuntament per crear xarxes horitzontals que siguin agents de canvi per a la resolució dels problemes col·lectius.
5. Emprenedoria social: liderar a partir d’una visió. Aquests joves formen part d’entitats socials, culturals i/o educatives. El seu lideratge és social i mostren un cert recel vers les organitzacions polítiques. Tot i això, consideren que la societat civil i els partits polítics haurien d’actuar conjuntament per crear xarxes horitzontals que siguin agents de canvi. Aposten per un lideratge anticipatiu i emprenedor, que s’avanci als canvis que s’estan produint i que s’arrisqui i aporti respostes innovadores.

La presentació de l’estudi va anar acompanyada d’un debat al voltant de les formes de lideratge on hi van participar Carles Campuzano (CiU), David Fernàndez (CUP) Eloi Badia (Enginyers Sense Fronteres, portaveu d'Aigua és Vida) i Gala Pin (activista veïnal), moderat per Joan Subirats; i on hi van intervenir alguns dels i les joves que han passat per l’Ordit en els darrers anys.

El debat va posar de manifest les diferències, també en els models organitzatius i de participació, entre allò que anomenem “vella” i “nova” política -si bé aquestes maneres de fer que ara anomenem “noves” tenen dècades d’història, del zapatisme als insubmisos-. En uns moments de canvis tan intensos com els que vivim, el lideratge també es transforma i esdevé més col·lectiu, compartit i horitzontal:

“Molts líders surten d’ESADE o IESE, però hi ha altres escoles. Des de l’esquera alternativa recordem vivències col·lectives (la insubmissió, els més de 60 espais ocupats als Països Catalans) però no líders visibles, tot i que persones concretes exerceixin de portaveus en moments determinats. És terriblement incòmode parlar de líders perquè no forma part de la nostra cultura política”

“El feminisme té molt a aportar contra la visió testosterònica del lideratge dominant”

David Fernàndez, CUP

“El lideratge en què creiem parteix de necessitats bàsiques per anar més enllà, ens inspira i ens empodera, i posa el grup per davant dels interessos propis. Cal creure que és possible, ser valents, imaginar fins on podem arribar i avançar en la cohesió i en la generositat”

Eloi Badia, Enginyers sense Fronteres i portaveu d'Aigua és Vida

“Una de les coses que permetia que l’Ada Colau fos una cara visible a la PAH és que l’experiència que vius allà dins és tan vital i et transforma de tal manera, que això fa que ella estigués sempre arrelada a la realitat. Són experiències que et travessen, t’obliguen a escoltar i a fer de veu dels que habitualment no en tenen. És la ‘tendresa de la justícia’.”

Gala Pin, activista veïnal

“En un context de precarietat, volem solucions immediates i això és complex. El que busquem no és només que la gent ens acompanyi, sinó que s’empoderin. Com combinar aquest lideratge col·lectiu i compartit amb una societat acostumada a delegar la seva acció política a uns representants?”

Elisenda Alamany, L’Altraveu i CAV

L'acte es va poder seguir per streaming a través d'internet i es va comentar activament a Twitter amb l'etiqueta #nouslideratges.