Anna Celda: “Cal treballar la prevenció de les violències masclistes amb la implicació de tota la comunitat educativa"

En la setmana del 8 de març, des de Coeducació transformadora volen reivindicar la feina feta des de les entitats de justícia global que treballen en la prevenció de violències de gènere més enllà del Dia Internacional de les Dones. En l’atenció posada en el marc dels processos educatius, la Marta Casanova i l’Anna Celda, part de l’equip d’aquest projecte liderat per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere i InteRed, assenyalen la importància d’introduir una mirada feminista i interseccional a les aules que situï les inquietuds dels i les joves al centre i que treballi, de forma coordinada, amb tots els agents educatius per la consecució d’entorns lliures de violències.

Des del 2019 fins avui, el projecte ha estat present a 38 instituts de secundària i hi ha treballat amb docents i alumnat per una coeducació transformadora, apostant per una educació feminista i per la prevenció de les violències masclistes promovent una consciència crítica per les causes que generen desigualtats i conflictes en el món. Ara mateix, es troben en una fase molt important: la de construir estratègies per fer incidència política amb l’objectiu de promoure canvis institucionals en relació amb les polítiques educatives i en la millora de l’acompanyament als centres educatius.  

Repassem amb la Marta i l’Anna la trajectòria del projecte, els reptes del sistema educatiu en la introducció de valors feministes a les aules i l’impacte dels discursos d’extrema dreta entre els joves -i no tan joves-.

Us trobeu immerses en una etapa clau d’incidència política. Però quina ha estat l’evolució del projecte fins a arribar aquí?

A: Tot va començar el 2019 veient i analitzant quines eren les necessitats de les joves en relació amb aquest tema. Vam descobrir que per poder treballar aquestes necessitats amb elles calia col·locar-les al centre i entendre la coeducació, la justicia global i el treball de prevenció des de la mirada de totes les persones que conformen la comunitat educativa sense excepció. D’aquí es desprèn tota la fase de treball en xarxa amb els centres.

Ara estaríem en aquesta fase més d'incidència de dir: ara que ja hem treballat tot això, com podem fer que tingui un impacte real en les polítiques públiques educatives?

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Intered (@intered_cat)

En tota aquesta feina prèvia feta amb els centres, heu pogut palpar un interès real per part de les direccions i els docents?

M: Paral·lelament al treball del dia a dia amb els centres educatius, s'ha fet un procés de recerca, de la mà del grup d’Educació i Gènere de la UAB, per poder conèixer l'estat de la coeducació a Catalunya tant des d’una mirada més institucional com des del punt de vista de les necessitats del professorat i les joves.

D’entre els resultats destaca la preocupació per la falta de recursos, la necessitat d’indagar al voltant de les necessitats dels centres educatius en clau feminista dintre i la sobrecàrrega de les professores que, molts cops, se senten soles apagant focs sense una formació específica ni tampoc un acompanyament global. Sembla que el gènere continua en un espai relegat, que es pot treballar des de les eines que té una mateixa, i no es contempla de forma transversal ni es dota de recursos.

A: Una de les realitats amb què més ens trobem és amb la desconnexió que hi ha entre els centres educatius i l'administració. I en aquest sentit, els Centres de Recursos Pedagògics (CRP), es presenten com un pont per facilitar aquest diàleg.

Pel que fa a l'alumnat, és cert que hi ha cert esgotament o rebuig en relació amb el feminisme entre la gent jove, com assenyalen algunes enquestes?

M: Al final l'escola és un reflex del que està passant a escala global. En un punt en què l'extrema dreta té aquesta presència mediàtica, on hi ha tota una sèrie de discursos que inciten l'odi i que campen per les xarxes socials impunement, la deshumanització, la desconfiança cap a allò desconegut... Crec que el que està passant a les escoles no és més alarmant que el que està passant a escala global, n’és un reflex.

A: També és molt important que puguem fer autocrítica de com hem entrat a les escoles i de com el feminisme, sobretot blanc, ha ocupat espais sense haver pensat del tot en la forma. La mateixa proposta pedagògica que funcionava fa tres anys ja no serveix ara; que no siguem nosaltres les que diguem com hem de pensar i què hem de fer, sinó que siguin elles, les joves, a les que ho vagin construint a través dels seus interessos, inquietuds i preocupacions.

Hi ha tota una esfera misògina a les xarxes socials on els joves hi tenen força presència. És un tema que es tracta als instituts la construcció de tota aquesta manosphere?

M: Sí, és una temàtica que estem abordant des del context post pandèmia i que, en els últims cinc anys, ha pres molta força. És important poder donar eines, per una banda, a les persones adultes per trencar amb el mite de què les XXSS són negatives i generen discursos d’odi en si mateixes. I, per altra banda, a les joves perquè puguin utilitzar-les críticament.

A: S'ha d'entendre que algunes d'aquestes persones són referents entre moltes joves i que estan agafant protagonisme com a influenciadors. A tots ens ha passat quan hem sigut més joves que ens hem sentit atretes per persones que et parlen des d’aquesta part més emocional i et dona solucions senzilles a les coses i tu te les vols creus, te les vols creure!

Quan els feminismes conquisten l'agenda de drets sempre hi ha una part de la població que sosté certs privilegis que es pot sentir amenaçada o qüestionada.

Clar... i el discurs dels drets humans és més complex i a vegades genera més preguntes que respostes.

A:Genera molt dubte cap a tu mateix, perquè d'alguna manera trenca els teus esquemes, també. I al final és lògic i normal arribar a sentir-te seduït per aquests discursos... i parlem molt de gent jove, però passa exactament igual amb els adults.

Noteu cert biaix de gènere en la reproducció d’aquests discursos a les aules?

M: Quan els feminismes conquisten l'agenda de drets, o quan els moviments socials avancen en la conquesta de drets, sempre hi ha una part de la població que sosté certs privilegis que es pot sentir amenaçada o qüestionada.

A: Segurament aquest acompanyament és el que no s’ha acabat de fer en els últims anys. De fet, tot el projecte que fem de coeducació també entoma tota la reflexió de quina ha estat la nostra manera d’entrar a l’aula i d’acompanyar el que d’allà se’n deriva i poder anar fent aquesta anàlisi des d'una mirada local, global i del sistema d’opressió que ens porta a unes lògiques molt capitalistes i extractivistes.

Per anar tancat, ens heu comentat que teniu preparada una sorpresa pels dies 7 i 8 de maig. Que ens podeu avançar?

A: Encara no podem desvelar que passarà durant aquests dos dies, però volem fer una crida als professionals de l’àmbit de l’educació per que estiguin atents a les notícies dels pròxims mesos! Properament donarem més detalls a @intered_cat, @prouviolencia i també a la nostra pàgina web www.coeducaciotransformadora.cat.