Aturada de la legislació contra la discriminació LGBTI a la Unió Europea

El mapa classifica 49 països europeus en les seves respectives pràctiques legals i polítiques per a persones LGBTI, del 0%, que marcaria la total absència de polítiques favorables al col·lectiu (violacions greus dels drets humans, discriminació), al 100% que seria l’ideal quant al respecte dels drets humans i la plena igualtat.

S’evidencia una paràlisi important en els avenços de reconeixement de drets en el darrer any de pandèmia. Segons recull l’informe, la pandèmia COVID-19 i les seves conseqüències han posat de manifest totes les llacunes en termes de realitats viscudes de persones LGBTI a Europa i Àsia Central. L’informe també detecta un fort augment dels discursos d’abús i odi contra les persones LGBTI, sobretot pel que fa als que la pandèmia va tornar més vulnerables.

Segons denuncia l’informe, hi ha regressió a Àustria, Croàcia, Finlàndia, Hongria, Lituània, Rússia, Eslovàquia i Eslovènia i el Regne Unit, i l’estancament a Alemanya, Andorra, Xipre, Txèquia, Geòrgia, Alemanya, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Suècia. A escala percentual, a Europa, al nivell més baix es trobarien Mònaco, San Marino i Liechtenstein amb un 11%, 13% i 19% respectivament mentre que entre els estats membres de la Unió Europea tenen un percentatge més baix Polònia, amb un 13%,  Romania (13%) i  Itàlia (22%). Si ampliem la mirada cap a l’est es troben en una situació molt preocupant Turquia amb un 4%, Rússia (10%), Bielorússia (12%) i Ucraïna (18%).

ILGA Europa denuncia a l’informe que s’ha produït un augment substancial dels discursos d’odi, tant de fonts oficials com per part dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. La tendència d’alguns representants polítics i institucions de fer atacs verbals i assenyalament de persones LGBTI ha crescut considerablement i s'ha estès a països com Albània, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Txèquia, Estònia, Finlàndia, Hongria, Itàlia, Kosovo, Letònia, Moldàvia, Macedònia del Nord, Polònia, Rússia, Eslovàquia i Turquia. També els líders religiosos han propagat els discursos d'odi a Bielorússia, Grècia, Eslovàquia, Turquia i Ucraïna, en aquest cas, molts d'ells feien culpables de la pandèmia directament a les persones LGBTI.

Pel que fa al discurs d’odi a les xarxes socials, és especialment preocupant a Bulgària, Croàcia, Txèquia, Malta, Montenegro, Rússia i Turquia. Aquest fet també es troba als mitjans de comunicació generals d’Eslovènia i Ucraïna.

A estats amb un alt grau d’avenços com Irlanda (53%), Països Baixos (63%), Bèlgica (74%) Portugal (68%), Espanya (65%) i el Regne Unit (64%) es detecta una frenada important en els avenços i, en canvi, un creixement dels discursos d’odi a nivell polític i de xarxes socials. Així i tot, com apunta l’informe, tribunals i  institucions governamentals han començat a prendre més consciència d’aquesta tendència creixent i es comença a parlar de la regulació del discurs d’odi en línia.

També destaca el fet que en alguns països s'ha intensificat el discurs discriminatori cap a  les persones trans, tot i que hi ha alguns països que avancen en termes d’autodeterminació de gènere.

Rainbow Europe, és una eina anual de comparació d’ILGA Europa que inclou el Rainbow Map, l’Index i les recomanacions nacionals. ILGA Europa el porta a terme des del 2009 per tal d’il·lustrar la situació legal i política de les persones LGBTI a Europa.