Carme Tello: "Si no eduquem sobre el maltractament infantil, no sabrem preveure'l"

A Catalunya es calcula que un de cada cinc nens, nenes o adolescents han patit o patiran algun tipus de maltractament infantil al llarg de les seves vides. Una xifra massa alta que indica la gravetat d’una problemàtica que encara, avui dia, és bastant desconeguda. Entitats com l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM) fa dècades que treballen per donar visibilitat a aquest tema i, sobretot, per educar a la població sobre maneres de preveure’l. La seva presidenta, Carme Tello, parla amb Xarxanet sobre l’actualitat de l’entitat.

Com neix la vostra fundació?

Ara fa 32 anys que estem funcionant, i podem dir amb orgull que vam ser la primera entitat a Catalunya creada per lluitar contra el maltractament infantil. La idea va sorgir a partir d’un grup de pediatres i treballadors socials que l’any 1986 van anar a París a un congrés de maltractaments, i a partir d’aquí es va crear un equip de treball. El 1988 naixia com a tal l’ACIM, i dos anys després es creava la Federación de Asociaciones para la Prevención del Maltrato Infantil (FAPMI) a la que es va unir l’ACIM junt amb altres entitats del País Basc, Madrid o Andalusia.

A la vostra web mencioneu una sèrie d’objectius que teniu com a fundació. Em podries dir quins serien els més importants?

Dins dels nostres objectius, un dels més importants seria assegurar la protecció de nens, nenes i adolescents de tot tipus de maltractament, negligència i abús sexual. Un altre objectiu que també considerem essencial és la informació, no solament pels professionals lligats a la infància, com ara les escoles, sinó també a la pediatria, entitats esportives, tot el que té a veure amb la policia i, en general, amb tota la població.

El que creiem que és més important és conscienciar tothom que, d’una manera o una altra, tots som responsables d’aquest maltractament en la infància i l’adolescència, i que hem d’estar a l’aguait per poder-ho denunciar en cas que es detecti.

Què es pot fer per educar i fer arribar aquesta informació a tota la societat?

Nosaltres el que fem normalment és fer xerrades per fer arribar aquest coneixement a quanta més gent millor. El proper dia 19 de novembre, per exemple, fem una xerrada amb el Col·legi de Psicòlegs sobre la situació actual del maltractament infantil-juvenil i sobre com la pandèmia actual també ha afectat. Relacionat amb aquesta xerrada també presentarem una campanya que estem engegant, sobre les eines que existeixen pels nens i nenes i adolescents per poder-se defensar en casos de maltractament.

A nivell de facultats universitàries, ja no només en les tradicionals (Medicina, Educació, Treball Social...) sinó en totes, hauria d’existir una assignatura que tractés sobre el maltractament infantil, perquè realment creiem que en qualsevol lloc de treball podem ser agents actius de detecció. Només podrem detectar si coneixem el problema, si estem formats.

Heu arribat a proposar algunes d’aquestes mesures?

I tant. Fins i tot amb el Ministeri de Sanitat. Però ens hem trobat amb un “silenci administratiu” (riu). Mira, vam tenir reunions abans de juny amb el Ministeri, abans que s’aprovés la prèvia de la Llei de Maltractament, que està pendent d’aprovació, i aquesta és una de les qüestions que vam posar sobre la taula. Amb la Generalitat també ho hem parlat, però no han posat fil a l’agulla... I no és cosa de la pandèmia, perquè fa molt de temps que ho estem intentant engegar.

Què s’inclouria dins el maltractament infantil?

S'hi poden incloure tant el maltractament físic, el psicològic, l'abús sexual... I dins d'aquest maltractament també s'hi pot incloure el maltractament per poders, com ara la síndrome de Münchhausen. Tampoc ens podem oblidar del maltractament lligat a les TIC, tot el que està lligat a les xarxes socials i Internet; la pornografia, de la que està pujant molt l'ús i accés entre menors d'edat; el tràfic de menors, que és un tema més tancat però que existeix entre persones immigrants; l'assetjament escolar, del que també s'ha vist un increment els últims anys...

A la web també parleu de situacions de risc. Què podem definir com una situació de risc?

De situacions de risc n’hi ha de tot tipus. Per exemple, l’accés a Internet és una situació de risc molt important, de la mateixa manera que la falta de control a nivell familiar. Per nosaltres és molt important, a l’hora d’evitar aquests factors de risc, que hi hagi un bon tracte dins de la família, amb autoritat, que es dibuixin línies de parentalitat positiva, igual que dins les escoles.

No hem de confondre autoritat amb autoritarisme. L’autoritat té a veure amb les regles de joc: hi ha una sèrie de coses que es poden fer, i altres que no, utilitzant el sentit comú. Per exemple, anar en moto no està prohibit, però no li donaràs les claus de la moto a un nen de vuit anys. Els pares han de portar el control en tot moment: no han de ser policies, però es poden donar unes instruccions i informació per ensenyar a utilitzar sense arribar a la necessitat de prohibir.

El paper dels pares és vital, doncs. 

És clar! Els pares han de donar la suficient confiança als fills que si tenen qualsevol mena de problema, si es troben en una situació incòmoda o problemàtica, ho expliquin als pares perquè aquests els ajudin. No és qüestió de culpabilitzar, és qüestió d'informar i ajudar. Culpabilitzar no serveix per a res.

Quines tasques realitzeu amb l’associació?

Principalment fem tallers a escoles i associacions de pares i altres que ens ho demanin, i també fem cursos de formació a diferents entitats. Aquest serà el 10è any que fem, per exemple, la Universitat d’Estiu a Lleida sobre el maltractament infantil.

També tenim un programa que es diu “Acull”, on tenim un grup operatiu d’un cert nombre de membres, persones adultes que durant la seva infància han patit algun tipus de maltractament infantil. Nosaltres no fem assistència directa, principalment perquè no tenim els recursos ni la capacitat professional per fer-ho, però sí que fem assessorament a la gent que té un problema i ens ho demana.

La societat està molt més oberta ara a parlar d’aquests temes, que abans eren considerats tabú. Com ha evolucionat la visió que es té d’aquest problema?

Efectivament, la societat està en un moment que accepta parlar del maltractament infantil amb més llibertat. Jo espero que això segueixi evolucionant, perquè de la mateixa manera que s'ha donat visibilitat al maltractament de la dona, crec que és molt important que anem obrint camins per donar més visibilitat al maltractament dels més joves, que segueix estant molt tapat.

Un bon indicador que hi ha alguna cosa que no quadra és quan hi ha un canvi brusc de conducta, quan algun nen, nena o adolescent comença a mostrar conductes fora de context, o comença a veure's cert fracàs escolar, amb conductes disruptives, depressions, autolesions... I és molt important que tots aquests indicadors, que la gent en parli, per poder anar-ho solucionant progressivament.

Us ha afectat la pandèmia?

Uf, no t'ho pots ni imaginar (riu). Hem tingut molts problemes per poder fer els tallers, però hem tirat d'imaginació i hem començat a fer cosetes en línia. Ara ens estem reactivant, a poc a poc, però seguim sense poder fer els cursos presencials... I no és el mateix, sincerament, fer un taller o un curs en línia que fer-lo presencial: si el fas en línia perds la capacitat d'arribar a les persones de la manera que s'aconseguia abans, i el feedback que es rep és també molt diferent.