La mutilació genital femenina és una pràctica cruel que afecta a milions de dones de l'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. Segons les Nacions Unides, només durant el 2020, 4,1 milions de nenes estan en risc de patir ablació.

Parlem amb el Doctor Pere Barri, qui va iniciar el Programa de reconstrucció genital de la Fundació Dexeus Dona l'any 2007 per operar dones residents aquí que hagin patit mutilació genital en els seus països d'origen.

Com sorgeix el Programa de reconstrucció genital?
Neix arran de la meva estada a França. A l'hospital on feia cirurgia ginecològica hi havia un programa així i em va fer il·lusió muntar-lo aquí. Vam dissenyar el programa perquè fos per a pacients residents aquí. No està dissenyat per a portar dones africanes, operar-les i fer-les tornar. També vam voler que fos gratuït i que, a més de la part quirúrgica, poder fer una avaluació psicològica prèvia i posterior. Són les tres virtuts que té aquest programa.

Quantes pacients heu operat?
Portem més de 100. Aquest any acabarem amb unes 125 o 130. És veritat que veiem moltes més dones de les que operem, ja que molts pacients vénen, s’informen o les visitem vàries vegades fins que es decideixen.

Quin és el perfil de les dones?
Una noia bastant integrada a la nostra societat, que parla català sense problemes, que ha estudiat aquí i que té una edat mitjana d’entre 25 i 35 anys. Que ha nascut a Catalunya o que ha vingut aquí sent molt petita. La mutilació és com el que els falta per reivindicar-se com a dona occidental.

Com arriben fins a vosaltres?
És el que més ens costava al principi, però gràcies als mitjans de comunicació vam poder començar. Després vam veure que havíem de treballar-ho més i ens vam posar en contacte amb associacions de pacients immigrants en general, i amb associacions dirigides a la mutilació genital en concret. Avui dia funciona el boca-orella. Encara hi ha moltes que venen a través d’associacions però és molt freqüent que una porti a l’altra.

Canvia la intervenció segons el país d’origen?
Curiosament, per una qüestió cultural i geogràfica, el tipus de mutilació que es practica a cada lloc és diferent, amb diversos graus de radicalitat. És tan constant que qui ve de Girona, probablement serà de la zona de Mali, Senegal i Burkina Faso i tindrà una mutilació de tipus 1 o 2. Si ve de València, serà del Txad o del sud d’Egipte, i tindrà una mutilació més agressiva del tipus 3.

Quins són els resultats?
Som capaços d’aconseguir retornar a un aspecte normal en més d’un 80% dels casos, mentre que podem fer recuperar la funció, que també és molt important, al voltant d’un 70% de les pacients operades. Tot i que no sigui 100% satisfactori sempre, passar de zero a una o dues vegades de cada quatre intents ja és un canvi important.

Com els valoreu?
Els resultats són bons. Un dels grans objectius que tenim amb la reconstrucció, en aquest perfil de dona jove que està en edat de conèixer gent, és que no hagin de donar explicacions quan algú la veu despullada. Així ens ho manifesten en les avaluacions psicològiques.

Els beneficis van més enllà de l’aspecte visual o físic.
La reconstrucció els dóna molta més confiança en la seva vida sexual, però hem avaluat que els beneficis també arriben a qualsevol mena d'interacció social. Aquest nivell és més important que funcioni més o menys.

Es fa un acompanyament psicològic.
Ser una dona mutilada en un país africà vivint a l’Àfrica és molt normal perquè és molt freqüent. Encara que no estigui bé, si totes són així, allà et sents normal. El problema psicològic, més que físic, és quan arribes aquí i descobreixes que no és normal el que pensaves que sí. No ser normal sense haver-ho decidit psicològicament no és fàcil.

Perquè és tan important?
Ara estem posant en marxa una cosa nova que és no només mesurar, sinó fer una certa intervenció psicològica. Són pacients que tenen una afectació psicològica amb trets de pèrdua d'autoestima, de depressió, d'inadaptació al món on viuen ara, o de poc autoconeixement de la seva sexualitat. Treballar-ho des de la psicologia fa que la manera de viure el procés sigui més positiva. La part quirúrgica és important però ha d'anar acompanyada d'un procés psicològic.

Encara es duu a terme la mutilació genital?
És una qüestió cultural i ancestral. Pràcticament a tots els països està perseguit per llei, però se segueix fent. I això redundant que es fa en condicions clandestines i perilloses per les dones. No es fa en un entorn hospitalari obert, sinó en una mena de mercat negre. Hi ha un negoci darrere i per això és difícil de fer desaparèixer.

Com es financen les intervencions?
Gràcies a la Fundació Salut de la dona dexeus que es fa càrrec del cost de la consulta de la part quirúrgica i la part de psiquiatria. Sempre hem dit que la dona no havia de pagar això.

Sou els únics que ho feu?
Darrerament des de la sanitat pública catalana es contempla donar cobertura a aquesta intervenció, tot i que no sé si també fan la part psicològica. L'ideal és que aquesta tècnica estes a l'abast de tots els hospitals i com més a prop de les comunitats de pacients millor