El català, llengua viva i inclusiva

La defensa d'una llengua passa perquè les persones que la parlen se sentin representades, és a dir, per la seva evolució i inclusió. A L'Apòstrof, que sempre han apostat pel llenguatge inclusiu, han decidit recollir tot el material que han generat amb el seu aprenentatge en la guia 'Català de català inclusiu i natural', que conté 44 propostes lingüístiques per evitar l'androcentrisme i el sexisme.

"Pensem que en aquests últims cent anys la societat ha canviat molt, que les dones ens hem visibilitzat i alfabetitzat, que hem sortit a treballar, que tenim càrrecs polítics i econòmics, i que això, tard o d'hora, s'ha de reflectir en la llengua", explica Carme Giménez, sòcia de l'entitat, que considera que la llengua no canviarà el món d'un dia per l'altre però, "al seu ritme", hi contribuirà.

"Evidentment, la nostra societat és racista, però no esperarem que deixi de ser-ho per deixar de fer servir expressions racistes", afegeix.

Tanmateix, a l'entitat han apostat per fer propostes que resultin naturals perquè són conscients que es necessita formació i pràctica per fer servir un català inclusiu que afavoreixi la comunicació sense desdoblaments que resultin confusos, vocabulari estandarditzat i problemes de concordança, que són alguns dels "aspectes a millorar".

En definitiva, el que fan és partir del desig d'expressió de la gent per donar suport com a professionals de la llengua perquè "aquestes noves expressions que ja estan sorgint es puguin escriure amb naturalitat, de forma normativa i correcte, i que s'entenguin".

La llengua és de qui la parla

La guia veu la llum a finals del 2021 en un moment en què el català inclusiu està a l'ull de l'huracà i després que un seguit de dones lingüistes s'hi hagin posicionat en contra al llibre 'Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou'.

En una cosa estan d'acord: la llengua la fan les i els parlants. Per tant, com diu Giménez, "si la gent crea estructures o mots per referir-se a un col·lectiu determinat no cal que estigui beneït per un diccionari oficial. De fet, aquests van darrere perquè la seva feina és recollir el que es diu" i "perquè existeixi, primer s'ha de dir".

A més, el català és una llengua petita, i sovint som inflexibles amb el seu ús per protegir-lo de les amenaces: "Parlem amb por de fer castellanismes o de dir-ho malament i ens autoexigim molt, i això ens fa abandonar molta genuïnitat perquè les coses que no estan al diccionari sembla que no s'hagin de poder dir".

Al cap i a la fi, i tot i les limitacions que suposen sentències com la del Suprem que obliga a impartir el 25% de les classes a les escoles en castellà, els debats sobre el llenguatge inclusiu demostren que la nostra llengua està molt viva.