El malestar emocional del col·lectiu veterinari: una crisi invisible amb impacte en la salut mental

El malestar emocional dins del col·lectiu veterinari s’ha convertit en una realitat preocupant a l’Estat espanyol. Segons un estudi recent sobre salut mental en aquest sector, l’11,8% dels veterinaris ha tingut pensaments suïcides o d’autolesió relacionats amb la seva feina durant l’últim any, una xifra molt superior a la de la població general.

Aquest percentatge contrasta de manera clara amb les dades de l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), que indiquen que només un 2,2% de la població d’entre 15 i 64 anys reconeix haver tingut idees suïcides, fet que situa els veterinaris amb un risc 4,5 vegades més alt.

L’anàlisi comparativa entre el sector veterinari i la població general posa de manifest una desigualtat clara en termes de salut mental. A més, el perfil de les persones més afectades evidencia una situació especialment delicada: el 67% dels veterinaris que han tingut pensaments suïcides són menors de 44 anys, és a dir, professionals en plena etapa laboral.

Aquesta dada apunta a una càrrega emocional sostinguda en el temps, associada a la responsabilitat clínica, la pressió assistencial i unes condicions laborals que molts professionals consideren insuficientment reconegudes.

Ansietat i insomni, problemes pel sector

Més enllà dels casos extrems, l’estudi reflecteix un malestar psicològic molt estès entre els professionals veterinaris. Més del 90% ha experimentat ansietat relacionada amb la feina, i gairebé la meitat (46,5%) assegura patir-la de manera freqüent o estar actualment en tractament.

L’insomni és un altre dels símptomes més habituals: el 85% dels veterinaris reconeix haver tingut dificultats per dormir a conseqüència directa de la seva activitat professional. Aquestes xifres mostren un patró de tensió sostinguda que impacta tant en la salut física com emocional.

Esgotament emocional i pèrdua de motivació

El desgast emocional és un altre dels grans factors de risc identificats. Segons l’estudi, el 94% dels veterinaris ha patit esgotament emocional, i més de la meitat (51%) el viu de manera recurrent o constant. Aquesta situació es tradueix en una pèrdua progressiva de motivació professional.

De fet, 8 de cada 10 veterinaris asseguren haver perdut la motivació per la seva feina, i un 43% afirma que aquesta pèrdua és “bastant o molta”. A més, el 77% no aconsegueix desconnectar de la feina quan arriba a casa i 6 de cada 10 no poden conciliar la vida laboral i familiar, un indicador clar d’afectació del benestar global.
Títol orientatiu: Impacte laboral i emocional de la professió veterinària
Dades a incloure:

Pressió normativa i manca de reconeixement

Entre els factors que contribueixen a aquest malestar, els professionals assenyalen l’impacte del Reial decret 666/2023, que regula la prescripció i dispensació de medicaments veterinaris. Segons l’estudi, el 73,2% considera que aquesta normativa és injusta i perjudicial per a la pràctica clínica, ja que limita el criteri professional i incrementa la pressió assistencial.

A aquesta situació s’hi suma la manca de reconeixement com a professionals essencials, tot i el seu paper en el control de zoonosi i la seguretat alimentària, així com l’aplicació d’un IVA del 21% als seus serveis, un element que molts consideren desproporcionat.

Les dades recollides mostren que el malestar del col·lectiu veterinari no és un problema individual, sinó una qüestió amb impacte comunitari i social, que afecta la qualitat de l’atenció, el benestar dels animals i la sostenibilitat de la professió.

L'estudi comparatiu amb l’EDADES permet dimensionar la gravetat de la situació i reforça la necessitat d’incorporar la salut mental dels professionals veterinaris en el debat públic, amb polítiques que abordin les condicions laborals, el reconeixement institucional i la prevenció del risc psicosocial.