Quan i de quines inquietuds va néixer l’AEiG Escoltes de la Pobla de Segur?

L’Agrupament Escolta i Guia Escoltes de La Pobla de Segur, l’EPS, va ser fundat el 14 de febrer de 1975. Va començar les seves activitats gràcies a un grup d’amics inquiets i amb molta empenta que volien iniciar un grup per promoure activitats de lleure per als infants del poble on, a través de converses, debats, reunions i jocs, poguessin tractar temes que els interessessin i motivessin.

Som molts els pobletans que hem passat per l’agrupament durant tot aquest temps, i jugant, cantant, ballant, compartint, reflexionant, aprenent, creixent... Hem aconseguit fer-lo gran.

Actualment quants membres teniu?

Actualment l’EPS continua més viu que mai, som més de 100 escoltes (infants i joves) de la Pobla i voltants (Pont de Suert, Esterri d’Àneu, Gerri de la Sal...), que cada 15 dies ens trobem al Cau per jugar, cantar, ballar, compartir, reflexionar, aprendre i créixer.

Som 18 caps (monitors/es) que, tot i conèixer-nos prèviament del poble, l’EPS ens ha servit per fer més pinya entre nosaltres. I un munt de famílies, a destacar la seva gran implicació en ajudar-nos i en agrair-nos tota la feina feta curs rere curs. Destacar que hi ha que vénen de lluny, que fan de 30 minuts a 1 hora de cotxe per dur els infants als caus.

Oferiu lleure educatiu des del voluntariat, però quin tipus d’activitats desenvolupeu?

Cada branca fa les seves activitats durant el curs, les excursions i campaments. Activitats que van des de gimcanes, a moments de reflexió, el mític cançoner de l’EPS anomenat “Dallonses”, activitats de fer servei, campaments, rutes... Tot això, sempre amb un fons reflexiu per ajudar al desenvolupament i creixement personal. Barrejant-hi activitats més lúdiques, només per gaudir.

Afegint, serveis al poble com l’organització de la castanyada, la col·laboració amb el parc de Nadal que serveix a Trucs (més de 17 anys) i a Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) per guanyar diners per la ruta.

Quina és l’activitat associativa de la Pobla de Segur?

A Pobla comptem amb moltes entitats diverses: esportives (esquí, ciclisme, senderisme...), culturals (comú, associació de dones), de festes tradicionals (fallaires i pubilles, Raiers de la Noguera Pallaresa), l’Associació de donants de sang, l’Associació de comerciants, l’Olimpíada Flamicell...

Funcionen cadascuna d’elles per separat, tot i que, al ser un poble petit, molts cops et veus implicat amb diverses d’elles. Per aquest motiu, la xarxa entre les entitats són les mateixes persones.

Teniu un lligam especial amb alguna entitat del vostre territori amb qui sovint col·laboreu?

No col·laborem íntimament amb cap altra entitat, perquè no és fàcil aquí dalt, i menys comptant que són associacions que la majoria s’activen durant només uns dies a l’any, com és el cas de les Falles. Acostumem a tirar per altres vies més properes a l’EPS.

Formeu part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, entitat que agrupa més de 150 agrupaments escoltes arreu de Catalunya, com us relacioneu amb ells?

Anem a les trobades que es fan a la Demarcació Nord-Occidental, com la celebració del seu 45è aniversari, i a nivell més gran, com va ser la Jamborinada. A més a més d’aquests esdeveniments organitzats, els Pioners i Caravel·les i els Trucs quan van de ruta acostumen a contactar amb altres caus per quedar-s’hi a dormir. També tenim el nostre cau obert als altres caus en cas que vinguin pel Pirineu.

Com que no tenim cap cau a prop, no tenim lligam amb cap altre grup escolta, ja que mirant al mapa, el cau més proper és a gairebé una hora de trajecte.

Quins avantatges, associativament parlant, considereu que teniu a l’agrupament pel fet de viure i basar la vostra activitat a la Pobla de Segur?

D’avantatges molts, viure en un poble petit i a la muntanya ens dóna les oportunitats de fer moltes activitats a l’aire lliure, ja sigui pel poble o voltants on hi trobem natura. També creiem que és molt important pel lligam amb les famílies ja que som tots coneguts aquí dalt i això ajuda a la confiança i fa poble. Gràcies al contacte entre tot el poble, guanyem infants pel boca a boca que traspassa ja fins al Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

I quins inconvenients?

Podria considerar la llunyania amb el pla de Lleida, que és on es fa la majoria de reunions i que fa que no acabem d’assistir. Així com aquesta llunyania fa que no tinguem gaire contacte amb altres caus més que a l’estiu o a les trobades.

Per la resta, pensem que l’EPS ajuda a dinamitzar el territori, mou un munt de canalla i de pares i mares al poble i fa més viu l’hivern aquí dalt. Per tant, és important per la canalla que els ajuda a veure més enllà del poble i a l’hora a integrar-se al poble fent servei, o simplement, anant al cau i compartint moments amb altres infants més grans o més petits; com també ens passa als caps. Perquè si ens coneixem tots ja prèviament, l’EPS ens acosta més els uns als altres.