Escola i educació en el lleure, un tàndem al què cal canviar les rodes?

L’educació formal i els esplais i caus tenen múltiples aliances, però els canvis en tots dos àmbits plantegen nous reptes a afrontar.

Fa 50 anys que érem als anys 60 i això, en el món del lleure, vol dir que molts esplais i agrupaments escoltes celebren aquesta dècada aniversaris rodons. Sota l’opacitat del tardofranquisme van néixer moltes entitats de lleure que educaven d’una manera ben diferent de la rigidesa de l’escola: substituint les lliçons per les experiències, apartant la teoria per deixar pas a les activitats divertides, canviant la pissarra per “l’aprendre fent”.

Han passat molts anys i ara les cançons, el contacte amb la natura, les manualitats, les colònies, el teatre, els projectes… ja no són patrimoni exclusiu del lleure, sinó que formen part del dia a dia de la majoria d’escoles. Quin és, doncs, el fet diferencial d’anar al cau o a l’esplai? Com poden interaccionar educació formal i no formal en aquest context?

“(...) Tot i el ritme pausat dels canvis a l’escola, la situació ha agafat a l’esplai, en termes generals, amb el pas canviat: s’han mantingut activitats tot i la duplicitat amb l’escola, i s’ha oblidat l’esperit pioner-aventurer dels inicis”, opina Juanjo Fernández, consultor pedagògic a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, en un complet article a la revista Estris 195.

L’impacte de l’esplai en els nens i nenes

L’educació en el lleure, però, segueix tenint un impacte molt important. L’esplai té “un impacte extraordinàriament positiu en tres dimensions: els infants, les famílies i la comunitat. És un triangle virtuós perquè cada dimensió està connectada i retroalimenta l’altra”. Ho explicava al Diari Ara la directora de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU), Carme Gómez-Granell, arran d’un estudi que avalua l’impacte del Club d’Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet de Fundesplai, que enguany fa 35 anys.

Aquest mateix estudi revela que un 92% de les famílies consideren que els seus fills o filles han millorat en autonomia i autoconfiança des que van a l’esplai. Al voltant d’un 80% diuen que ara són més respectuosos, solidaris, cooperatius i tolerants i un 53,3% afirmen que han millorat en el rendiment escolar.

L’impacte del lleure, però, va més enllà. Passar pel cau i per l’esplai inocula el “virus” del compromís cívic i fa que, sovint, després d’haver-hi passat, els joves s’impliquin en altres causes. “Cal fer també esment del grau de vinculació dels i les activistes socials i polítics catalans amb les entitats d’educació no formal al llarg de la seva trajectòria. Aquest ja era un element molt rellevant a l’hora d’explicar la generació de compromís cívic entre els líders socials i polítics de la Catalunya precrisi, i veiem que encara avui continua sent un factor molt determinant”. Així ho explica l’estudi Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social, de la Fundació Jaume Bofill.

Escola i lleure, projectes compartits

Els exemples de col·laboració entre educació formal i no formal són múltiples i diversos: entitats que gestionen l’estona de menjador i les extraescolars d’un centre, escoles que fomenten la creació d’un esplai associatiu al poble, agrupaments escoltes que fan “cau” a les aules perquè no tenen local propi…

Més enllà d’aquestes col·laboracions, hi ha projectes concrets que fan un pas més enllà en l’aliança entre escola i lleure. És el cas del projecte "Escoltisme urbà. Casals d'estiu escoltes" de la Demarcació del Barcelonès de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, en marxa des del 2008. L'objectiu dels casals és "promoure la creació de nous espais d’educació no formal en temps de lleure per a entorns on l’escoltisme hi és tan necessari com absent, com a punt de partida per a què els propis infants prenguin la iniciativa d’acció, estima i coneixença del seu barri així com la pròpia autogestió del seu temps lliure i responsabilitats."

El projecte va iniciar-ser a l'Escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana (Barcelona), amb qui la col·laboració ha anat molt més enllà. A banda d'organitzar els casals d'estiu, seguint al 100% la metodologia educativa de l'escoltisme i el guiatge (treball per projectes, aprenentatge servei, etc.), la Demarcació també s'ocupa de trobar fons per finançar les beques dels infants que l'Ajuntament no cobreix i organitza la formació i selecció dels monitors que fan el casal. Un dels objectius és aconseguir que els monitors se sentin arrelats a l'escola, i s’aconsegueix una gran implicació per part dels joves que, al llarg de l'any, participen de forma voluntària a altres activitats independents del casal.

A banda, la Demarcació (juntament amb altres entitats) és "padrina" de l'escola, col·laborant en altres iniciatives al llarg del curs. Concretament, organitzen formacions dirigides al claustre de mestres al llarg del curs escolar, munten activitats de lleure a la festa de l'escola, organitzen colònies pels alumnes de sisè i també una acampada al pati. 

Reptes de futur

La vinculació entre educació formal i lleure, però, té encara camí per recórrer. Per la seva banda, l’estudi Eduquem més enllà de l’horari lectiu. Qualitat, coresponsabilitat i equitat en els menjadors escolars, les vacances i les activitats extraescolars, de la FAPAC i Fundesplai, assenyala quatre reptes de futur del sector: estendre el lleure a l'etapa de l'educació secundària, fomentar la conciliació d'horaris laborals i escolars, professionalitzar el lleure i convertir-lo en un nou filó d'ocupació, i tenir l’escola pública com a marc prioritari perquè l'oferta de lleure serveixi per garantir la cohesió social i eviti la discriminació.

Des d'un altre punt de vista, el Parlament de Catalunya va aprovar al novembre una moció (descarregar-la aquí) de reconeixement i mesures de l’educació en el lleure, amb un especial èmfasi en l’associacionisme educatiu. La moció reconeix la trajectòria de les entitats d’educació en el lleure, i especialment de l’associacionisme educatiu –caus, esplais i casals de joves de base associativa i voluntària–, i la tasca educativa d’aquestes entitats per al desenvolupament personal i col·lectiu dels infants i joves.

Entre altres punts, la moció instava el Govern a promoure l’accés de les entitats als equipaments públics i les instal·lacions municipals; a garantir la continuïtat dels models de formació dels moviments associatius, homologant-los amb els nous certificats de professionalitat; a mantenir el suport econòmic dels convenis de la Generalitat amb l’associacionisme educatiu, recuperant tan aviat com sigui possible els convenis pluriennals; així com a reconèixer i defensar l’associacionisme juvenil en general i dissenyar conjuntament amb aquest estratègies per promoure la cultura participativa i d’intervenció en els afers públics per part dels joves, entre d'altres.

Les entitats i diferents grups parlamentaris s’han emplaçat a seguir treballant per incorporar-hi demandes pendents, com fomentar plans de dinamització de l’associacionisme educatiu en l’àmbit local; identificar els territoris on la participació dels infants en l'associacionisme educatiu és més feble i planificar mesures per promocionar-lo; establir un sistema públic global d’ajuts, bonificacions i exempcions per als infants amb més dificultats econòmiques, gestionat i coordinat per la Generalitat; recuperar els convenis interdepartamentals entre la Generalitat de Catalunya i l’associacionisme educatiu; adaptar els mecanismes i dates de les justificacions de subvencions a l’associacionisme educatiu a la realitat associativa; promoure i enfortir els grups i casals de joves, entesos com a projectes associatius, democràtics, autogestionats i liderats per joves; i també augmentar la singularització de l’associacionisme educatiu en el marc de l’educació en el lleure en la política pública de les administracions catalanes.

Aquests i altres reptes són els que ha d’afrontar el lleure per seguir tenint vigència i una  funció social clara. Tal i com apunta Fernández, abans l’escola era en blanc i negre, i l’esplai, en color. “Ara que l’escola ja és en color, potser ha arribat el moment que l’esplai sigui... en 3D!”.

Afegeix un comentari nou