Felipe Daza: “Cal seguretat, però no s’obtindrà a través de les armes o de retallar drets”

"Defensar a qui defensa" és una coalició d'organitzacions i universitats de l'Estat nascuda fa pocs mesos per denunciar vulneracions de drets humans en contextos de protesta. Felipe Daza n'és el coordinador i explica en una entrevista a xarxanet.org l'evolució del context internacional en el camp de la "seguretat" perquè sigui necessari crear una coalició que vetlli per la protecció dels drets humans en el camp de l'activisme i els moviments socials.

En resposta a quins canvis apareix la coalició "Defensar a qui defensa"?

Els canvis no apareixen ara, sinó que l'ocupació d'Iraq, com a resposta als fets de l'11 de setembre de 2001, marca un abans i un després en la idea de seguretat. És aquí on es crea el concepte de "homeland security", el que seria "seguretat ciutadana". A partir d'aquesta data i aquest concepte, s'inicia una nova estratègia internacional encapçalada pels EUA sustentada en la idea que els riscos per a la seguretat ja no són externs, sinó que es troben dins la pròpia societat. Els "terroristes" ja no són fora, són dins, cosa que pren encara més sentit avui amb el creixement d'Estat Islàmic (EI). Per tant, esdevé necessari augmentar una estructura de teòricament protecció de la ciutadania per fer front a aquests riscos interns i aquestes amenaces.

"El nou concepte de "homeland security", a més de considerar "enemics" als "terroristes", també considera enemics els moviments socials"

Quines amenaces?

Amenaces al sistema, al sistema capitalista, amb les seves institucions i formes de fer. El "Homeland security" pretén crear una estructura que protegeixi i mantingui l'statu quo i l'enforteixi contra els perills tant interns com internacionals. Per exemple, els fets de Charlie Hebdo, com en el seu moment l'11 S, provoquen un xoc en la societat que permet justificar polítiques de control i augment de la seguretat que en una altra situació no ho estarien de justificades. Control als aeroports, a les xarxes socials o control de trucades i correus. Mesures que només són una opció si la societat és en xoc i que, a més, en aquest procés han passat per una privatització de la seguretat.

Augment del control per mantenir la seguretat, doncs?

Si analitzem els riscos i amenaces d'avui, la majoria no tenen una solució armada, sinó una solució complexa que s'ha d'afrontar des de diferents àmbits. Per exemple, catàstrofes, corrupció o centrem-nos en Estat Islàmic: la gran diferència que separa l'EI d'Al-Qaeda és l'enorme aparell comunicatiu i l'atracció que genera la marca que han creat, que ven a nivell internacional i que guanya la ment de les persones (a més de la manca de sensibilitat per cohesionar societats amb diversitat). Estat Islàmic manté una batalla ideològica i, per tant, cal una resposta ideològica (comunicació, integració de comunitats, repensar el concepte de ciutadania). Això no es guanya amb armes ni amb el control de les persones. Es guanya amb estratègies diplomàtiques, treball a les comunitats i amb un procés d’educació i integració de comunitats. Processos complexes. Cal seguretat, però la seguretat no s'obtindrà a través de les armes o de retallar drets. La seguretat també és un dret. Seguretat per poder portar els fills a l'escola o per anar a treballar. La seguretat humana (econòmica, política i social) és un dret de les persones. Un dret que cal equilibrar amb altres drets.

Tornant a la privatització de la seguretat. Què ha passat? Què vol dir "privatitzar la seguretat internacional"?

Amb la Pau de Westfalia, la ciutadania atorga a l'Estat la competència de donar seguretat. La ciutadania deixa de tenir armes perquè és l'Estat qui proveeix la seguretat. Però ara som en ple moment d'externalització de la seguretat. I parlem de qüestions tan elementals com participació en combat, intel·ligència i entrenament de forces i cossos de seguretat. És un procés global que comença el 2003 amb l'ocupació de l'Iraq i que, seguint l'estela, molts països europeus també segueixen. Les funcions de seguretat que hauria de desenvolupar l'Estat que tenen relació amb el monopoli de l'ús de la força es comencen a externalitzar en actors privats. Black Water, per exemple, és una empresa militar i de seguretat privada americana que van matar 17 civils l'any 2006 a Bagdad. Entre el 2003 i el 2009, el Departament d'Estat dels EUA va contractar empreses privades per exercir funcions de l'ús de la força i participar en combat. És una tendència internacional que suposa un atac directe als elements principals de la democràcia.

Per què es privatitza la seguretat? Amistats o és una manera efectiva de protegir?

Existeix un innegable sistema de portes giratòries i connexions. La seguretat és, al final, un bé públic del que se'n poden treure beneficis econòmics, com de la sanitat i l'educació. A Amèrica Llatina, per exemple, la seguretat s'ha convertit en un bé de luxe. Només qui se la pot pagar contracta empreses perquè els assegurin la casa, perquè els acompanyin a la feina. Perquè les empreses venguin els seus serveis, ha d'existir la inseguretat. A Iraq algunes de les empreses han creat les pròpies inseguretats.

"Si analitzem els riscos i amenaces d'avui, la majoria no tenen una solució armada"

Com ens arriben a l'Estat espanyol les tendències internacionals?

El procés que s'inicia als EUA, continua al Regne Unit i ja ha arribat a la resta de països europeus, en què el nou concepte de seguretat ciutadana permet enfortir els sistemes de control sobre les persones. Com? Amb la Llei mordassa, la reforma Codi Penal i la Llei de seguretat privada. La novetat és que el nou concepte de "homeland security", a més de considerar "enemics" als "terroristes", també considera enemics els moviments socials, perquè la seva voluntat és precisament la transformació del sistema, i això és una amenaça de l'statu quo. L'elit política i econòmica, que vol mantenir els seus privilegis, veu com una amenaça qualsevol intent de canvi. D'aquí que les noves lleis incorporin els escarnis (escraches) i els penalitzi. S'ha creat un marc de xoc per introduir por, però al final el que veritablement temen són els moviments socials, com la PAH o altres entitats que treballen per un veritable canvi.

S'han criminalitzat els moviments socials?

Sí. A molts nivells. El primer atac és a nivell polític, amb el discurs per fer negativa la protesta social. L'àmbit polític es desplega a nivell legal, amb sancions, multes administratives i penes greus que poden arribar a presó.

Els canvis legislatius poden fer reduir l'activisme i els moviments socials?

Si una persona pel fet d'anar a una manifestació s'enfronta a una multa o a anar a la presó, potser no hi va. No crec que els moviments deixin de fer el que fan, perquè ja porten molt de temps treballant i el context no és nou, la repressió sempre ha existit. No sé si es reduiran els moviments socials, però sí que es reduirà la massa de gent que assisteix a les reivindicacions. Si existeix por perquè per anar a una manifestació et poden caure sis anys de presó (com passa a Can Vies), potser les persones es repensen d'anar a una manifestació.

"Estat Islàmic manté una batalla ideològica. I això no es guanya amb armes"

La llei pot ser injusta, però en un Estat de dret, la llei determina el que és legal o il·legal. Com es defensa un acte que, tot i que potser just, sigui contrari a dret?

Quan hi ha una llei injusta, cal desobeir. I hi ha molts moviments fent-ho. Convocar manifestacions cada dia, fer encara més escarnis. Trobar tècniques per desobeir lleis imposades que són injustes. Desobediència total fins que s'acabi la llei.

Contingut relacionat

Felipe Daza: "Cal fer entendre com de greu és que una persona estigui més de 24h detinguda"