Francina Alsina: “El congrés serà un lloc on escoltar i ser escoltats”

El 7é Congrés del Tercer Sector Social se celebrarà els dies 15 i 16 de juny al Petit Palau, i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social ja està ultimant els seus preparatius. Sota el lema ‘La reconstrucció social: noves propostes des del Tercer Sector Social’, l’esperit d’aquestes jornades serà el d’encarar la crisi social causada per la pandèmia i generar propostes per fer un matalàs que permeti a la societat fer front a les problemàtiques futures.

Les jornades tindran un format híbrid: els matins d’ambdós dies seran presencials i s’hi faran les sessions d’inauguració i benvinguda, les sessions plenàries amb ponències d’agents de diversos àmbits, i la cloenda. La tarda del dia 15 de juny, en línia, se celebraran les taules d’experiències, on moltes entitats, també europees, parlaran de les seves accions durant la Covid i la possibilitat d’adaptar-les als nous reptes socials.

Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social explica que la multiplicitat de punts de vista permetrà abordar de forma integral qüestions que, si bé s’han agreujat per la crisi sanitària, ja fa temps que fan estralls a la societat. La idea és aprofitar la flexibilitat que les entitats han demostrat durant la pandèmia per trobat noves propostes en la lluita contra la desigualtat social.

El lema del congrés és ‘El repte de la reconstrucció social’. Per què vau decidir focalitzar el 7è congrés en aquest àmbit? Quines mancances teniu detectades?

Les entitats socials fa dècades que donem suport a diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat per culpa de problemàtiques que fa temps que arrosseguem, però la Covid ha deixat molts estralls. Ens trobem que hem de fer front a una crisi de gran magnitud, que ha sacsejat amb molta duresa aquestes persones, especialment els col·lectius en risc d’exclusió social, que avui es troben vivint amb molta precarietat. Avui, un de cada tres catalans és pobre.

Com a tercer sector com a societat tenim un repte majúscul. Hem de superar aquesta crisi social sense que quedi ningú enrere, i trencar d’una vegada l’augment constant de desigualtats que fa anys que castiga una part de la ciutadania. Tanmateix, aquesta reconstrucció social s’ha de pensar col·lectivament entre tots els agents implicats. Aquest congrés vol ser això, una palanca de canvi per generar propostes sòlides col·lectives, des del tercer sector i des de tots els àmbits socioeconòmics, per enfortir el sistema del benestar i la protecció social davant de properes crisis.

Quins objectius us marqueu des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social?

En aquest congrés ens hem marcat tres objectius: primerament, les jornades volen ser un espai de retrobament, perquè les entitats socials portem des d’abans de la pandèmia sense trobar-nos. Així, aquest serà també un espai per compartir, per posar en comú experiències viscudes durant la pandèmia per fer front als estralls. Finalment, el congrés també serà un lloc de reflexió on reconstruir, on donar idees pel tercer sector i la societat en general, on escoltar i ser escoltats, sobre el que hem detectat i sobre la direcció que hem de prendre.

El congrés serà híbrid. Per què heu apostat per aquest format?

Fa dos anys que no ens reunim a causa de la pandèmia. Necessitem retrobar-nos, veure’ns les cares. Tot i això, hem decidit aprofitar les eines digitals perquè les persones que no es poden desplaçar puguin assistir almenys a una part del congrés, donar-los l’oportunitat també. Per això les taules d’experiència són totalment telemàtiques. A banda això facilita també que puguem tenir-hi entitats europees que ens ajudin a obrir una mica la mirada a casa nostra.

A qui va dirigit el congrés?

És un ventall molt ampli, hi ha diversos públics. D’entrada, evidentment, les entitats socials, de les nostres federacions o entitats associades. A banda també va dirigit a les persones professionals d’àmbits com l’educació  social, la intervenció social i les administracions, amb qui nosaltres podem interactuar per tal que ens escoltin. Finalment, també convidem a participar a totes les persones que hi estiguin interessades.

Aquelles persones que hi assisteixin, què s’hi trobaran?

Coneixement i reflexió. Serà molt enriquidor, un ventall tan ampli de participants dona per escoltar diferents veus i opinions sobre com superar aquesta crisi social. Aspirem al fet que aquest congrés sigui un esdeveniment inspirador, que ens ajudi a imaginar i dissenyar col·lectivament solucions i propostes innovadores.

És important innovar, trobar nous punts de vista. Fins ara teníem unes dinàmiques de treball molt instal·lades, ens trobàvem en zones de confort. Però la pandèmia ens ha sacsejat molt fort i ens estem veient obligats a sortir de les nostres comoditats, i això s’ha de fer de forma positiva, i no hi ha millor forma de fer-ho que a través d’una unió de moltes mirades.

Els matins estaran dedicats a les sessions plenàries. Com s’han definit aquestes?

Hi ha quatre espais pensats per agrupar els factors de reconstrucció social des de diferents prismes. Un d’ells és l’acció comunitària, que creiem que és bàsica, perquè ha demostrat que pot ajudar a reduir les desigualtats, promoure la inclusió, la cohesió social... Un altre àmbit és la transformació del model econòmic. El nostre és un model que no prioritza el benestar ni l’atenció a les persones, i hem de buscar formes de redistribució de la riquesa.

També hi haurà un espai sobre la resposta que pot donar la societat civil, com una ciutadania organitzada compromesa pot donar molt bona resposta a les problemàtiques socials. En aquest sentit, l’últim àmbit és la resposta que podem donar les entitats socials. Creiem que ha quedat demostrada la seva resiliència i capacitat d’adaptació durant la pandèmia, i la idea és traslladar aquesta agilitat a la totalitat de reptes socials.

I les sessions seran ponències?

Sí. Els ponents participants tenen una amplíssima expertesa i prestigi en diversos àmbits. Es tracta de veus molt diverses de Catalunya i Espanya, però també de la resta del món. La idea és comptar amb una gran suma de visions de les quals puguem extreure eines i recursos que ens afavoreixin i ens ajudin en la lluita contra les desigualtats i el reforç de l’estat del benestar.

En què consisteixen les taules d’experiències?

Es tracta de sis exposicions o debats on diverses entitats catalanes i europees compartiran les bones pràctiques que han desenvolupat durant la pandèmia en els àmbits d’habitatge, polítiques d’ocupació, digitalització, model d’atenció prioritària i centrat en la persona, comunicació i visibilització, i gestió ètica. Creiem que hi ha propostes molt interessants que poden ser aplicables a casa nostra.

Les entitats ens parlaran de com han adaptat o creat serveis d’atenció a les persones durant la pandèmia. La idea és compartir informació, intercanviar experiències que ens serveixin a totes les entitats més enllà de l’època covid.

Com es pretenen treballar des de la taula les aportacions i conclusions que es derivin del congrés?

La millor part de tot això és que totes aquelles conclusions a què arribem seran resultat d’un treball col·lectiu. Això ens pot ajudar a tenir una base que després ens servirà com a full de ruta per continuar treballant en aquesta sortida de la crisi social que a la vegada resulti en una reducció de la borsa de pobresa i precarietat.

I sabem que seran respostes sòlides i resilients, perquè haurem arribat a aquestes conclusions de forma comuna, des de molts àmbits, gràcies al treball intens d’aquests dos dies.