Les persones voluntàries i treballadores de PA Nepal són ara treballant per cobrir necessitats bàsiques a la vall del Kathmandu, segons explica Indira Ranamagar en la seva última declaració a les xarxes socials. Explica que tenen accés limitat a internet i als correus electrònics i que és difícil mantenir la connexió amb la resta del món. Com a conseqüència del terratrèmol, tenen problemes per continuar amb els programes habituals de l'organització i han hagut de traslladar el focus, diu, "a cobrir necessitats bàsiques". Alhora, agraeix la tasca de tothom que s'ha evocat amb el Nepal i fa una crida a mantenir la vinculació, ja que, diu, "caldrà molta ajuda en els pròxims dies".

L'organització Kaliu Nepal, nascuda de la voluntat de col·laborar amb Pa Nepal després de descobrir-la en un viatge, va convidar i dur Indira Ranamagar a la UAB el passat mes d'abril. En la xerrada "Estimar més enllà de les reixes", va compartir la seva feina a PA Nepal amb més d'un centenar d'assistents.

Indria Ranamagar va néixer en una família pobre del Nepal i va patir el treball forçat, la gana i les discriminacions de gènere. Després de la seva experiència amb l'activista de drets humans Parijat, va crear l'any 2000 Pa Nepal.

Amb quin objectiu vas fundar l'ONG Prisoners Assistance Nepal (Pa Nepal) i què feu?

L'organització neix per a proveir les necessitats bàsiques de les persones presoneres del Nepal i dels seus fills i filles, que generalment viuen a les mateixes presons amb els seus pares o mares. Atenem tant el col·lectiu de presos i preses, un col·lectiu totalment oblidat i estigmatitzat, com els seus infants. Intentem donar suport i comprensió a les persones preses des d'una vessant emocional i afectiva i fem formació sobre agricultura, salut i formes d'alimentació, responsabilitat o valors de col·lectivitat. L'objectiu és que les persones preses puguin retornar a les seves comunitats i sobreviure sense ser explotades. Per altre costat, hem creat escoles residencials fora de les presons perquè els infants hi puguin viure i no hagin de créixer en el context d'una presó. Atenem a més de 400 infants.

Com és ser dona i activista al Nepal?

És molt difícil ser una dona... M'enfronto constantment amb problemes quan tracto amb la policia o amb la burocràcia. M'ataquen i parlen de mi d'amagat per intentar menysprear-me i rebaixar-me. No només amb forces d'autoritat, sinó fins i tot en els ambients pròxims a mi. Els veïns, família... No és fàcil ser una dona activista al Nepal... Fins i tot, he hagut de canviar de casa moltes vegades.

Com ho afrontes?

No m'espanto mai i intento ser sempre agradable. Sóc honesta amb la meva feina. Lluito i mai em rendeixo. Un cop dic que faré alguna cosa, la faig i lluito fins al final.

Creus en les presons?

No crec en el sistema penitenciari actual. Crec que hauria de ser més creatiu, que no només consistís en tancar gent a dins i no deixar-los sortir. Haurien de fer més activitats, més treball comunitari, més comunicació i més educació. Hem de tractar bé les persones i saber què els falta, què necessiten, intentar buscar l'arrel del problema i esbrinar per què han comès crims. Les presons haurien de ser com els hospitals, on la gent que està malalta hi entra i en surt curada. Si els interns estiguessin ben tractats podrien tornar a una societat renovada i més justa.

Com lluites contra l'estigmatització de les persones preses?

Lluitar contra l'estigmatització és molt difícil. La gent es pensa que totes les persones preses són criminals, que tot el que té a veure amb aquestes elles és negatiu.No es pregunten per què han comès un crim, només veuen la part fosca, que són gent dolenta i se les ha de castigar. Però no veuen que estan completament abandonats i abandonades. Cal tenir en compte que aproximadament un 75 % dels presoners i presoneres resulten ser posteriorment innocents. S'ha de canviar la mentalitat perquè les generacions joves són les úniques que realment poden fer un gran canvi.

Què hauria de canviar políticament i socialment al Nepal?

Cada país hauria de crear un programa de benestar i invertir més diners directament en els infants. Si el govern del Nepal o de qualsevol altre país es centrés en les persones vulnerables, el crim es reduiria a la meitat. Gran part dels crims comesos és per falta de propostes i d'atenció.

Què​ vol dir Junkiri?

Significa llum en nepalès i és el nom d'un dels nostres programes educatius, ja que simbolitza la pròpia llum que té cada estudiant, cada nen o nena. Junkiri és un sistema educatiu alternatiu per a detectar i cobrir les necessitats especifiques dels nens/ i nenes rescatats de les presons. I l'hem posat en marxa a les escoles i centres de PA Nepal.

Com reacciona el govern quan creeu un sistema educatiu alternatiu?

Jo només vaig fer la proposta i el govern va acceptar que altres escoles es plantegessin la nostra filosofia, el nostre mètode. La idea és que qualsevol cosa que facis t'ha d'encantar, has de gaudir-la. El professorat ha d'entendre i compartir els valors que haurien d'ensenyar. Ensenyar "A, B, C, D..." i memoritzar i prou, per a mi, no és un bon mètode. Cal treballar amb totes les figures (docents, treballadors socials, etc.) per fer entendre que és necessar un model on els infants hi estiguin a gust i se sentin estimats.

De quins recursos disposes per fer-ho?

Hi dedico tot el meu temps.

I voluntariat?

A PA Nepal hi ha vora 51 persones treballades i entre 5 i 10 voluntaris, depenent de l'època de l'any. El nombre de voluntaris i voluntàries és variant.

Teniu relació amb altres organitzacions?

Tenim connexió amb projectes de dones, de defensa dels drets humans o activisme internacional. També vam formar una xarxa d'organitzacions relacionades amb el sistema penitenciari en la qual ara som 9 entitats que compartim coneixements i experiències. Cada projecte és diferent. Per exemple, no n'hi ha cap que faci exactament el que fem nosalters. Però per sort, al Nepal, tot i que el govern no està focalitzat en millorar el benestar de les persones i la vida de les més vulnerables, hi ha moltes orgnaitzaciones que treballem per una societat millor.

Com et veus d'aquí a 10 anys?

En deu anys vull aconseguir que les noves generacions parlin de l'estigma a les escoles, perquè cada infant puguin viure amb dignitat, perquè per això lluito, per la digntitat dels infants.

Contingut relacionat

How to help? Enllaç al web de PA Nepal on explica com col·laborar amb l'organització, tant en el context habitual com ara, en una situació d'emergència (en anglès)

Facebook de Kaliu Nepal La pàgina de Facebook de Kaliu Nepal actualitza la informació que els arriba de la Indira. Disposen també d'un número de compte per fer donacions.