Isabel Alonso: “Els avenços tecnològics han de servir per allargar vides dignes, no agonies”

Per a Isabel Alonso, presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD Catalunya), parlar de la mort sempre ha estat un tabú que, com a entitat, es planteja trencar. No en va, la tasca de DMD Catalunya es remunta a fa més de 30 anys, el 1984, quan es va fundar amb el propòsit clar de la legalització de l’eutanàsia, o mort assistida. L’entitat visita poblacions d’arreu de Catalunya per difondre el Document de Voluntats Anticipades (DVA). En parlem d'aquest tema per a Xarxanet, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Palafolls.

El DVA, o Testament Vital, és el document que recull la voluntat de la persona afectada sobre les atencions mèdiques que desitja o no desitja rebre en cas de patir una malaltia irreversible o terminal.

Per a què serveix el Document de Voluntats Anticipades, i qui el pot demanar?

El DVA, o Testament Vital, és el document que recull la voluntat de la persona afectada sobre les atencions mèdiques que desitja o no desitja rebre en cas de patir una malaltia irreversible o terminal, que l’hagi dut a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateixa. Així, la persona afectada ha de poder decidir què ha de passar en cas d’incapacitació, quan ja no pugui decidir conscientment si ha de seguir o no amb vida (vida assistida o no). Alonso defensa que “els avenços tecnològics en matèria mèdica han de servir per allargar vides dignes, no agonies”.

En una xerrada al Casal d’Avis produïda aquesta tarda a Palafolls (Maresme), la presidenta de DMD Catalunya ha presentat el DVA. Alonso ha reivindicat que la persona gran “té tot el dret al testament vital”. De fet, segons ha remarcat, “Quan anem al metge amb la persona gran, hem de tenir molt clar que aquesta persona té tot el dret a decidir si vol conèixer el seu historial mèdic, i també el seu diagnòstic, en cas de patir una malaltia encara no diagnosticada”.

És típic que quan el metge vol donar a conèixer a la persona afectada quin diagnòstic té, els fills o els familiars propers s’hi intentin negar, sota el pretext d’amagar-li informació i que no pateixi. Però com ha explicat Alonso, és important que la gent gran s’empoderi, perquè “tenen tot el dret a conèixer quina malaltia poden patir, o pateixen ja”. El document, a més, és absolutament legal, i es pot registrar, un cop omplert, a qualsevol CAP o també via mútua privada.

Per omplir el document, cal que la persona tingui les capacitats suficients com per decidir omplir-lo per ella mateixa.

Qui pot omplir el document?

Cal tenir en compte que el document és una previsió per a cada persona en cas que en algun moment pateixi alguna mancança que l’incapaciti. Per això, és comprensible que una de les condicions per poder registrar aquest document sigui que la persona tingui les capacitats suficients com per decidir-ho per ella mateixa, i sense pressions. I evidentment, que la persona sigui major d’edat.

Tanmateix, perquè el document tingui una validesa real, a banda de la seva validació oficial per registre, cal que la persona sol·licitant comuniqui al seu entorn aquesta voluntat de registrar el document, però també és molt recomanable que compti amb un o dos testimonis (se’n poden fer constar un màxim de tres) persones que no estiguin estricament vinculades a la família, per evitar interessos o susceptibilitats diverses. El document passa a constar als registres mèdics de tot Catalunya, per la qual cosa un cop es produeixi la circumstància d’incapacitació, es pugui recuperar ràpidament.

El desconeixement per part de la població d’aquest document és una de les principals raons perquè no hi hagi masses sol·licituds.

Si el document és tan important, per què no es fa habitualment?

Una de les tasques que està liderant DMD Catalunya, i Isabel Alonso amb les xerrades itinerants, és donar a conèixer la pròpia existència d’aquest document. I és que el desconeixement per part de la població d’aquest document és una de les principals raons perquè no hi hagi masses sol·licituds.

El dret a morir dignament, al cor de cada població, per bastir un front unitari

Dret a Morir Dignament Catalunya promou també mocions tipus a tots els ajuntaments que visita, i a tots els que s’hi vulguin acollir, per incentivar aspectes tals com que els treballadors municipals assisteixin la gent gran sobre els drets que tenen, i que segurament desconeixen.

En aquest sentit, sempre en positiu, DMD Catalunya vol que els diferents consistoris es comprometin també a exercir una pedagogia cívica del tema, col·laborar amb les institucions supramunicipals, i vetllar perquè els serveis socials de cada ajuntament incorporin el dret a morir dignament, fent un acompanyament conscient del final de la vida de les persones usuàries. Una de les finalitats de DMD Catalunya és la despenalització de la causa de l’eutanàsia.

Trencar el tabú de la mort a través d’una obra de teatre sensibilitzadora i feminista

En el cas de Palafolls, fins fa poc el grup local de teatre La Quarta Finestra realitzava una obra de teatre, una ‘performance’ a mode de teatre-fòrum, en la qual plantejaven dues escenes diferenciades als espectadors: el cas d’una persona gran que queda incapacitada, i com la família planteja l’eutanàsia com a opció més plausible; i el cas d’una persona que queda incapacitada on la família la vol mantenir amb vida a tota costa. En ambdós casos, la persona no ha signat el testament vital, i l’obra acaba sense final: pertoca la gent debatre quina és la millor opció en el debat posterior.