Isabel Alonso: “L’eutanàsia és una qüestió de llibertats individuals, de decidir sobre el nostre cos”

El dimarts 11 de febrer del 2020 és un dia que quedarà gravat a la memòria de la Isabel Alonso. Després de molts anys de lluita incansable i dues temptatives que no van arribar a bon port, finalment el Congrés dels Diputats va aprovar la tramitació de la llei per regular l’eutanàsia a Espanya. 

Un dia històric per als qui, com la presidenta de Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Catalunya), han batallat per bastir una llei de mort digna. Malgrat que encara queda camí per a l’aprovació definitiva de la norma, que s’equipararà a altres lleis socials històriques com la del divorci, l’avortament o la del matrimoni igualitari, la Isabel confia que, aquest cop sí, a la tercera serà la vençuda.    

Perquè ha costat tant arribar fins aquí?

La llei d'eutanàsia sempre ha tingut enemics molt poderosos. Malgrat que són minories, tenen ressorts de poder molt importants. Per exemple, la part més integrista de l’Església catòlica, que, a Espanya, sempre ha tingut molt de poder. Només cal recordar l’oposició furibunda a lleis com la del divorci o l’avortament. Sempre han volgut imposar per llei les seves creences religioses a tota la població. 

Aquest cop serà la definitiva?

Estem convençuts que sí, les coses han canviat respecte als dos intents anteriors. Per començar, la mesa del Congrés ja no està dominada per PP i Ciutadans, que van endarrerir la tramitació de la llei practicant el filibusterisme polític. Ara les coses són diferents, ha canviat la majoria parlamentària i fins i tot hi ha partits que no ho tenien clar i s’hi han sumat. Sempre que la legislatura aguanti, pensem que aquest cop es tirarà endavant.

Molt probablement la llei es recorrerà al Tribunal Constitucional.

Sabem que VOX ho farà, ja van amenaçar que recorreran moltes lleis que aprovarà aquest govern. I ves per on, enquestes com la de Metroscopia del 2018 assenyalen que més del 75% dels seus votants estan a favor de la llei d’eutanàsia. Malgrat tot, creiem que passarà com amb la llei del matrimoni igualitari, hi haurà recursos però finalment es posarà en marxa.

Quan preveieu que es pugui aprovar definitivament?

Estaríem més que satisfets si s’aprovés al llarg d’aquest 2020. Les previsions més optimistes auguren que podria ser abans de l’estiu, atès que és una llei que ja s’ha discutit diverses vegades i la tramitació podria anar més ràpida. Volem que sigui aquest any.

Perquè és tan important aquesta llei?

Per a nosaltres és un pas endavant molt important, una llei necessària. És la consecució de la causa per la qual molta gent portem lluitant des de fa anys. Nosaltres, concretament, des del 1984, quan vam fundar l’associació. I tot i que pensem que la llei que ha entrat a tràmit és millorable, estem molt contents perquè, per exemple, donaria cobertura a casos com el del Ramón Sampedro, la María José Carrasco o la Montserrat Voltà. Això ja suposa una satisfacció enorme.

Com es pot millorar la llei?

Volem deixar clar que estem contents de com està pensada la llei perquè ajudarà a moltíssima gent que ara està patint. A més, inclou demandes importants com que es pugui demanar l’eutanàsia al document de voluntats anticipades, és a dir, que si arribés una situació en què una persona no es pot expressar o no pot decidir, si hagués deixat escrit que voldria que se li practiqués l’eutanàsia, es podria fer.

També queden fora de la llei les persones amb malalties mentals.

Efectivament, amb la proposta de llei que tenim a sobre de la taula les persones amb malalties mentals queden excloses de l’eutanàsia. Nosaltres estem a favor d’ampliar-la i incloure aquests supòsits, com ja passa a Holanda, on si un psiquiatra dona el vistiplau, es pot aplicar l’eutanàsia a certes malalties mentals. Però és cert que la llei tot just comença a caminar, la llei de l’avortament també va començar amb una norma amb només tres supòsits i després es va ampliar.

El punt més controvertit és l’existència d’una comissió de control previ, nomenada per les comunitats autònomes, amb capacitat per denegar les sol·licituds d’eutanàsia.

És un filtre que no existeix a cap altre país amb llei d'eutanàsia. Nosaltres pensem que aquesta comissió sobra perquè posa en dubte la professionalitat dels metges. També ens preocupa que aquesta comissió pugui bloquejar l’aplicació de la llei, perquè si, per exemple, a Catalunya calculem que unes 4.000 persones l’any demanarien l’eutanàsia i aquesta comissió ha d’avaluar cada cas, hauria d’estar reunida permanentment. També és cert que alguns metges l’avalen perquè creuen que els donarà més seguretat jurídica.

Aquesta comissió també podria frenar l’aplicació de la llei a comunitats autònomes governades per partits contraris a l’eutanàsia?

És una situació que ens preocupa. En aquest sentit tenim l’exemple de l’avortament, hi ha comunitats en què és impossible avortar a la sanitat pública i s’ha d’acabar fent a través de la privada. No volem que això passi amb l’eutanàsia.

El debat que es va celebrar al congrés va ser dur i tens, es va arribar a equiparar l’eutanàsia a retallades socials...

Ens va provocar molta indignació. De fet, el diputat que ho va dir, del PP, forma part del partit que va perseguir el metge anestesista Luis Montes, de l’Hospital Severo Ochoa, per fer bones cures pal·liatives. Ens va semblar extremadament cínic.

Precisament, un dels arguments contra l’eutanàsia és que aniria en detriment del desenvolupament de les cures pal·liatives. 

És una afirmació absolutament falsa i fàcilment rebatible: els països que tenen llei d’eutanàsia, com Holanda i Bèlgica, figuren entre els que millors cures pal·liatives tenen a tot el món. Nosaltres defensem bones cures pal·liatives per a tothom, però també estem a favor de la llibertat per elegir l’eutanàsia per aquells que no poden més i estan patint tant. Som una societat diversa amb persones que pensem de moltes maneres. L’eutanàsia és una qüestió de llibertats individuals, de decidir sobre nosaltres i el nostre cos.